Sí al Brexit de Johnson però no al seu calendari

El Parlament bloqueja la sortida de la UE el 31 d’octubre i Brussel·les ha de decidir sobre la pròrroga

Una de freda i una de calenta per a Boris Johnson. Per primer cop des que el Regne Unit va votar a favor de sortir de la Unió Europea (UE) el 2016, el Parlament britànic va donar ahir llum verda als principis generals del pacte del Brexit, al qual el primer ministre va arribar la setmana passada amb Brussel·les.

Alhora, un cop més en el tortuós procés de sortida de les institucions comunitàries, Westminster va bloquejar el calendari previst de Johnson. La sortida efectiva de la Unió el 31 d’octubre “a vida o mort”, com s’ha cansat de repetir des que va arribar a Downing Street, s’ha esvaït.

La reacció del premier davant de la galleda d’aigua freda que va rebre va ser la d’anunciar que “congelava” l’avanç del projecte legislatiu a través del Parlament mentre començava una ronda de consultes amb els líders europeus. “Parlaré amb els estats membres sobre les seves intencions”, en relació a una possible pròrroga. De fet, la decisió del Parlament força Brussel·les a considerar la necessitat d’una nova extensió, que Johnson ja es va veure obligat a sol·licitar dissabte passat, quan Westminster va condicionar el seu suport a l’esmentat pacte del Brexit a l’aprovació definitiva de la llei de retirada de la Unió Europea.

En aquest sentit, Donald Tusk, president del Consell Europeu, va piular ahir a la nit després de conèixer què havia passat a Londres que “per evitar un Brexit sense acord, recomanaré a la UE27 que accepti la sol·licitud de pròrroga del Regne Unit”. Afegia que ho faria per un procediment per escrit, per evitar una nova cimera.

Laboristes a favor del pacte

En la primera votació d’ahir als Comuns, la de la segona lectura de l’esmentada llei, que estableix els principis bàsics a l’espera de ser esmenada en la tercera i definitiva lectura, el govern va obtenir una confortable victòria, amb una majoria de trenta vots: 329 a 299. El triomf parcial de Boris Johnson va ser possible gràcies a la col·laboració de dinou diputats laboristes que, contra les ordres del seu líder, Jeremy Corbyn, van votar a favor del Brexit, per bé que es van reservar la possibilitat d’esmenar la llei.

La segona votació, sobre el temps que els diputats tindrien per debatre el projecte legislatiu, és la que va acabar resultant més significativa i la que ha tornat a sumir-ho tot plegat en la incertesa. Per 322 a 308, una majoria de 14, la cambra va refusar com a insuficients els tres dies que havia previst el govern per a l’anàlisi de la llei abans que passés, en cas de ser finalment aprovada, a la Cambra dels Lords. La raó del govern per tenir tanta pressa és clara: el desig de Johnson de sortir de la UE la nit de Halloween. Implícitament, Johnson i el govern admeten que és impossible, encara que el premier va afirmar que “la política d’aquest govern continua sent que hauríem de sortir el 31 d’octubre”.

Com un intent de pressió als parlamentaris, a l’inici del debat Johnson els va advertir que si perdia el control sobre el temps per debatre la llei, retiraria el projecte de la cambra. Va dir: “No permetré més mesos d’això [retards]. Si el Parlament es nega que el Brexit passi i aconsegueix la forma d’endarrerir-lo fins al gener, o potser més temps, en cap cas el govern podrà continuar així. I tot i que ho lamentaré molt, [el govern] haurà de retirar el projecte de llei i caldrà anar a un avançament de les eleccions generals”.

No va ser el que Johnson va fer en entomar la derrota, però. A hores d’ara resulta molt difícil de preveure quin pot ser el pròxim capítol d’un serial que s’eternitza, i que té tan esgotats uns britànics com enganxats als canals de notícies uns altres, i farts els socis europeus.

Tot i així, el màxim assessor estratègic de Johnson, Dominic Cummings, el cervell de la campanya del Leave del 2016, va apuntar què podria passar els pròxims dies en un comunicat que va emetre minuts abans que tingués lloc la segona votació de la jornada: “Si el Parlament vota un cop més pel retard pronunciant-se contra el temps de debat previst, i la UE ens ofereix una pròrroga fins al 31 de gener, aleshores retirarem la llei. No hi haurà més iniciatives legals al Parlament i anirem a eleccions abans de Nadal, si és necessari amb una moció de censura. La pròrroga que Tusk va dir que recomanaria obre la porta a les eleccions i a més incertesa.

EDICIÓ PAPER 16/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF