Publicitat
Publicitat

PRÒXIM ORIENT

El Kurdistan iraquià decideix trencar amb Bagdad

L’elevada participació en el referèndum reforça la victòria del sí, a falta del resultat oficial

“L’autonomia del 1991 no és suficient”, assenyalava ahir Safia Star a les portes d’un col·legi electoral d’Irbil després d’haver dipositat el vot. “La meva mare va ser assassinada pels avions del règim el 1963, no vull saber-ne res, de Bagdad”, comentava aquesta dona refugiada a Noruega que ha viatjat a propòsit amb el seu marit i la seva filla per participar en el referèndum d’independència del Kurdistan iraquià.

La il·lusió i l’alegria eren la tònica general entre els votants que omplien els passadissos d’aquesta escola de primària de la capital. “I ara a convertir-nos en un estat, inxal·lah [si Déu vol]!”, cridava un home després d’haver introduït la papereta a l’urna. La jornada era de tanta importància per als kurds que molts havien tret de l’armari els vestits tradicionals del Newroz, l’any nou kurd, per acudir a les urnes.

“El Kurdistan és el país on vull viure i morir”, destacava la Leila, una mare que havia anat a votar amb els seus dos fills i el seu marit policia. “Ningú ens dirà mai més com viure, ni què fer, excepte Massud Barzani”, comentava fent referència al president kurd.

El senador d’EH Bildu, Jon Iñarritu, que s’hi ha traslladat en qualitat d’observador internacional, va destacar “la normalitat amb què havia transcorregut la jornada i l’ambient festiu als carrers del Kurdistan”. El polític basc va subratllar que, més enllà de les divisions polítiques existents, “els kurds han fet una autèntica demostració d’unitat davant la demanda històrica d’un estat propi”. Iñarritu va recalcar “la idoneïtat del referèndum com a eina per donar resposta al dret d’autodeterminació dels pobles”.

Elevada participació

Les llargues cues als col·legis i l’ampliació de l’horari de vot durant una hora més ja anticipaven una elevada participació que se situava en el 72% una hora abans que es tanquessin els col·legis. “Avui és un dia històric. Els kurds han pogut expressar de manera democràtica l’opinió sobre el seu futur i com volen que sigui”, va dir el primer ministre Netxirvan Barzani, després de votar a Irbil a mig matí. El premier kurd va afegir que “la independència és un procés” i que “no la declararien l’endemà”.

El resultat del referèndum no és vinculant. Abans s’hauran de fer eleccions parlamentàries -previstes per al novembre- i la cambra haurà d’aprovar unes lleis que permetin ratificar el que s’ha votat al plebiscit. El president kurd Massud Barzani va dir que la declaració d’independència es podria produir abans de dos anys.

Tot i la campanya de boicot duta a terme pel Gorran (Moviment pel Canvi) i el Grup Islàmic del Kurdistan (Komal) els dies previs al plebiscit, finalment les dues formacions polítiques van cridar a la participació dels seus seguidors. Omer Saed Ali, líder del Gorran, va afirmar després de votar que havien “optat pel sí”.

A Kirkuk, una zona plena de pous de petroli que es disputen els governs de Bagdad i d’Irbil, la participació va ser del 78,77%, segons la comissió electoral. La població kurda hi va participar massivament i posteriorment va sortir al carrer a celebrar-ho amb crits i salves de fusell. Per evitar enfrontaments amb la nombrosa població turcmana i àrab resident a la ciutat es va decretar el toc de queda al tancament dels col·legis electorals, i el governador de Kirkuk, Najmaldin Karim, va demanar “contenció en les celebracions”.

Reaccions de Bagdad i Ankara

La decisió unilateral del Kurdistan iraquià de celebrar el referèndum malgrat l’objecció de Bagdad i les amenaces de països com Turquia i l’Iran va provocar que les reaccions no es fessin esperar. “El referèndum del Kurdistan és una declaració de guerra contra la unitat del poble de l’Iraq”, va dir el vicepresident iraquià, Nuri al-Maliki. Per la seva banda, el primer ministre iraquià, Al-Abadi, va ordenar “el desplegament de tropes per protegir els habitants de les zones en disputa amb Irbil”. En aquest sentit, Karim Nuri, un dels comandaments de la milícia xiïta de Haixd al-Xaabi, va afirmar ahir que “estan preparats per lluitar a Kirkuk”.

La reacció d’Ankara tampoc es va fer esperar. “Després d’això ja veurem a qui venen el seu petroli. La vàlvula la tenim nosaltres i estan acabats en el moment en què la tanquem”, va amenaçar ahir el president turc, Recep Tayyip Erdogan. El mandatari, que fins ara ha gaudit d’excel·lents relacions amb el govern d’Irbil, va advertir que “l’entrada i la sortida de persones estarà prohibida a la frontera amb l’Iraq”. Una mesura que de moment no ha entrat en vigor perquè els passos fronterers terrestres entre els dos territoris continuen oberts.

La copresidenta del Consell del Kurdistan sirià, Hediya Iussef, va dir que “ajudaran el Kurdistan iraquià si són atacats” i va afegir que “els passos fronterers entre les dues regions es mantindran oberts”.

Etiquetes

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF