La violència força el Kurdistan a congelar la independència

Beirut“Atès que el referèndum ha sigut anul·lat, no crec que hi hagi més motius perquè segueixi augmentant la violència. O això espero”, diu Shuaib en una conversa telefònica amb l’ARA. Aquest veí de Kirkuk ha fugit amb la seva família a Irbil després que les temudes Forces de Mobilització Popular (FMP), milícies xiïtes amb suport de l’Iran, hagin estat assetjant la població kurda en aquesta ciutat disputada entre iraquians i kurds. “La veritat és que és molt trist que tot hagi acabat així, de forma tan violenta. Ni els iraquians ni els kurds estem preparats per a la democràcia”, conclou Shuaib.

Des que es va celebrar el referèndum d’independència, fa exactament un mes, el Kurdistan iraquià ha sigut acorralat per sancions econòmiques, aïllament internacional i pressions polítiques i militars de Bagdad. El govern central ha collat tant que al president kurd, Massud Barzani, no li ha quedat cap altra opció que fer marxa enrere en el procés independentista.

Amb les operacions militars orquestrades per Bagdad per recuperar el control dels jaciments de petroli, dels punts de control fronterers i dels aeroports internacionals, la regió autònoma del Kurdistan iraquià ha perdut el 50% dels seus ingressos, la majoria provinents de les reserves de cru.

Proposta de diàleg

En aquest context, Barzani, que deixarà la presidència al novembre, va anunciar ahir la seva decisió de congelar els resultats del referèndum d’independència, en què el sí va guanyar amb el 92% dels vots. El mandatari kurd va oferir de nou diàleg a Bagdad, tot i que els últims esdeveniments no mostren, precisament, cap disposició a negociar per part del govern del primer ministre iraquià, Haider al-Abadi.

Barzani va proposar a l’Iraq tres mesures per “complir amb les seves responsabilitats i obligacions amb el poble kurd i iraquià”. La primera, un alto el foc immediat a totes les zones en disputa; la segona, “congelar” els resultats del referèndum separatista, i, per acabar, iniciar “converses obertes” entre el govern kurd i el govern iraquià.

Tot i així, el moviment de les tropes iraquianes en el pas fronterer de Pesh Khabur, per on passa el principal oleoducte kurd en direcció a Turquia, ha alertat les autoritats kurdes. Aquesta zona és important perquè, a més de l’oleoducte, hi ha instal·lada l’estació de medició per a les exportacions de petroli fora del país. El control de la zona fronterera permetria a l’Iraq evitar que els kurds exportin petroli sense permís, cosa que acabaria amb qualsevol esperança d’una independència econòmica.

En menys d’un mes, el Kurdistan ha perdut tots els èxits aconseguits després de dècades de vessament de sang. “És una catàstrofe per als kurds, que volíem tenir el nostre propi estat”, lamenta Ano Abdoka, del Partit Democràtic del Kurdistan (PDK) del president Barzani, en un xat amb l’ARA. “Tel Skuf ha estat sotmès a un intens foc d’artilleria. Tres nens cristians han sigut sacrificats i han cremat desenes de cases. Set-centes famílies s’han vist obligades a fugir pels enfrontaments”, adverteix Abdoka, en referència a la violència sectària que les FMP estan perpetrant en poblacions del nord de l’Iraq que en els últims tres anys havien controlat els peixmergues després d’expulsar-ne l’Estat Islàmic.

La violència sectària i els combats registrats entre els peixmergues i les Hashd Al Shaabi (nom en àrab de les FMP) ha obligat més de 160.000 persones a fugir de casa a les localitats de Kirkuk, Khanaqin, Khurmato, Zumar i Rabea, segons el govern kurd.

La decisió sobtada de Barzani, primer amb l’anunci de retardar fins a vuit mesos les eleccions generals i presidencials, i després el de congelar els resultats de la consulta independentista del 25 de setembre, arriba també de la mà de la visita a Bagdad del secretari d’Estat dels Estats Units, Rex Tillerson, per instar al diàleg els governs iraquià i kurd amb l’objectiu de resoldre la crisi desfermada després del referèndum d’independència.