Johnson i Varadkar identifiquen "un camí cap a un possible acord" sobre el Brexit

El 'premier' britànic i l'homòleg irlandès no tiren la tovallola i les converses continuaran demà

Bones paraules i canvi de to, però, de moment, res tangible encara, a falta d'una setmana per a la crucial cimera comunitària sobre el Brexit. En un comunicat conjunt fet públic a primera hora de la tarda d'aquest dijous, el primer ministre irlandès, Leo Varadkar, i l'homòleg britànic, Boris Johnson, han identificat "un camí cap a un possible acord" per desbloquejar la sortida del Regne Unit de la Unió Europea (UE). 

El breu comunicat, però, posa l'accent en les dificultats clau per segellar el pacte: la pertinença o no d'Irlanda del Nord a la unió duanera comunitària i el mecanisme de consentiment que Londres vol que tingui el Parlament de la província per ratificar l'acord. Varadkar es compromet a traslladar el contingut de les converses al negociador en cap de la UE, Michel Barnier, que demà s'entrevistarà, al seu torn, amb el ministre del Brexit, Stephen Barclay.

El to del comunicat és, en general, molt més positiu de les expectatives amb què s'arribava a la reunió, que ha tingut lloc prop de Liverpool aquest migdia i que s'ha allargat unes tres hores. Amb tot, a ningú se li escapa que les dificultats per tancar un pacte són molt grans.

Tot i així, el primer ministre irlandès en parlava esperançat poc abans de tornar a Dublín: "He tingut una molt bona reunió amb el primer ministre. Molt positiva i molt prometedora. Ara estic absolutament convençut que tant Irlanda com el Regne Unit volen que hi hagi un acord, en interès d’Irlanda i del Regne Unit i de la UE en general ”. Varadkar ha dit també que creu possible un acord a temps a la cimera del Consell Europeu malgrat els reptes encara quedaran per endavant. "El que espero és que el que ha passat avui sigui suficient per permetre que les negociacions es reprenguin a Brussel·les", ha afegit. 

I ha continuat: "No puc predir-ho amb certesa, però crec que totes les parts voldrien que hi hagués un acord al Consell la setmana que ve, si és possible, i, òbviament, hi ha un termini límit posterior, el 31 de octubre."

En qualsevol cas, els possibles camins per a l'acord de què parlen els dos primers ministres, bàsicament, podrien ser dos. D'una banda, que els irlandesos indiquessin la possibilitat que l'acord de retirada tingués menys obligacions legals que les establertes en el pacte signat per Theresa May, i que no garantís al cent per cent la certesa que no fos necessari l'establiment de controls duaners. D'una altra, que els britànics acceptessin que Irlanda del Nord o tot el Regne Unit, potencialment, en algun moment, es quedessin a la unió duanera comunitària, si més no, durant un determinat període de temps.

La calculada ambigüitat del text, però, fa sospitar que la realitat de l'acord és encara difícil de constatar i molt més d'establir en un text legal que presentarà al Consell Europeu els dies 17 i 18 d'octubre.

En qualsevol cas, el "possible camí" que han identificat Johnson i Varadkar no és el mateix que "la zona d'aterratge" de què no s'ha cansat de parlar el 'premier' britànic des que va arribar a Downing Street. El text tampoc no suggereix que s'hagi trobat una fórmula concreta per resoldre el problema de la unió duanera, i les implicacions que pot tenir per a Londres i Dublín si Irlanda del Nord en forma o no en forma part, o si només s'hi integra temporalment, ni tampoc sobre el disseny específic del mecanisme de consentiment al Parlament nord-irlandès per ratificar l'acord que pugui satisfer, no només les dues capitals, sinó també el molt dividit escenari polític nord-irlandès. 

EDICIÓ PAPER 19/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF