Publicitat
Publicitat

OBSERVATORI DE L'EST

L'adéu d'un apparàtxik

Václav Klaus s'acomiada de la presidència txeca després de dos mandats de cinc anys i de més de vint de poder directe o indirecte. Al juny del 1990, al cap de pocs dies d'haver guanyat el Fòrum Cívic de Václav Havel les primeres eleccions lliures, Klaus ja va marcar territori com a ministre de Finances. En una conferència de premsa memorable anunciaria amb èmfasi el compliment del Consens de Washington, que poques setmanes abans acabava de dictar disciplina pressupostària, retallades en la despesa d'educació i sanitat, privatitzacions com més millor, i desregulació dels mercats.

Aquella aparició de Klaus davant els mitjans internacionals va ser una irrupció que es va saltar fins i tot el protocol jeràrquic. Recordo com a la mateixa hora el vice primer ministre econòmic Valtr Komárek -un socialdemòcrata que havia estat assessor de Che Guevara- intentava transmetre, en una sala mig buida, un programa centristakeynesià que mai s'aplicaria.

Economista mimat pel règim comunista, Válclav Klaus quedaria fascinat pel fonamentalisme de mercat durant la seva estada a la universitat nord-americana de Cornwell. Era el 1969, un any després que els tancs soviètics van aixafar la Primavera de Praga. Hauria pogut quedar-se als Estats Units, però es va estimar més tornar, i beneficiar-se dels privilegis del poder. Un poder que faria fora Klaus de l'Institut d'Economia de l'Acadèmia de Ciències en ensumar-se com n'estava de seduït el brillant economista pel capitalisme occidental.

Apparàtxik obedient, Klaus acceptaria un càrrec executiu en el Banc Central Txecoslovac que ocuparia entre 1971 i 1986, uns anys en què gaudiria de privilegis, com ara viatjar a gust, gens atent a la persecució que suportava la dissidència organitzada per Havel al voltant de Carta 77.

De sobte, el Vellut

Feia dos anys que Klaus tenia despatx a l'Institut de Prospeccions Econòmiques de l'Acadèmia de Ciències -el think tank comunista- quan la sacsejada del 1989 a l'Est el fa trontollar a ell també. Gent del seu entorn explicarà com en veure passar els primers manifestants per sota del seu despatx va deixar anar: "No faran res aquests!"

Però el Mur cau, la revolta passa de Berlín a Praga en menys d'una setmana i Klaus decideix que ha de surar com sigui. ¿Quines tecles toca Klaus durant el final de la tardor del 1989 fins a col·locar-se en el govern provisional sorgit de la Revolució de Vellut, i després en la llista del Fòrum Cívic? Dissidents il·lustrats influïts per Margaret Thatcher haurien estat els seus padrins, tot i la recança de Havel.

Primer ministre i artífex del trencament amb els eslovacs i del miracle econòmic dels txecs, un afer de corrupció el farà plegar de cap del govern al desembre del 1997. Però arribarà a la presidència de la república el 2003 en plegar Havel, i al gener del 2009 exhibirà tot el seu antieuropeisme en ocupar la República Txeca la presidència de torn de la Unió Europea que ell arriba a comparar amb l'URSS. S'emmirallarà amb Bush i Berlusconi i sobretot amb José Maria Aznar, a qui encarrega el pròleg de Blue Planet , el llibre en què equipara ecopacifisme i comunisme.

Agre amb els periodistes crítics perdrà els papers en públic quan, en un congrés del Pen Club, el britànic Timothy Garton Ash li etziba el seu baix nivell democràtic.

Hereu dels gestors soviètics

Així com l'humanisme de Havel connecta amb el dels pares de la pàtria -Masaryk, Benes i Dubcek-, el transvestisme de Klaus és fill directe de Gottwald, Novotny i Husak, gestors de l'ocupació soviètica. Václav Havel tenia clara la condició d'apparàtxik de Klaus i, per això, en un moment d'aquella dimissió del 1997 de l'aleshores primer ministre arran de l'afer de corrupció, sembla que al president de la República se li va escapar una exclamació alleujada: "Ja era hora".

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 17/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF