OBSERVATORI DE L'ÀSIA
Internacional 30/03/2013

L'Àrtic, capital Pequín

Josep Lluís Alay
2 min

El progressiu desglaç de l'Àrtic dels darrers anys ha desvetllat tota mena d'interessos estratègics i econòmics en aquesta regió polar. La sobtada irrupció en escena de la Xina ha provocat recentment preocupació a la UE, els Estats Units i el Canadà, així com autèntics terratrèmols polítics en algunes nacions àrtiques.

D'una banda, la Xina vol obrir i consolidar una ruta marítima alternativa polar que connecti els seus ports amb els del nord d'Europa, i, de l'altra, participar en l'explotació dels recursos naturals de l'Àrtic.

El sisme polític més destacat ha tingut lloc aquestes setmanes a Groenlàndia, on el govern va apostar fort per permetre l'entrada de companyies xineses dedicades a l'extracció de terres rares i urani. El principi d'acord comportava l'arribada de prop de cinc mil miners xinesos, el 10% de la població de Groenlàndia. La polèmica va provocar un avançament electoral i la consegüent caiguda del govern de Kuupik Kleist. La nova primera ministra, Aleqa Hammond, va guanyar les eleccions amb la promesa de revisar la participació xinesa, però no es pot perdre de vista que Groenlàndia necessita recursos per assolir el somni d'independitzar-se de Dinamarca els propers anys.

Una forta polèmica ha acompanyat també l'aparició en escena dels interessos xinesos a Islàndia. Fa un any i mig el govern islandès va aturar la venda de part de la província costanera de Grímsstadir a un inversor xinès amb connexions amb el Partit Comunista. Huang Nubo, president del grup Zhongkun, pretenia instal·lar-hi un misteriós complex turístic dedicat al golf, però el més curiós de tot plegat és que el territori en qüestió està situat en una de les zones més inhòspites de l'illa, sense gaire interès turístic. Tanmateix, la seva proximitat a fiords navegables i a reserves de petroli marítimes va fer saltar l'alarma a Reykjavík. Ara el magnat xinès confia que el govern islandès que surti de les eleccions del mes vinent canviï d'opinió i li concedeixi l'arrendament de les terres.

La presència xinesa a l'Àrtic dóna els seus fruits també en organismes internacionals. Després d'anys de veto, Noruega ha acceptat negociar l'entrada de la Xina com a membre observador al Consell Àrtic.

El port de Barcelona, afectat

Ningú no dubta ara mateix que la Xina apostarà molt fort per ser present a l'Àrtic. La ruta polar entre Xangai i Hamburg és 5.200 quilòmetres més curta que la convencional que passa per Suez. Es calcula que en un futur no gaire llunyà, abans del 2020, fins al 15% del total del comerç internacional xinès passarà per l'Àrtic. En aquest context, el port de Barcelona hi haurà de parar molta atenció. A llarg termini la drecera àrtica pot tenir un gran impacte sobre la ruta convencional mediterrània i, en concret, sobre la capital catalana. La rendibilitat econòmica del port de Barcelona com a distribuïdor de productes xinesos al nord d'Europa disminuiria sensiblement. A llarg termini, serà més ràpid i econòmic per als xinesos connectar per l'Àrtic i, com que això no ho pot evitar ningú, Barcelona haurà de tenir una estratègia a mitjà termini per diversificar l'origen i la destinació del seu tràfic de mercaderies, així com l'origen de les seves inversions, si vol competir amb l'Àrtic.

stats