L’Amèrica enlluernada pel discurs de Trump

Pottsville / (pennsilvània)La seu del Republican Herald, el diari del poble de Pottsville (Pennsilvània), està tancada. “Avui no treballen”, afirma el John, assegut amb tres amics a l’altra banda del carrer i al costat d’un dels típics expenedors de diaris que cada cop estan més obsolets. “Crec que la redacció ara és a l’altre costat del poble, al mateix lloc on tenen la rotativa”, afegeix el Nil.

L’anunci de l’FBI de reexaminar el cas dels correus de Hillary Clinton acapara el titular i la foto principal de l’edició d’aquell dia. “No crec que guanyi... Té massa escàndols en el seu passat”, diu el John de la candidata presidencial demòcrata. Tot i així, encara no ha decidit a qui votarà. “Trump no té experiència en la política. I Clinton fa massa temps que s’hi dedica”, assegura, i se submergeix de nou en els seus mots encreuats.

Pottsville és la capital del comtat de Pennsilvània, Schuylkill, que va donar més vots a Donald Trump en les primàries republicanes. Un 70% dels votants conservadors van optar pel magnat de la immobiliària. “És un empresari amb èxit que sap com funciona l’economia”, diu el Nil, que explica que no té feina i confia en el candidat presidencial republicà perquè millori les coses per a persones com ell: homes obrers blancs.

Aquesta és la base més gran del fenomen Trump. Un moviment, segons l’empresari, que el catapultarà a la Casa Blanca aquest dimarts. Els sondejos revelen que al voltant d’un 60% dels homes blancs sense estudis superiors prefereix el republicà, entre 25 i 28 punts més que Clinton. Tot i així, la demòcrata té un avantatge de 12 punts sobre els que sí que tenen títol universitari.

Durant mesos, Trump ha alienat les minories, sobretot la hispana, amb el seu discurs nacionalista i antiimmigrant. Però ha electritzat el seu electorat més fidel. A més, el republicà està convençut que molts homes blancs de classe treballadora dels estats de l’anomenat cinturó industrial, a l’Oest Mitjà del país, que fa anys que no voten ho faran per ell. Els anomena la majoria silenciosa. La demografia de Pennsilvània, un d’aquests estats postindustrials, afavoreix Trump: un 83% dels ciutadans són blancs i només un 28% tenen llicenciatures. I l’empresari novaiorquès espera donar la sorpresa aquí per aconseguir guanyar la Casa Blanca.

Des de la Segona Guerra Mundial, Pottsville i els voltants del comtat de Schuylkill, amb una 96% de població blanca, han vist la decadència de la mineria del carbó i d’indústries com la tèxtil. La seva recepta proteccionista per recuperar llocs de treball i la seva retòrica contra la immigració ha convençut una part del seu electorat afectat per la globalització i amenaçat pels canvis demogràfics dels últims anys al país. El missatge de tornar Amèrica a una suposada grandesa del passat, de fet, ressona entre aquest tipus de votant però també entre els que, tot i tenir salaris més alts, viuen en comunitats poc diverses, amb baixa mobilitat social i amb més dependència dels ingressos de la Seguretat Social. Són comunitats com la de Pottsville.

Volen un canvi

Els carrers del poble estan gairebé deserts. És diumenge i la gran majoria de negocis estan tancats. També la cervesera Yuengling, la més vella i la segona més gran dels Estats Units. El seu propietari, Dick Yuengling, dóna suport a Donald Trump perquè l’Obamacare -la reforma sanitària aprovada sota el president Barack Obama- i “les regulacions de Washington” estan fent mal a les companyies.

Mathew Steel fuma una cigarreta al portal de casa amb uns amics, prop de la seu principal de la cervesera. “Crec que Trump donarà suport als treballadors d’aquí -explica aquest obrer de la construcció de 51 anys-. No tinc cap problema amb els immigrants, si són legals i tenen salaris semblants als nostres”. Steel afegeix que votarà pel republicà perquè reforçarà la seguretat a la frontera. “Sóc de Texas i sé quin mal fa la immigració a treballadors com nosaltres”, assegura. Al seu costat, un dels seus dos amics assenteix a tot el que diu, mentre l’altre fa que no amb el cap.

Danny Robinson confessa que no li agrada cap dels dos candidats presidencials però que votarà per Hillary Clinton perquè creu que és el mal menor. “Me la crec quan diu que treballarà per millorar la vida dels nens i les famílies”, afirma. Robinson és un americà nadiu que cobra una pensió per invalidesa. Per ell, el que ha dit dels immigrants, de les dones o d’un periodista amb una discapacitat és “imperdonable”.

Malgrat votar diferent, Steel i Robinson tenen una conversa cordial sobre la situació política i els problemes del país. Tots dos creuen que hi ha massa divisió entre els ciutadans. “Nosaltres som el poble”, repeteix un parell de cops Robinson, parafrasejant la primera frase de la constitució nord-americana. “Nosaltres som la veu d’Amèrica, però els polítics no ens escolten, parlen poc del que volen fer i només es critiquen l’un a l’altre”. Steel diu que té raó i afegeix que la gent el que vol “és sentir solucions als seus problemes”. “Aquesta és la pitjor campanya presidencial de la meva vida”.