11/05/2016

L’estil Trump esquerda el Partit Republicà

2 min
Trump, a la foto en un acte de campanya, és rebutjat  per molts republicans.

Nova YorkPer optar a derrotar Hillary Clinton, Donald Trump té una feina prèvia ineludible, unificar el Partit Republicà, i no porta precisament camí d’aconseguir-ho. Les esquerdes que durant tot el procés de primàries estaven apareixent en l’estructura del partit s’han multiplicat sacsejades per la nominació virtual de Trump. El punt crític es va produir quan Paul Ryan, l’ speaker o president de la Cambra de Representants, va afirmar que tal com estan les coses no podia donar suport al nominat. No és un no definitiu, però demana a Trump que es mogui, que s’acosti a les posicions tradicionals republicanes si vol comptar amb la potent maquinària del partit.

Un intent d’acostament

El moviment de Ryan, màxima figura electa dels republicans i en principi destinat a presidir la convenció del juliol, proporciona cobertura a altres figures rellevants del partit que no es decideixen a donar suport al polèmic nominat. Trump i Ryan es reuneixen aquests dijous, en un intent d’acostar posicions.

Són diversos els motius que impulsen alguns republicans a una decisió tan excepcional com negar el suport al propi candidat. Van des dels que protegeixen les posicions ideològiques del partit que Trump sovint contradiu -seria el cas de Ryan-, fins als que estan preocupats per les pròpies reeleccions i l’impacte negatiu que Trump els pot comportar. En aquesta situació, hi ha l’excandidat a la presidència John McCain, que ho pot tenir més difícil del previst en una Arizona amb forta presència hispana. Al bàndol contrari, els del suport a Trump, hi ha els convençuts, els que compren el producte al cent per cent, i els que s’hi resignen com a mal menor per preservar la unitat.

Trump ha aconseguit la nominació amb l’aparell del partit en contra, però ara, per afrontar la campanya de les presidencials, el necessita al seu costat. Tant per recórrer a la seva estructura en comunicació, base de dades i personal sobre el terreny, com, sobretot, per la seva capacitat de captar fons per a una campanya que requereix sumes multimilionàries.

En aquesta tensa relació entre Trump i el partit, no ajuden el nominat les seves últimes declaracions, que han creat alarma en el sector financer i l’han obligat a una ronda de rectificacions. Primer, per corregir insinuacions seves sobre una potencial fallida dels Estats Units, i després per haver-se referit alegrement a la capacitat d’utilitzar la màquina d’imprimir dòlars. També ha matisat posicions favorables a apujar impostos i el salari mínim, dos anatemes per al pensament republicà ortodox.

Entre tanta rectificació i divisió interna, Trump recorre a l’arma que més domina: l’atac al rival, en aquest cas Hillary Clinton, traient ja en campanya el cas Lewinsky.

Obama visitarà Hiroshima

Després de mesos d’intens debat a la Casa Blanca, Barack Obama s’ha decidit a fer el pas. Es convertirà en el primer president nord-americà en actiu a visitar Hiroshima, la ciutat on els EUA van llançar una bomba atòmica el 6 d’agost del 1945, al final de la Segona Guerra Mundial. Les bombes d’Hiroshima i Nagasaki van matar més de 200.000 persones. Obama hi anirà el 27 de maig acompanyat del primer ministre japonès, Shinzo Abe, aprofitant que serà al Japó per una reunió del G-7. No hi haurà ni demanda de perdó ni revisió de la decisió de llançar aquelles bombes atòmiques, segons fonts de la Casa Blanca.

stats