ECONOMIA NORD-AMERICANA
Internacional 02/01/2013

'L'abisme fiscal' dels Estats Units, en mans dels republicans

Els Estats Units van caure ahir tècnicament en l'abisme fiscal. Després d'un acord de mínims al Senat, els republicans forçaven la negociació al Congrés d'un acord que eviti retallades i més impostos.

Núria Ferragutcasas
3 min
SOTA PRESSIÓ 
 Obama va parlar dilluns sobre els perills de l'abisme fiscal davant d'un grup de ciutadans nord-americans a la Casa Blanca.

WASHINGTONLa negociació perquè els EUA no caiguin en l'abisme fiscal s'ha convertit en un drama de conseqüències fatals per a l'economia. Al tancament d'aquesta edició, la Cambra de Representants encara no havia votat sobre l'acord aconseguit in extremis al Senat per evitar un augment dels impostos i retallades massives que podrien abocar al país a una nova recessió.

Així doncs, el país va caure ahir -almenys tècnicament i com a mínim durant un dia- en l'abisme fiscal . Malgrat tot, encara hi ha temps per evitar que la caiguda sigui ferma si els republicans de la cambra baixa accepten el pacte del Senat. Els senadors dels dos partits van aprovar amb una aclaparadora majoria -89 vots a favor i 8 en contra- un augment dels impostos només per a les rentes de més de 400.000 dòlars i un ajornament de les retallades en defensa i programes socials fins a finals de febrer, quan s'haurà de consensuar un increment del sostre del deute sobirà. El pacte al Senat va arribar dues hores després de l'entrada el 2013 i, després d'un llarg estira-i-arronsa entre el vicepresident Joe Biden i el líder republicà, Mitch McConnell.

El president Barack Obama, poques hores després d'aquesta votació, va instar la cambra baixa del Congrés a actuar ràpid. "Ni els demòcrates ni els republicans han aconseguit tot el que volien, però aquest acord és bo per al país i la Cambra l'hauria adoptar sense dilació", va assenyalar en un comunicat.

Tot i la situació d'urgència, destacats legisladors republicans van criticar ahir a la tarda el projecte de llei aprovat pel Senat. Eric Cantor, número dos republicà a la cambra baixa i proper al moviment ultraconservador Tea Party, va anunciar que "no donarà suport" a la iniciativa dels senadors. Per la seva part, el president, John Boehner, va afirmar que hi ha "preocupació generalitzada" entre els membres del seu partit perquè l'acord no concreta les retallades.

Mentrestant, la líder demòcrata de la cambra baixa, Nancy Pelosi, insistia que "l'històric compromís bipartidista" del Senat es ratifiqués ràpidament per "eliminar els dubtes" que planen sobre el futur de l'economia dels Estats Units.

Impost als més rics

L'acord negociat pels legisladors dels dos partits al Senat retarda les retallades i converteix en permanents les desgravacions d'impostos per als individus amb ingressos anuals inferiors a 400.000 dòlars i per a llars familiars que guanyin menys de 450.000 dòlars. Aquest límit és més alt que el defensat per Obama. El president i els demòcrates volien mantenir les rebaixes d'impostos només per a les famílies amb ingressos menors a 250.000 dòlars.

Si la cambra baixa ratifica el pacte, el tipus impositiu sobre les rendes més altes passaria del 35% actual a un màxim del 39,6%. Això suposaria que per primera vegada en vint anys els republicans acceptarien una pujada dels impostos. I, per tant, una majoria dels seus congressistes haurien de trencar la promesa de no elevar la pressió fiscal, un jurament ideat pel lobista Grover Norquist i impulsat pel Tea Party.

Si finalment els republicans de la Cambra cedeixen, el president Obama obtindria una victòria però petita. No aconseguirà els ingressos en impostos que volia per a les arques de l'estat i, a més, farà front d'aquí dos mesos a una dura negociació per reduir el dèficit públic a llarg termini i elevar el sostre del deute del país -per tal que el govern no es quedi sense diners per pagar.

Amb un acord sobre els nous tipus impositius, Obama i el seu partit tindran una posició més dèbil per negociar les retallades. Alguns congressistes de l'ala més progressista del Partit Demòcrata van criticar que el president hagués cedit a les demandes republicanes. "Crec que l'acord és molt injust", va dir ahir el senador demòcrata Tom Harkin, que considera que s'hauran de compensar amb retallades socials les rebaixes d'impostos als més rics. De fet, l'acord del Senat preveu un augment de la recaptació del govern de 620.000 milions de dòlars en deu anys, gairebé un bilió menys del que havia demanat Obama.

L'amenaça continua

L'amenaça d'un abisme fiscal continuarà tant si la cambra baixa aprova l'acord del Senat com si no. Les retallades de més de 100.000 milions de dòlars només s'han ajornat i podrien entrar en vigor a finals de febrer si abans no hi ha un pacte entre els dos partits.

D'altra banda, l'encara secretari del Tresor, Timothy Geithner, va advertir que el govern ha assolit el seu límit d'endeutament i que ha posat en marxa ajustos automàtics en la despesa per donar un marge de dos mesos al Congrés perquè aprovi un augment del sostre del deute públic, que ja supera el 100% del PIB del país.

L'actual màxim d'endeutament es va fixar l'agost del 2011 també en una negociació in extremis entre demòcrates i republicans. La crisi política va perjudicar la imatge de l'economia nord-americana i el deute del país va perdre la màxima nota de l'agència de qualificació Standard & Poor. Tot plegat es podria repetir però amb conseqüències pitjors si no es posa fi a l'amenaça de l' abisme fiscal .

stats