El nom de Macedònia trenca la coalició de govern a Grècia

Tsipras diu que demanarà la confiança del Parlament per esgotar la legislatura

El primer ministre, Alexis Tispras, i els seus socis de govern, els ultranacionalistes Grecs Independents (Anel), han pactat la ruptura de la coalició que es va formar a Grècia amb victòria sense majoria absoluta de Syriza a les eleccions del gener del 2015, revalidada el setembre d'aquell any després del referèndum sobre la permanència a la UE. El motiu del trencament és el reconeixement del nom de Macedònia. El govern de Tispras haurà de superar una moció de confiança del Parlament la setmana vinent, per intentar esgotar la legislatura fins a l'octubre.

Macedònia del Nord: un part amb fórceps

La fractura de la coalició era cosa de temps, a les portes de les eleccions generals del 20 d'octubre del 2019, i després que Tsipras pactés amb el govern de Skopye una sortida a l'històric conflicte del nom de la veïna Macedònia: el país es dirà República de Macedònia del Nord, després de dues dècades de disputes des de la descomposició de l'antiga Iugoslàvia. La disputa bloquejava l'accés al país balcànic a l'OTAN i la UE.

Els nacionalistes grecs, l'exèrcit i els sectors més conservadors del país s'han oposat al reconeixement internacional del nom de Macedònia perquè consideren que amenaça la integritat territorial de Grècia: la província del nord s'anomena així i temen que els veïns ambicionin integrar-la. Terra natal d'Alexandre el Gran, la disputa té unes profundes connotacions històriques i polítiques.

La nova denominació ja ha estat ratificada pel Parlament de Skopye (tot i que la participació al referèndum per avalar el canvi de nom no va arribar al mínim legal) i ara ha de rebre l'aval dels diputats grecs. La votació en sentit oposat dels representants de Syriza i dels ultranacionalistes feia inviable la continuïtat de la coalició.

Com ja havia anunciat, Tsipras demanarà el vot de confiança al Parlament per esgotar la legislatura. "La meva principal aspiració és restaurar el paper i la posició del país a escala internacional i garantir, amb aliances i pactes, que som un pilar d'estabilitat i seguretat al Mediterrani. He deixat absolutament clar que, davant l'obvi interès nacional, no assumiré riscos ni costos polítics", ha dit el primer ministre.

Tsipras ha qualificat de "sincera" la col·laboració amb els ultranacionalistes de la formació que va arribar al poder com un partit d'esquerra alternativa i ha acabat aplicant els plans d'austeritat més dràstics reclamats per la troica (com es coneix la tríada de creditors de Grècia: la Unió Europea, el Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional). Syriza s'havia quedat a dos escons de la majoria absoluta i necessitava el vistiplau del Parlament per aprovar les reformes, de manera que va buscar un acord pragmàtic amb un soci menor, encara que políticament fos contranatura. "Les nostres diferències ideològiques eren conegudes. Hem cooperat honestament per l'interès nacional. Sortim del país dels memoràndums [plans d'austeritat] i hem establert les bases de la lluita contra la corrupció", ha reblat el primer ministre.

Per superar la moció de confiança, Tsipras necessita el 'sí' de la meitat dels diputats presents (amb un mínim de 120), però el líder de Syriza ha dit que si no té el suport de la meitat del Parlament convocarà eleccions anticipades. El líder dels Grecs Independents, el fins ara ministre de Defensa Pannos Kamenos, ha aclarit que no donaran el seu vot de confiança. 

EDICIÓ PAPER 17/03/2019

Consultar aquesta edició en PDF