L'assassinat de tres dones kurdes a París amenaça el procés de pau
BARCELONATres activistes kurdes van ser trobades mortes ahir a la matinada al Centre d'Informació del Kurdistan de París. Segons fonts policials franceses, "les víctimes tenien trets al cap" i tot apunta a un "assassinat planificat". El ministre de l'Interior francès, Manuel Valls, va declarar des del lloc dels fets que les tres dones havien estat "executades" i que la policia farà tot el possible per aclarir aquest crim "intolerable".
Una de les víctimes és Sakine Cansiz, fundadora del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), una antiga col·laborada del seu líder, Abdullah Ocalan, a Síria i des de fa uns anys responsable del moviment femení del PKK a Europa. Cansiz, com l'activista Leyla Soylemez, estava de pas per la ciutat, mentre que Fidan Dogan treballava al centre.
Desenes d'activistes kurds van acostar-se al centre cultural per mostrar el rebuig a l'assassinat. "Són assassinats polítics greus que representen una provocació en el camí cap a la pau", va dir a l'ARA Gültan Kisanak, copresidenta del pro kurd Partit de la Pau i la Democràcia (BDP) a Turquia. Per la seva banda, el govern turc ha parlat de "lluita interna" entre activistes kurds amb la intenció "de fer descarrilar el procés" de contactes en marxa entre Ankara i l'empresonat líder del PKK, Abdullah Ocalan, per resoldre el conflicte kurd.
Una autoria incerta
Tres hipòtesis prenen força a l'hora de determinar l'autoria de l'assassinat. Podria tractar-se d'una acció dels serveis d'intel·ligència turcs (MIT), que ja tenen a l'historial accions de guerra bruta contra el PKK. En segon lloc, no pot descartar-se una acció perpetrada per grups paramilitars ultranacionalistes turcs, com els Llops Grisos, ferms defensors de la unitat turca i radicalment oposats a qualsevol tipus de negociació amb Ocalan. I, finalment, cal tenir en compte la possibilitat d'una lluita interna entre diferents faccions del PKK favorables i contràries respectivament a les negociacions actuals amb el govern de Recep Tayyip Erdogan.
Tres dècades de conflicte
L'assassinat arriba després de l'any més sagnant de l'última dècada a Turquia, amb més de 900 morts, segons dades de l'International Crisis Group. El PKK va alçar-se en armes contra Ankara l'any 1984 per defensar els drets del poble kurd i aconseguir l'establiment d'un Kurdistan independent. En l'actualitat, la guerrilla ha rebaixat les pretensions i defensa una autonomia per als prop de 15 milions de kurds que viuen a Turquia. Els últims mesos han estat marcats per les dures ofensives llançades pels dos bàndols i, especialment, per la mort de 34 civils kurds a mans de l'aviació turca en ser confosos amb guerrillers del PKK quan feien contraban. La tensió també s'ha vist agreujada per l'onada de detencions massives de polítics i activistes kurds acusats de pertinença a organització terrorista i la vaga de fam que centenars de presos kurds van protagonitzar durant més de 60 dies.
La perspectiva de la pau
El govern turc va mantenir una ronda de converses clandestines amb representants del PKK el 2009 a Oslo. Tot va aturar-se de cop el juliol del 2011 després d'un enfrontament en què van morir 13 soldats turcs. L'acord de pau assolit a les Filipines entre la guerrilla islamista i el govern, així com les converses entre Bogotà i les FARC, exerceixen un forta pressió internacional sobre Erdogan i Ocalan. Ara, segons mitjans turcs, s'hauria assolit un principi d'acord amb un alto el foc des del mes de març i el replegament a l'Iraq dels guerrillers del PKK a canvi d'una reforma constitucional destinada a garantir els drets de la minoria kurda, entre els quals l'ensenyament en llengua materna. L'acord preveu el desarmament de la guerrilla i la posada en llibertat de centenars de presoners polítics kurds, encara que Erdogan ha descartat una amnistia general.
