"Europa és un 'fake' per als refugiats"

Yakoub Shabani va arribar a Lesbos fugint de la repressió al Turkmenistan

El juliol del 2019 va arribar a l'illa grega de Lesbos amb el seu germà i els seus pares. Després de tres intents fallits va aconseguir que la pastera amb què van creuar l'Egeu toqués terra grega. Fugien del Turkmenistan, una de les dictadures més hermètiques del món que no tolera cap mena de dissidència i amb un sistema polític kafkià que, entre altres arbitrarietats, prohibeix portar barba als menors de 40 anys i on tampoc es pot fer servir la paraula coronavirus. El seu pare va ser empresonat i va aconseguir fugir a la seva Síria natal, però ell i el seu germà van haver de quedar-s'hi i fer el servei militar, que el noi identifica amb un sistema de "tortura i treballs forçats". Els pares van acabar marxant de Síria pels horrors de la guerra i finalment la família es va poder reunir set anys després a Turquia. Davant les males condicions dels refugiats allà, van decidir buscar seguretat i un futur a Europa. Tot i que Shabani té reconegut l'estatut de refugiat per les autoritats gregues, no pot abandonar l'illa de Lesbos. Ara viu amb la seva família en un apartament llogat per un amic europeu.


Com era la vida a Mória?

Havíem llegit informacions sobre Mória però el patiment que hi ha allà no te'l pots arribar a imaginar fins que no el veus amb els teus propis ulls. Vam arribar a Lesbos i ens vam trobar en un lloc que no lligava gens amb la idea teòrica que jo tenia d'Europa. Hi ha robatoris, violència i una tensió permanent perquè les necessitats bàsiques de la gent no estan cobertes. Un lloc on hi ha un sol lavabo per a centenars de persones i on t'has de passar tot el dia fent cua per un menjar que és escàs i de mala qualitat. Vius amb la por que et facin mal o et matin, no hi ha prou aigua corrent i la falta d'informació és total. Allà perds la humanitat. El meu pare tenia proves d'haver estat víctima de la tortura i és diabètic, i li van reconèixer una situació de vulnerabilitat, però ningú l'ha ajudat i fa tres mesos que no li han donat la medicació que necessita. Cap autoritat ha fet res per ajudar-nos. Europa és un fake. Lesbos és un centre creat per demostrar a la gent que busca protecció que no són benvinguts a Europa.

I amb la pandèmia, les coses han empitjorat.

Sí, el govern grec va ordenar el desconfinament del país... excepte els camps de refugiats. I tothom sap que no s'hi poden mantenir les mesures de distanciament i d'higiene. El govern grec ha utilitzat el coronavirus com una arma contra els refugiats. Ha sigut una bona excusa per tenir tancada en una presó gent que no ha comès cap crim.

Encara no s'ha aclarit l'origen de l'incendi.

Hi ha gent que diu que el foc el van començar refugiats, uns altres que van ser grups feixistes que són molt actius a l'illa des que Nova Democràcia (ND) va guanyar les eleccions. Quan tractes la gent amb crueltat, generes més crueltat. I a sobre la policia va bloquejar la fugida de la gent, cosa que és un crim. Els que van aconseguir fugir són ara al carrer, són presoners de la política migratòria europea.

Tots els expedients de sol·licitud d'asil s'han cremat en l'incendi.

Sí, el meu pare va lliurar el seu passaport sirià a l'Oficina Europea d'Asil. L'hi havien de tornar quan fos traslladat a un altre país. Ara s'ha perdut per sempre i no en podrà tenir un altre.

I ara què?

No crec en les autoritats. Ara han començat a construir un nou camp que serà una nova presó sense garantir-hi les mínimes condicions de vida. Hi ha molts rumors que diuen que si vas al camp et transferiran o que si et troben al carrer et multaran. Sempre mentides. Les formes de fer patir la gent són cada vegada més sofisticades. Hi ha països que comencen a actuar com a l'Europa del 1939. Els camps de concentració no són cap solució.

EDICIÓ PAPER 26/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF