Publicitat
Publicitat

BIRMÀNIA

L’ONU estudia elevar a genocidi la violència contra els rohingyes

Crims contra la humanitat

“La campanya de violència sistemàtica, organitzada i despietada que les forces de seguretat de Birmània duen a terme contra els rohingyes segueix sense aturador”, denunciava Amnistia Internacional (AI) en un informe publicat recentment sobre la situació que aquesta minoria musulmana viu des que el 25 d’agost passat va rebre el primer atac. L’organització defensora dels drets humans s’ha dedicat a recollir dades, a interrogar testimonis i a enregistrar vídeos, i tots condueixen a la mateixa conclusió: “Milers de rohingyes, homes, dones i nens, estan sent víctimes d’atacs que constitueixen crims contra la humanitat”. I la mateixa AI recomanava que ara era el moment de passar de la protesta a l’acció. De fet, les Nacions Unides ja han qualificat la campanya birmana de “neteja ètnica de manual”, però encara estan estudiant els límits legals que permetrien elevar-la a la categoria de genocidi, segons va avisar Jyoti Sanghera, la cap de l’Oficina de l’Alt Comissariat de les Nacions Unides per als drets humans a la regió de l’Àsia-Pacífic. “Podria ajustar-se a la definició, però encara estem analitzant-ho”, va dir amb precaució.

Gran èxode cap a Bangladesh

En dos mesos, ja són més de mig milió de rohingyes, al voltant d’uns 582.000, els que han fugit de Birmània cap al veí Bangladesh, on són tractats com a estrangers. Marxen de casa seva sense més pertinences que el que són capaços de carregar i avancen hores i hores per camins plens de perills. El govern bengalí ha improvisat diversos camps de refugiats, però no n’hi ha prou per acollir aquest èxode imparable i incontrolable. A més, com va denunciar l’ONG Metges Sense Fronteres (MSF), les condicions són “cada vegada pitjors” en aquests assentaments. “S’ha de fer un esforç enorme perquè no augmenti el risc que apareguin brots d’epidèmies i perquè el nombre de persones que estan infectades no segueixi multiplicant-se. Si les condicions no milloren i no prenem les mesures adequades, podria haver-hi una autèntica emergència de salut pública a la zona”, alertava Robert Onus, el coordinador d’emergències de MSF, en un comunicat. Les millores no impliquen només una resposta mèdica més eficaç, sinó també altres mesures, com facilitar l’accés a l’aigua potable i el sanejament per prevenir la propagació de malalties.

Etiquetes