L’afer rus creix amb els missatges entre el fill de Trump i Wikileaks

Nova YorkL’ombra de sospita sobre Donald Jr. Trump, el fill del president dels Estats Units, s’ha fet més gran amb la revelació dels missatges que va intercanviar amb Wikileaks durant i després de la campanya presidencial. L’organització fundada per Julian Assange va publicar l’any passat, mesos abans de l’elecció, e-mails de l’equip de Hillary Clinton i líders del Partit Demòcrata que, segons els serveis d’intel·ligència dels Estats Units, van ser robats per pirates de l’espionatge rus.

Des del juliol passat el primogènit de Trump està en el punt de mira de l’anomenat Russiagate -que investiga la presumpta ingerència electoral de Rússia i la seva coordinació amb la campanya de l’actual president per ajudar-lo a guanyar la Casa Blanca- per la seva reunió amb una advocada pròxima al Kremlin que li va prometre informació perjudicial sobre Clinton. En aquella trobada també hi va participar el seu cunyat i gendre del president, Jared Kushner.

Les comunicacions de Trump fill amb Wikileaks, a través de missatges privats a Twitter, mostren el seu interès per obtenir informació sobre la rival del seu pare. I també corroboren la preferència de Wikileaks pel candidat republicà. A més, els contactes es van fer després que la intel·ligència nord-americana acusés l’organització que advoca per la transparència de tenir vincles amb Rússia.

Trump júnior va publicar tots els seus missatges amb Wikileaks en el seu compte de la xarxa social de l’ocell poc després que alguns fossin revelats per la revista Atlantic. D’altra banda, el seu advocat, Alan S. Futerfas, va fer públic un comunicat en què va explicar que el seu client no està “gens preocupat per aquests documents i totes les qüestions que han generat s’han respost en el fòrum apropiat”.

La plataforma de filtracions de documents va iniciar el diàleg amb el fill de l’ara president nord-americà el 20 de setembre del 2016 amb un missatge en el qual l’advertia d’una pàgina electrònica contra el seu pare que es deia putintrump.org. Trump va respondre que desconeixia la web i agraïa l’avís.

Wikileaks aconsellava Trump

Tot i que el fill del llavors candidat republicà va ignorar la majoria de missatges de Wikileaks, en una ocasió va demanar informació sobre els rumors d’una nova filtració d’aquesta web de documents relacionats amb Clinton. El seu missatge del 3 d’octubre, però, no és respost fins al dia 12. “Hola, Donald, ens agrada veure que el teu pare i tu parleu de les nostres filtracions”.

En aquest mateix missatge, Wikileaks també li aconsellava que el seu pare inclogués en els seus tuits un enllaç de la seva web dirigit als documents piratejats al cap de campanya de Clinton, John Podesta. Només pocs minuts després, Donald Trump ho feia en un tuit en què criticava la poca repercussió en mitjans nord-americans de “l’increïble informació proporcionada per Wikileaks”.

L’organització d’Assange també recomanava al candidat republicà que no acceptés la derrota si perdia i que els enviés la seva declaració de la renda per publicar-la, ja que així podrien canviar la percepció que les filtracions sobre Clinton “venen d’una font pro Trump o pro Rússia”.

Assange primer no va voler confirmar l’autenticitat dels missatges. Però quan Trump fill els va publicar a Twitter va assegurar que els missatges mostren com la seva organització intenta convèncer que ser transparent és bo.

Vincles amb el Kremlin

D’altra banda, el fiscal general dels Estats Units, Jeff Sessions, va reiterar un cop més al Congrés que no sabia que algú de la campanya hagués tingut contactes amb el Kremlin. La seva declaració es va fer dues setmanes després que registres judicials revelessin que Sessions va liderar una reunió el març del 2016 en la qual George Papadopoulos, un assessor de la campanya de Trump, va discutir els seus vincles russos i va suggerir una reunió entre el llavors candidat republicà i el president rus, Vladímir Putin.

Sessions va dir que no va recordar aquesta conversa fins que en va llegir articles a la premsa. I, per tant, segons ell, no va mentir l’octubre passat quan va dir que no tenia coneixement de cap contacte entre la campanya de Trump i el Kremlin. El que sí recorda ara és que va dir a Papadopoulos que no li agradava el que havia proposat i que no estava autoritzat per representar la campanya de Trump en aquestes discussions.

D’altra banda, el departament de Justícia, que dirigeix Sessions, va informar ahir els congressistes que està estudiant la possibilitat d’investigar Clinton. Alguns dels seus fiscals federals han començat a examinar les acusacions que algunes donacions a la Fundació Clinton estarien lligades a l’acord aprovat pel govern de Barack Obama que va permetre a l’agència russa Rosatum aconseguir el control d’Uranium One, companyia que era propietària de l’accés a urani als Estats Units.

L’anunci ha indignat els crítics amb el govern de Trump, ja que el president va mostrar fa deu dies la seva frustració amb Sessions pel fet que no s’investigués la seva exrival de la mateixa manera que es fa amb ell. La seva demanda posa en dubte la independència del departament de Justícia, una fama que ve de lluny, ja que la va adquirir arran de l’escàndol Watergate.