UNIÓ EUROPEA

Londres amenaça Brussel·les de no pagar la factura del Brexit

El govern May augura un caos burocràtic si no hi ha acord amb la UE per silenciar els seus crítics

Possible anul·lació dels permisos de conduir britànics al territori de la Unió Europea (UE), previsible pagament del roaming per l’ús de les dades dels mòbils i una quantitat ingent de burocràcia serien algunes de les conseqüències immediates a què s’enfrontarien els ciutadans del Regne Unit en cas que no hi hagi acord amb la UE per completar el Brexit.

És el que es desprèn, entre altres conclusions, del segon paquet de notes informatives (28 en total, que s’afegeixen a les 24 que ja es van difondre a finals d’agost) que el govern de Theresa May va publicar ahir sobre quins podrien ser els efectes “no desitjats”, en paraules del ministre del Brexit, Dominic Raab, del trencament a la brava amb Brussel·les.

En declaracions a la BBC, Raab va assegurar: “En cas que no hi hagi acord, que és just el que no volem, hem de ser honestos i admetre que podríem fer front a riscos i trencaments a curt termini. Per això necessitem aquestes previsions, per gestionar aquests riscos i evitar-los o mitigar-los”.

La publicació de les noves instruccions orientatives eclipsa el paradís de felicitat i riquesa que van dibuixar els brexiters ara fa dos anys, en el moment del referèndum, i afegeix preocupació a la majoria de sectors industrials i comercials del país, que veuen perillar les cadenes de subministrament pel possible augment de la burocràcia.

Malgrat tot, bona part dels analistes polítics de Westminster consideraven ahir que la difusió dels documents forma part de la representació necessària prèvia al “probable acord” amb la Unió, també en paraules de Raab. Una representació destinada a apaivagar el front intern i a amenaçar el flanc exterior.

Representació interna i externa

D’acord amb aquestes tesis, internament el govern May necessita silenciar els parlamentaris conservadors més crítics amb la premier, que voldrien enfonsar la proposta d’acord oferta per Downing Street a la UE, coneguda com a pla de Chequers. Malgrat les contínues crítiques del sector brexiter -encapçalat pels exministres Boris Johnson i David Davis, i pel diputat conservador Jacob Rees-Mogg-, May es manté ferma i desafia els més abraonats: o Chequers o no hi ha acord i es pagarà el preu que recullen els informes d’ahir, els anteriors i els que encara s’han de fer públics, fins a un total de 72.

Aquesta tàctica implica la certesa quasi absoluta per part britànica que, finalment, la Unió hi donarà el vistiplau, un resultat tan possible ara com ho és que passi tot el contrari. Entre altres raons perquè es continua mantenint el gran escull de la frontera d’Irlanda del Nord.

Seguint la tesi ja exposada, la publicació dels 28 documents d’ahir també serveix els propòsits de May d’espantar la UE, perquè és una versió més sofisticada de la cantarella que ha repetit fins a l’infinit d’ençà que és primera ministra, i segons la qual prefereix “un no acord abans que un mal acord”.

Per refermar que la posició britànica no anirà més enllà de Chequers -en resum, formar part del mercat únic per a béns de consum i aliments, exclusivament, una proposició inacceptable per a la UE-, el ministre Raab va etzibar també ahir un altre missatge ben clar a la UE. Ho va fer en un article al Daily Telegraph. Si no hi ha acord, el Regne Unit no satisfarà els 39.000 milions d’euros que es calcula que puja la factura de les obligacions que Londres encara té pendents amb la Unió. May ja ho havia insinuat dimecres al Parlament.

A més de tots els casos esmentats per als ciutadans, la càrrega burocràtica augmentaria exponencialment per a la gran majoria de les empreses britàniques si no hi ha acord. Els fabricants d’automòbils, per exemple, haurien d’obtenir els permisos corresponents de Brussel·les que demostressin que compleixen els estàndards comunitaris. I podria passar el mateix amb la resta de béns de consum que el Regne Unit volgués exportar a la Unió.

Les navilieres, igual com ja fan les companyies aèries, haurien de proveir les autoritats europees de les dades dels passatgers que porten pel canal de la Mànega a efectes de controls de seguretat. Una altra conseqüència de la falta d’acord seria l’obligatorietat de viatjar del Regne Unit a la UE amb un passaport amb més de sis mesos de vigència fins a la caducitat; altrament, els titulars correrien el risc de no ser admesos a la destinació.

Que tot plegat sembla orientat a la representació ho suggereix el fet que moltes de les normes que Londres creu que la UE aplicaria a ciutadans i productes britànics no tindrien contrapartida. ¿Una actitud de bona voluntat del Regne Unit per signar l’acord i evitar el caos?

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 23/09/2018

Consultar aquesta edició en PDF