Publicitat
Publicitat

RELLEU AL PALAU DE MIRAFLORES

L'hora de Nicolás Maduro

Investit president de Veneçuela, el nou home fort del chavisme té reptes econòmics i de lideratge

"Com us ho fareu quan jo mori?", preguntava preocupat Hugo Chávez als seus homes de confiança poc abans de morir. "Què farem nosaltres? -es preguntava Nicolás Maduro-. Continuar, seguir junts amb la seva Constitució, amb el seu exemple i amb el nostre amor". Així l'hi va prometre Maduro. Amb aquest relat en ple funeral, l'ara president de Veneçuela deixava patent la cruïlla política -ja ensumada pel mateix Chávez- en què es troba l'oficialisme en l'absència del seu "líder suprem". Ha arribat l'hora de Maduro. Sense tuteles del seu pare polític. Sol, al capdavant de Veneçuela i sense poder utilitzar les paraules màgiques "estem complint ordres del comandante ".

Nicolás Maduro, exsindicalista de 50 anys i ministre d'Exteriors durant més de sis, deixava divendres la vicepresidència i es proclamava nou "president encarregat" del país fins que se celebrin les noves eleccions. Ho va fer amb el boicot de bona part dels diputats opositors, que consideren que l'acte és un frau a la Constitució. "Nicolás, a tu ningú t'ha escollit president, el poble no ha votat per tu", li etzibava l'excandidat opositor, Henrique Capriles. I és que si no hagués estat per una sentència que a última hora i en ple funeral de Chávez va emetre el Tribunal Suprem de Justícia, Maduro no hauria pogut jurat el càrrec ni presentar-se a les eleccions.

Després de la mort de Chávez, segons la carta magna, Maduro simplement tindria l'atribució de vicepresident encarregat temporalment de la Presidència i justament la seva condició de vicepresident li impediria ser candidat (art. 229). Aquest garbuix jurídic va deixar de ser un entrebanc quan el sempre fidel Tribunal Suprem va dictaminar que Maduro no era un vicepresident encarregat sinó, directament, un "president encarregat". "És un abús que empeny el país a una línia molt fineta que ningú vol que es trenqui", advertia Capriles, que encara no ha formalitzat la seva candidatura per als comicis que ahir mateix el Consell Electoral veneçolà va convocar per al 14 d'abril. Capriles és l'opció opositora més plausible si el bloc antichavista no comet el seu últim gran error i es retira de la cursa electoral.

Lideratge i canvi

Sigui com sigui, Maduro té diversos reptes. Entre d'altres, imposar el seu lideratge entre les disputes internes pel poder chavista amb el president del Parlament, Diosdado Cabello, com a principal contrapunt; sortir airós del delicat moment econòmic del país per la recent devaluació d'un 32% del bolívar i els alts índexs d'inflació i escassetat, i, més endavant, adquirir una personalitat política pròpia que el diferenciï del carisma de Chávez i de l'enorme influència que els germans Castro tenen sobre ell. "El chavisme està obligat a introduir canvis substancials perquè cada vegada està més a prop del col·lapse", assegura el director d'Ecoanalítica, Asdrúbal Oliveros.

Però temps al temps. Per ara, la commoció nacional per la mort de Chávez ocupa tot l'espai de debat al país. I les eleccions convocades ahir per al 14 d'abril només fan que beneficiar Nicolás Maduro.

"Maduro no és Maduro, és el representant de Chávez i tot el seu capital emotiu", assenyala el director de Datanálisis, Luis Vicente León. Encara paint la mort del líder socialista, el nou clam del chavisme ho diu tot: "Chávez, ho juro, el meu vot és per a Maduro".

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF