Literatura

Khaled Hosseini dona veu "als que no en tenen" per alertar del drama dels refugiats

L'autor d''El caçador d'estels' publica 'Pregària al mar', inspirada en la mort del nen Ailan Kurdi

Llançament global a Londres d’un llibre de Khaled Hosseini, Pregària al mar, que vol remoure consciències i cridar, un cop més, a emprendre accions immediates que posin remei a la dramàtica situació dels 25 milions de refugiats i dels 55 milions de desplaçats que vagaregen per arreu del món buscant una llar i la pau que els han arrencat i destruït als seus llocs d’origen.

La inspiració del text, un crit poètic de dolor i d’incertesa davant el més desconegut, és la terrible imatge del nen sirià de tres anys Ailan Kurdi, que va aparèixer mort en una platja de les costes de Turquia el setembre del 2015, ara fa tres anys. Una fotografia que va suposar un testimoni de càrrec demolidor contra el món presumptament civilitzat, espectador polític passiu davant de la tragèdia de Síria, una mort abans de tantes i tantes altres. Tres anys després, però, la situació a Síria ha empitjorat fins a extrems inimaginables, i més de mig milió de persones tornen a estar a les portes de la catàstrofe humanitària. No serà pas l'última.

La veu de Hosseini, però, càlida, candorosa, molt sòlida literàriament, d’una profunda convicció ètica, i potser un pèl ingènua davant la realitat d’un món que no aprèn dels seus errors, s’aixeca per denunciar-ho. Incansablement. Khaled Housseini (Kabul, 1965) és l’escriptor afgano-nord-americà, ell mateix un refugiat, que als onze anys va haver de marxar del seu país, i que als 38 va aconseguir renom i fama mundial amb la publicació d’ El caçador d’estels (2003), una història molt pròxima a la biografia personal de l’exiliat en què es va haver de convertir, primer a França (1976), i després als Estats Units, on va arribar el 1980. El caçador d’estels va suposar un inici de carrera fulgurant, “que potser es va beneficiar de l’interès que va despertar en part de la gent l’Afganistan i tota la regió arran dels atemptats de l’11 de Setembre, seria ingenu no admetre-ho”, deia aquest dimecres, en conferència de premsa, a Londres. Un èxit confirmat més tard amb Mil sols esplèndids i El ressò de les muntanyes, títols que han superat la barrera dels més de 50 milions d’exemplars venuts a tot el món.

Pregària al mar (Edicions 62 en català i Salamandra en castellà) és el seu quart llibre i, una vegada més, com ja ho era El caçador d’estels, és una història “molt familiar”, un relat pare-fill. El colpidor i intens relat amb què l’adult s’adreça al nen “la nit abans que emprenguin el viatge per mar cap a Europa, que no saben com acabarà”, en paraules de l’autor. Un viatge que han iniciat a la ciutat siriana de Homs, i que pren forma de monòleg, gairebé a cau d’orella, mentre el pare veu com el fill dorm, a les portes del viatge definitiu, a vida o mort.

Hosseini hi escriu: "Aquesta nit la teva mare és aquí, Marwan, amb nosaltres, en aquesta platja freda il·luminada per la lluna, entre els nadons que ploren i les dones que es lamenten en llengües que no parlem. Afganesos, somalis, iraquians, eritreus i sirians. Tots esperem impacients la sortida del sol, tots la temem. Tots busquem una llar".

El llibre té unes il·lustracions, també esfereïdores, de Dan Williams, i tots els diners que s’obtinguin de les vendes arreu del món aniran destinats a l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), de la qual des del 2006 Hosseini és ambaixador de bona voluntat.

El llançament del llibre de Hosseini –aquest dimarts al vespre, al centre de Londres, en un acte públic amb dues mil persones, i aquest dimecres, en l’esmentada conferència de premsa– ha aixoplugat també la publicació de l'últim informe de l’ACNUR, Desperate journeys. Un informe que documenta la situació actual dels que intenten arribar a Europa fugint de l’horror de les seves vides.

Al llarg del 2018, s’hi pot llegir, més de 1.600 persones han mort en l’intent. I encara una dada molt més punyent. Mentre que el nombre de refugiats que intenten travessar el Mediterrani ha caigut el 2018 en relació amb anys anteriors, l’índex de víctimes ha augmentat: si el 2017 moria una persona de cada 42 que travessaven el Mediterrani, en el mateix període d’aquest any s’ha comptabilitzat una mort de cada divuit que proven sort. La publicació del llibre també ha coincidit amb el llançament d'un vídeo sobre la situació dels refugiats, l'anomenat projecte Desperate journeys.

Davant de les dues mil persones que van assistir dimarts al diàleg amb la periodista de la BBC Razia Iqbal, Hosseini va assegurar que per escriure Pregària al mar va voler posar-se "en la pell del pare de l’Ailan", imaginar-se "el seu dolor com a pare [Hosseini té dos fills] per retre un petit homenatge a tots aquells milers de persones que s’han vist en la mateixa situació, que han hagut de prendre una decisió basada en la desesperació i la por existencial". No va voler, però, trobar-se amb el pare de l’Ailan.

En els dos actes Khaled Hosseini ha barrejat el record de les seves pròpies experiències humanes directes –el seu propi exili i el desconcert a què es va veure abocat quan va deixar el seu país i va arribar finalment a un altre del qual no coneixia la llengua– amb les que ha conegut entrant en contacte amb refugiats en camps del Líban, de Sicília o d’Uganda, llocs que ha visitat els últims mesos com a part de la seva tasca com a ambaixador de l’ONU.

Sense arribar a una visió ingènua sobre el "poder de la paraula com a eina per canviar les coses", Hosseini està convençut de la necessitat de "donar veu als que no en tenen", perquè darrere de cada mort que es produeixi en l’intent d’arribar a Europa “hi ha una història humana que cal explicar, i si no es fa és molt fàcil oblidar-la”. I també, ha afegit, perquè està “convençut que molta de la por als refugiats [que s’expressa a l’Europa benestant amb reaccions com les del ministre italià de l’Interior, Matteo Salvini, l’esclat ultradretà a Alemanya o altres manifestacions igualment preocupants a Hongria o per arreu] té l'origen en un malentès de base sobre què són, què volen, què han perdut i quines són les pors dels refugiats, gent forçada a deixar la seva casa, el seu país, els seus amics, perquè la seva vida s’ha convertit en un infern, i que, a sobre, es veuen abocats a un altre infern en mans de traficants”. Per això considera que la tasca del narrador és “vital”. “Perquè nosaltres puguem entendre alguna cosa, primer n’hem de tenir cura, i després hem d’experimentar algun sentiment. No és un fet només intel·lectual, sinó que ha de ser una cosa més emocional. Aquesta és la virtut dels relats. No estic dient que narrant n'hi hagi prou, però és indispensable. Perquè si només mires notícies o llegeixes dades et perds les emocions, que són realment molt importants, que són les que et fan viure les experiències i les emocions d’altres persones”.

Amb un esforç pedagògic que creu que pot ajudar a superar la por a l’altre –el refugiat–, que sovint es difon des de posicions xenòfobes, d’ultradreta o reaccionàries, Khaled Hosseini també posa damunt la taula una dada. “La immensa majoria dels refugiats no viatgen a Europa. Al Líban, una de cada sis persones que caminen pels carrers són refugiats sirians. És a dir, la gran majoria es queden als països veïns. A Uganda, hi ha més d’un milió de refugiats del Sudan del Sud, que, a més, han sigut acollits molt bé”.    

Pregària al mar traspua compassió i admiració. Un text dedicat a “tots aquells que, d’un dia per l’altre, com li pot passar a tothom, veuen que la vida s’ha enfonsat al seu voltant”.

EDICIÓ PAPER 23/09/2018

Consultar aquesta edició en PDF