Kirchner nega haver rebut suborns a canvi d’obra pública
L’expresidenta denuncia que se la vol deixar fora de la cursa presidencial
Buenos AiresSón dies d’una activitat frenètica als jutjats federals de la ciutat de Buenos Aires, on les guàrdies periodístiques són permanents sota el fred de l’hivern austral. Els principals canals de notícies 24 hores del país sud-americà no donen l’abast per informar de la que ja es considera la causa més gran de corrupció política des de la recuperació de la democràcia el 1983. Per la seu de Comodoro Py, com es coneix el gran edifici judicial central de la capital argentina, no paren de desfilar-hi des de fa poc més d’una setmana polítics i empresaris detinguts o acusats amb ganes d’explicar-ho tot, i un dels últims que han confessat ha sigut l’expresident de la Cambra Argentina de la Construcció Carlos Wagner.
Durant vuit anys, entre el 2004 i el 2012, aquest enginyer de 78 anys va ser testimoni de com des de la Casa Rosada i en època kirchnerista es va crear, suposadament, una associació il·lícita de pagament de comissions il·legals i suborns formada per empresaris i funcionaris públics per repartir l’obra pública. Aquests diners, en teoria, haurien servit per pagar les campanyes electorals del kirchnerisme. En aquesta causa s’investiga l’expresidenta de l’Argentina Cristina Fernández de Kirchner, que, després de declarar per escrit ahir davant del jutge que porta el cas, va negar haver rebut suborns milionaris i va qualificar les acusacions en contra seu de “persecució política”.
“Maniobres persecutòries”
“Des que Mauricio Macri és president he estat sotmesa a una múltiple persecució judicial, només comparable a la que es va dur a terme en temps en què estava suspesa la vigència de la Constitució”, va afirmar l’expresidenta argentina, que, comparant-se amb l’expresident del Brasil empresonat per corrupció, Lula da Silva, creu que se la vol deixar fora de la cursa presidencial de cara a les eleccions de l’any vinent mitjançant “maniobres persecutòries” i causes judicials inventades.
“És la nova estratègia regional per proscriure dirigents, moviments i forces polítiques que han ampliat drets i han permès sortir de la pobresa a milions de persones durant la primera dècada i mitja del segle XXI”, afirma Fernández de Kirchner. I és que el jutge de la denominada causa dels cuadernos de las coimas -a l’Argentina una coima és un suborn- acusa Cristina Fernández de ser la líder d’una organització que des de l’estat va muntar un esquema de recaptació de diner negre, aportat per les empreses que durant el seu govern i el del seu difunt marit, Néstor Kirchner, es van beneficiar de milionaris contractes d’obra pública.
Ja hi ha 15 detinguts entre empresaris i expolítics i funcionaris kirchneristes que, a canvi de beneficis penitenciaris, estan aportant en forma de confessions tota mena de detalls sobre com, durant quant de temps i a qui es van pagar aquests suposats suborns i teòriques comissions il·legals.
Es creu que en 12 anys el kirchnerisme s’hauria embutxacat -per pagar campanyes electorals i per enriquiment il·lícit- més de 13.000 milions de dòlars, segons un càlcul del diari argentí Clarín a partir de la declaració judicial de l’expresident de la Cambra Argentina de la Construcció Carlos Wagner. La manera com la justícia ha arribat a determinar la suposada existència d’aquests pagaments per part d’empresaris de la construcció i l’obra pública al matrimoni presidencial dels Kirchner serà, sens dubte, font d’inspiració per a una sèrie de l’estil House of cards.
Durant anys, el xofer d’un viceministre d’Obres Públiques durant bona part del kirchnerisme va apuntar de manera meticulosa i obsessiva en 8 llibretes tota mena de detalls sobre com operava aquest sistema de finançament irregular. Un amic d’aquest xofer, també detingut, va fer arribar aquestes llibretes a un periodista del diari La Nación, que en veure la magnitud del cas les va entregar a un fiscal. Aquest xofer assegura haver presenciat durant anys com es traslladaven bosses d’esport plenes de dòlars, uns diners que rebia el viceministre que ell traslladava de mans dels empresaris, i que després acabaven en mans dels Kirchner.
Algunes entregues s’haurien fet, segons consta en la causa judicial, a la residència oficial presidencial o al pis particular dels Kirchner a Buenos Aires.
