L'Àsia reprèn l'aposta nuclear
Amb el gir d'Occident cap a les renovables, el continent esdevé una oportunitat per a la indústria atòmica
PequínFa dos anys la fusió del nucli del reactor nuclear a la central japonesa de Fukushima va obrir els ulls a la comunitat internacional i va posar en evidència la fragilitat de les plantes nuclears. El desastre, provocat pel tsunami que va colpejar la central, es va intensificar per una cadena d'errors humans. Països de tot el món van paralitzar les seves plantes per avaluar la capacitat d els governs i de la mateixa indústria de garantir la seguretat a les centrals. Alemanya, Suïssa i Bèlgica han decidit abandonar les seves ambicions nuclears i apostar per les energies renovables. En canvi, l'Àsia, una regió susceptible de patir terratrèmols i desastres naturals, s'aferra a aquesta indústria. Aslihan Tumer, líder del projecte nuclear de Greenpeace, explica que aquestes dues mentalitats obeeixen a una "recurrent retòrica que insisteix que l'energia nuclear és una tecnologia trencadora. Però en realitat és una tecnologia molt antiga en la qual els països occidentals ja no estan interessats".
Inversions post-Fukushima
Amb el desastre al Japó, la Xina va paralitzar temporalment els seus ambiciosos projectes atòmics per elaborar un pla de seguretat nuclear. Finalment, a mitjans de febrer, va autoritzar l'obertura de la primera central després de Fukushima, va reactivar els seus plans d'invertir en el desenvolupament de tecnologia atòmica i es va mostrar disposada a donar llum verda a nous projectes. Altres centrals no han passat els tests i els costosos projectes s'han hagut de suspendre indefinidament, cosa que ha deixat factures quasi impossibles d'assumir.
Greenpeace creu que Fukushima ha deixat al descobert les mancances de l'actual sistema de responsabilitat nuclear. Unes imperfeccions que, segons Tumer, permeten als pocs països que disposen de tecnologia nuclear vendre subministraments sense haver-se de responsabilitzar si en el futur donen problemes o si es produeix algun desastre. L'Índia, per exemple, s'ha sumat recentment a la llista de països que poden importar energia nuclear, però Tumer creu que "si entrés en vigor un règim que establís clarament les bases de la responsabilitat nuclear, aquests països o empreses perdrien l'interès a donar suport al desenvolupament nuclear".
Corea del Sud va ignorar sense por el desastre al Japó i va mantenir els seus plans de construir 35 plantes nuclears per al 2024. Seül ha batejat el desenvolupament del sector com "el megaprojecte més gran de la història". Així, a més de millorar l'eficiència de les seves centrals, vol constituir-se com el tercer subministrador de tecnologia atòmica al món. L'any 2009 va firmar un contracte de 20.000 milions de dòlars amb els Emirats Àrabs Units que incloïa la venda de 4 moderns reactors nuclears. Posteriorment, el país àrab es va convertir en el primer en 27 anys a començar la construcció de la seva primera planta nuclear. King Ming Chan, director del programa de ciències ambientals de la Universitat Xinesa de Hong Kong, explica que "el model de negoci actual fa que a mesura que Europa abandona la tecnologia nuclear, les mateixes empreses europees que ja han desenvolupat i provat aquesta tecnologia intentin col·locar aquests productes a països com l'Índia, Corea del Sud i la Xina".
Per als superpoblats països asiàtics, abandonar els combustibles fòssils es converteix en un gran repte. Kin Ming Chan reconeix que l'atòmica pot ser l'alternativa a curt termini, però alerta que "no està clar quin seria el ritme ni les polítiques a aplicar perquè aquests països facin el pas final de les renovables".
