EUROPA
Internacional 18/12/2018

Londres intensifica el pla per al no acord a 100 dies del Brexit

El ‘cabinet’ escenifica el pitjor escenari per forçar els diputats a aprovar l’acord de Theresa May amb la UE

Quim Aranda
5 min
Theresa May, a la Cambra dels Comuns. En les últimes quatre setmanes ha comparegut més de 15 hores per donar-hi explicacions.

LondresNavegant a màxima potència pel mig de l’Atlàntic, el Regne Unit continua com el Titanic rumb cap al seu iceberg: un Brexit sense acord de sortida amb la Unió Europea (UE). Una topada que seria catastròfica per a l’economia britànica d’acord amb les valoracions del departament del Tresor i del Banc d’Anglaterra .

L’escenari del no acord és el que aquest dimarts va voler esbossar el govern de Theresa May, que va decidir posar en marxa tots els plans de contingència previstos per si el tractat de divorci signat entre Londres i Brussel·les el passat 25 de novembre no rep -com a hores d’ara fan pensar tots els indicis- el vistiplau de la majoria dels diputats en el moment en que es voti als Comuns, la tercera setmana del mes de gener.

Tot plegat va ser una representació molt acurada que, de moment, sembla més una farsa que no pas un film de terror, i que moltes filtracions de l’interior mateix de la reunió de Downing Street van aigualir.

Els jocs de mans tenien lloc ahir, un dia abans que comenci el compte enrere dels cent dies per a la data oficial del Brexit: el 29 de març del 2019. Theresa May la va fixar gairebé dos anys enrere sense importar-li gens no haver consensuat cap posició, ni a dins del seu partit ni amb l’oposició, sobre com sortir de la UE, i ara és presonera de la seva promesa. El rellotge no s’atura, de moment. I o la juguesca és un farol de la premier o, si no se’n surt, s’arrisca a haver de trencar la joguina -no acord- o a haver de canviar radicalment de rumb: ajornament del Brexit o un nou referèndum.

3.500 soldats disponibles

Fins a quin punt, però, la reunió d’ahir, i les decisions anunciades, no són part d’aquest xantatge -“guerra psicològica”, en va dir el líder dels liberaldemòcrates, Vincent Cable- amb què May amenaça tant els diputats com els encara socis europeus? Fins a quin punt tot plegat no és un bluf enorme, inclosa la xifra de 3.500 soldats revelada pel ministre de Defensa, que es mantenen com a força de reserva per ajudar en tasques clau -bàsicament el control dels ports estratègics de Dover i Folklestone- si el 29 de març del 2019 arriba la fi del món?

El ministeri d’Economia havia fet una previsió de despesa per al Brexit de 4.600 milions d’euros entre l’abril del 2017 i del 2020. Perquè encara que hi hagi acord, el Brexit també té un preu: per implementar la nova política de pesca o l’agrícola, per exemple, o fins i tot els nous programes informàtics per registrar als ciutadans comunitaris residents al Regne Unit. Amb tot, la majoria dels diners previstos es gastarien per parar el cop del no acord.

Però, d’entrada, dels destinats aquest any a la fatal eventualitat (1.670 milions d’euros) només se n’han gastat dues terceres parts, segons l’Oficina de Responsabilitat Pressupostària. La dada suggereix que, si més no fins ara, ningú no es pren la trencadissa seriosament.

A més, diferents filtracions del que es va parlar ahir a l’interior mateix de la reunió del govern -són habituals, fet que deixa entreveure que la divisió, la desunió i la deslleialtat és moneda comuna entre els ministres que seuen al voltant de la cabinet room de Downing Street- abonen la teoria de la representació, de la farsa, i que el no acord no només no és desitjat per Londres sinó que és bastant més que improbable.

Citat per Sky News, el ministre de Justícia, David Gauke, hauria dit a la trobada que “la idea de gestionar el no acord [la posició dels brexiters radicals] és un unicorn que cal sacrificar” de seguida. Amber Rudd, ministra de Treball i Pensions, per la seva banda, va dir que el no acord no ha de ser la posició per defecte del govern, i que malgrat que és prudent preparar-se, “només perquè et poses el cinturó de seguretat, això no significa que has d’estavellar el cotxe”, revelava The Guardian.

Amber Rudd és una de les membres del govern que dilluns va parlar obertament de considerar “totes les opcions”, i implícitament suggeria un nou referèndum, si el pla de May no s’aprova el mes vinent.

Tractats internacionals

D’altra banda, hi ha encara més dades que posen molt en entredit la jugada de pòquer de la primera ministra. El Partit Laborista ha calculat, per exemple, que si no hi ha acord el Regne Unit hauria de renegociar, per al 29 de març del 2019, quaranta tractats internacionals, fins ara subscrits sota la bandera de la UE, crear quinze cossos nous de l’administració, legislar en cinquanta-una noves àrees i posar en marxa cinquanta-cinc nous sistemes informàtics. És creïble l’amenaça?

Pel que fa a les provisions acordades, des d’avui fins abans de Nadal, 80.000 empreses i grups empresarials rebran un comunicat, via email, en què se’ls informarà sobre què han de fer en cas de no acord. Paradoxalment, però, i per acabar d’embolicar la troca, al mateix temps que es comentaven aquests detalls, la mateixa portaveu de l’executiu continuava dient que “l’escenari més probable és l’acord”.

Però el més esperpèntic de la situació és que l’administració britànica es decideixi a invertir milers de milions de lliures en un Brexit que la majoria de ministres i de diputats consideren desastrós per al país. En tot cas, mentre es parla del pla per al no acord i May posa més pressió a la UE i als diputats, els brexiters creuen que poden guanyar la batalla i creuar la línia del divorci dur i així s’aparta el focus del sacrilegi del segon referèndum. Sorprenent.

Brussel·les presenta avui les seves mesures

La resposta immediata de Brussel·les al saber que Theresa May ajornava la votació de l’acord del Brexit al Parlament britànic va ser una crida a les institucions però també a tots els estats membres per accelerar els plans de contingència per a l’escenari menys desitjat, el del no acord. Per això, dijous passat a la matinada, quan va sortir de la reunió sobre el Brexit, el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, va anunciar que publicaria avui un nou i ampli paquet de mesures de contingència. L’executiu europeu ja n’havia anat publicant les més urgents però va decidir accelerar el procés en veure que les dificultats a Londres fan cada vegada més possible el no acord. Ho deia el mateix president del Consell Europeu, Donald Tusk, “s’esgota el temps” i augmenten les possibilitats d’arribar al 29 de març sense tenir ratificat el text. Els aspectes sobre els quals es pronuncia avui la Comissió tenen principalment a veure amb qüestions comercials, però també amb cooperació internacional en programes de pau entre Irlanda, Europa i el Regne Unit, i qüestions de mobilitat. S’han publicat també qüestions sobre l’aviació o el dret dels ciutadans britànics residents a la UE i viceversa.

stats