COREA DEL NORD

Kim Jong-un diu que es rearmarà davant de Biden

El líder nord-coreà es compromet a incrementar la seva capacitat nuclear tot i “no descartar la diplomàcia”

El líder de Corea del Nord, Kim Jong-un, ha promès avançar en les capacitats nuclears del seu país i ha anunciat que tirarà endavant la construcció de míssils balístics intercontinentals de combustible sòlid i submarins nuclears, a més de fer que els seus míssils nuclears siguin més petits, lleugers i precisos, segons van informar ahir els mitjans estatals de Corea del Nord. La declaració de Kim Jong-un arriba quan el president electe dels Estats Units, Joe Biden, es prepara per prendre possessió del càrrec com a successor de Donald Trump. Kim i Trump es van reunir tres vegades, però les seves reunions no van produir un avenç suficient per acabar amb el programa d’armes nuclears de Corea del Nord o per aixecar les sancions devastadores que l’ONU ha imposat al país per les seves activitats armamentístiques.

Però, malgrat el seu compromís d’avançar en l’arsenal del seu país, Kim, en declaracions al congrés del seu Partit dels Treballadors, va dir que no “descarta la diplomàcia”. Va dir que el seu esforç per reforçar la capacitat armamentística del seu país estava dissenyat per tenir més influència en les seves relacions amb Washington i els seus aliats i “conduir la diplomàcia en la direcció correcta i garantir l’èxit” per aconseguir la “pau” a la península de Corea.

Missatge a Biden

Va dir que ajustaria la seva política cap a l’administració Biden “responent a la força amb força i a la bona voluntat amb bona voluntat”.

“Les nostres activitats polítiques externes s’han de centrar en controlar i sotmetre els Estats Units, el nostre enemic ancestral i el principal escull per al desenvolupament de la nostra revolució”, va dir Kim. “Independentment de qui prengui el poder als Estats Units, la seva veritable naturalesa i la seva política envers el nostre país mai canviaran”. Els comentaris de Kim, publicats ahir per l’Agència de Notícies Central de Corea del Nord, van marcar la seva primera reacció oficial a l’elecció de Biden.

Kim i Trump van iniciar la seva relació amb un intercanvi intens d’insults i amenaces personals, inclosa l’advertència de Trump de desfermar “foc i fúria” sobre Corea del Nord. Després van fer un canvi radical cap a la diplomàcia i es van reunir a Singapur el 2018 en una primera cimera en què Trump va dir que “es va enamorar” del dictador nord-coreà.

Durant el seu informe al congrés del partit, Kim va establir plans per fer les seves armes nuclears més “petites i lleugeres”, a més de continuar construint “ogives nuclears supergrans”, segons l’agència de notícies nord-coreana.

També va ordenar al seu país millorar la precisió dels seus míssils balístics intercontinentals, així com desenvolupar míssils balístics de combustible sòlid de llarg abast per llançar des de terra i des de submarins. I va donar instruccions als seus militars per construir un submarí amb energia nuclear. Els míssils de combustible sòlid i de llançament des de submarins es consideren més difícils de detectar i Corea del Nord ha realitzat nombroses proves en els últims anys en un intent de convertir molts dels seus míssils de menor abast de combustible líquid a sòlid.

Capacitats balístiques en dubte

Encara no queda clara la rapidesa amb què Corea del Nord pot assolir els ambiciosos objectius de desenvolupament d’armes que Kim s’ha fixat. Quan Corea del Nord va llançar la prova Hwasong-15 a finals del 2017 va afirmar que aquell míssil podria arribar a qualsevol part del territori continental dels Estats Units amb una ogiva nuclear. Tot i que Corea del Nord va fer tres proves de míssils balístics intercontinentals, totes el 2017, encara no ha demostrat si disposa de la tecnologia necessària per protegir una ogiva nuclear durant la reentrada atmosfèrica. Analistes externs han seguit atentament el congrés del partit, el principal esdeveniment polític de Corea del Nord, per trobar pistes sobre com Kim podria calibrar la seva política envers Washington sota l’administració de Biden.

Des que es va esfondrar la seva diplomàcia amb Trump, Kim es va abstenir de reprendre les proves de míssils nuclears o de llarg abast. Semblava estar a l’espera de les eleccions del novembre als Estats Units, decidit a no provocar Trump, que ha promocionat reiteradament la seva “relació personal” especial amb el dictador nord-coreà.

Però la visualització d’un nou i més gran míssil intercontinental (o ICBM) durant una desfilada militar nocturna a Pyongyang el passat mes d’octubre també es va dissenyar per demostrar la creixent amenaça militar de Corea del Nord i pressionar qui guanyés les eleccions dels Estats Units per fer concessions a la dictadura, segons els analistes.

EDICIÓ PAPER 16/01/2021

Consultar aquesta edició en PDF