L’estat de Baviera obliga a col·locar una creu en tots els edificis públics

BerlínA partir d’avui tots els edificis públics dependents de l’estat lliure de Baviera hauran de col·locar una creu en un lloc visible. L’objectiu de la decisió del govern regional, controlat pels socialcristians de la CSU, és fer patent a l’espai públic la tradició “cristiano-occidental” de l’estat federat a través d’una “visible adhesió als valors fonamentals de l’ordre jurídic i social de Baviera i Alemanya”.

La mesura serà obligatòria per a tots els edificis públics, amb l’excepció de les universitats, els museus, els teatres i les oficines dependents del govern federal de Berlín i dels ajuntaments. En aquests casos, la decisió simbòlica de col·locar una creu religiosa serà només una recomanació.

El govern de Munic, liderat pel primer ministre bavarès Markus Söder, ha delegat la implementació de la normativa al seu ministeri de l’Interior regional. “La nova reglamentació, com la resta de normatives obligatòries, serà controlada i aplicada per les administracions”, va dir aquesta setmana un portaveu del ministeri regional, que va recordar, a més, que ja fa temps que una creu penja en moltes administracions públiques de Baviera, com ara aules d’escoles i sales de tribunals de justícia.

Més enllà del catolicisme històricament predominant a Baviera, on han governat els socialcristians de la CSU ininterrompudament des de l’any 1957 gairebé sempre amb àmplies majories absolutes, la normativa ve clarament marcada pel context polític que viu el país: la ultradreta d’Alternativa per a Alemanya (AfD), que ja és tercera força al Parlament federal del Bundestag des de les últimes eleccions federals del setembre, amenaça ara de convertir-se en el segon partit més votat en les pròximes eleccions regionals de Baviera previstes per a l’octubre.

Les últimes enquestes d’intenció de vot apunten que AfD, amb un discurs ultranacionalista, ultraconservador i fins i tot xenòfob i islamòfob, podria sobrepassar els socialdemòcrates de l’SPD i acabar així amb la majoria absoluta de la CSU a Baviera, que, fins fa molt poc, semblava simplement indiscutible. No en va, fins a l’establiment d’AfD en l’arena política alemanya, els analistes polítics consideraven impossible el sorgiment d’un espai electoral a la dreta de la CSU. Els crítics veuen, per tant, en la decisió simbòlica i obligatòria de la creu religiosa un intent desesperat dels socialcristians de recuperar part del vot conservador que s’ha refugiat en la ultradreta.

La normativa de la creu ha sigut establerta, a més, pel partit germà dels democristians de la CDU d’Angela Merkel a Baviera. La CSU forma part del govern de Gran Coalició (conservadors i socialdemòcrates) liderat per la cancellera democristiana i controla tres importants ministeris federals: el d’Interior, el de Transport i Infraestructura, i el de Cooperació Econòmica i Desenvolupament.

El gir a la dreta dels socialcristians ja va quedar patent després de la presentació del contracte de govern de la Gran Coalició presentat al mes de febrer: el ministeri d’Interior, que quedava sota el control del líder socialcristià Horst Seehofer, rebia aleshores el nom de ministeri d’Interior, Foment i Pàtria. La introducció de la paraula Heimat (“Pàtria”) va ser interpretat com un missatge per al milió d’electors conservadors que van votar AfD en les últimes eleccions federals.

Crítiques religioses

Pocs dies abans de l’entrada en vigor de l’anomenat “decret de la creu”, un col·lectiu de religiosos, professors universitaris i membres de les Esglésies catòlica i evangèlica d’Alemanya van criticar en una carta oberta una decisió que consideren oportunista: “En la nostra opinió, una política és cristiana i social quan s’enfronta de manera responsable a les realitats d’un món creixentment globalitzat, trasllada aquestes realitats als seus votants, rebutja polítiques simbòliques reduccionistes i expressa els valors cristians no només amb els seus programes de partit, sinó també a través de les seves decisions concretes i diàries”.

La carta, signada per un centenar de persones i associacions i dirigida explícitament a la CSU, demana una correcció del rumb polític als socialcristians i critica obertament tant la introducció de límits anuals d’acollida de refugiats com la dialèctica oferta pels líders socialcristians al llarg dels últims mesos. “L’islam no pertany a Alemanya” és la frase més paradigmàtica d’aquest gir dretà de la CSU.

La decisió d’establir a partir del setembre centres de retenció per a peticionaris d’asil, controlats per la policia i en els quals els refugiats haurien d’esperar a rebre l’estatus d’asilats, és una altra de les decisions del ministeri federal d’Interior que rep crítiques d’organitzacions religioses. “Les experiències dels treballadors de Càritas en nombrosos centres d’acollida de refugiats demostren que els llargs internaments generen violacions del dret, amaguen un gran potencial de conflicte i obstaculitzen la integració”, va dir recentment Peter Neher, president de Càritas Alemanya.