26/05/2012

L'est que no estima les dones

2 min
Iúlia Timoixenko mostra els cops rebuts a la presó de Kaixanivska.

La imatge humiliada i copejada de la líder opositora ucraïnesa Iúlia Timoixenko ha tingut un efecte dominó. Va commoure Angela Merkel, que ha aconseguit posar nerviós el règim de Víktor Ianukóvitx promovent l'amenaça de boicot a la final de futbol de l'Eurocopa, a més d'haver impulsat, previsiblement, la cancel·lació de la cimera de països de l'Europa central i oriental que s'havia de fer l'11 i el 12 de maig a Ialta. Fins i tot Vladímir Putin -autèntic artífex de l'ofec de la Revolució Taronja i padrí polític de Ianukóvitx- en un gest inusual va oferir a Iúlia Timoixenko acollida i tractament mèdic a Moscou. Un gest d'apaivagament adreçat a la cancellera Merkel, que d'altra banda expressa el sentit patrimonial que té Putin envers les persones i els fets que estan dins els límits del que havia estat l'Imperi.

Precisament perquè ha sabut llegir el cas Timoixenko, Angela Merkel està actuant com a estadista compromesa amb els valors europeus i alhora com a dona que se sent obligada a donar a suport a una altra dona, perquè coneix bé l'entorn i el context en què ha esdevingut víctima. Merkel, formada a la RDA, sap que Timoixenko ho ha tingut tot més difícil pel fet de ser dona. Merkel recorda la cosmètica ideològica afalagadora dels valors femenins -pròpia del socialisme real- que emmascarava el masclisme més violent. És per això que, tot i que no va volar fins a Kíev per visitar Timoixenko, sí que hi va enviar una aliada, la presidenta de Lituània i excomissària europea de Pressupostos, Dalia Grybauskaite, que va arribar fins a la cel·la de Iúlia i es va retratar consolant-la. I Ianukóvitx no va gosar impedir-ho. Al Bàltic les dones han pogut arribar a dalt de tot amb una certa fluïdesa. La lituana Kazimiera Prunskiene, predecessora de Dalia Grybauskaite, i la letona Vaira Vike-Freiberga són una excepció en el món postsoviètic.

"Una presidenta? Ni parlar-ne!"

En altres àrees de l'antiga URSS, com ara el Caucas, per a una dona postular-se per a un càrrec públic és una temeritat. Que l'hi preguntin a Al·la Djioeva, exministra d'Educació d'Ossètia del Sud, ex república georgiana sota protectorat rus. Els seus adversaris l'havien advertit: "Una dona presidenta? Ni parlar-ne!" I quan el recompte donava Djioeva com a guanyadora en les presidencials del 27 de novembre de l'any passat, el Tribunal Suprem va irrompre amb nocturnitat en l'escrutini i va anul·lar les eleccions. Un cop d'estat judicial que va culminar amb l'assalt policial a l'oficina de Djioeva, que va ser apallissada fins a provocar-li una hemorràgia cerebral.

De la por també en podria parlar l'expresidenta provisional del Kirguizistan Roza Otunbàieva, una socialdemòcrata il·lustrada, professora de filosofia, que entre l'abril del 2010 i el desembre del 2011 va haver de moure's entre els interessos geoestratègics i militars de Rússia i dels Estats Units, alhora que esquivava com podia els paranys dels corruptes i dels violents.

Però els blaus a l'abdomen de la líder opositora d'Ucraïna han fet vessar el got. Tot fa pensar que Angela Merkel, mentre aborda difícils cimeres relacionades amb l'austeritat i els eurobons, trobarà el marge de temps i de determinació necessaris per treure de la presó Iúlia Timoxenko. Qüestió de principis.

stats