Macron refreda l’esperança de Johnson d’un nou Brexit

LondresEmmanuel Macron i Boris Johnson van posar ahir de manifest les moltes diferències entre França i el Regne Unit en relació amb l’acord final sobre el Brexit. Com al llarg de tot l’interminable serial, el manteniment de la garantia sobre la frontera nord-irlandesa, l’anomenat backstop, en el pacte de divorci és l’escull insalvable, irrenunciable per a la Unió Europea (UE) i inadmissible per a Downing Street.

El president francès, però, va recordar que no és cap caprici: “Els elements clau de l’acord, incloent-hi el backstop, no són objeccions legals, sinó garanties genuïnes i indispensables per preservar l’estabilitat a Irlanda del Nord i protegir el mercat únic. I això és una part integral de l’acord negociat entre el Regne Unit i la Unió Europea”.

En relació amb les paraules de dimecres d’Angela Merkel durant la compareixença de premsa amb Johnson des de Berlín, i els “trenta dies” que va apuntar la cancellera alemanya en què es podria trobar una solució a un problema no resolt en anys, Macron va ser molt realista. “En trenta dies no es trobarà un nou acord gaire diferent de l’existent”. I encara va afegir que si pel costat britànic “no es dona visibilitat” a possibles alternatives a la garantia sobre la frontera en aquest període, la responsabilitat d’un Brexit dur recauria en Londres. “El primer ministre Johnson haurà de prendre una decisió política. No serà la nostra decisió”, va reblar.

Coincidència

Pràcticament, l’única coincidència entre els dos líders va ser la necessitat d’enllestir el Brexit tan aviat com sigui possible. “La meva posició -va dir Macron- sempre ha sigut respectar la decisió sobirana dels britànics de deixar la Unió. La lamento, però respecto la democràcia i els desitjos de la gent, i per això crec que l’hem d’implementar”. Johnson s’hi va apuntar i va afegir: “És vital per a la confiança en la classe política que si celebres un referèndum actuïs d’acord amb les instruccions dels votants. Aquesta és la raó per la qual hem de sortir de la UE el 31 d’octubre, amb acord o sense”, a hores d’ara la possibilitat més factible.

Conscient que, més enllà de les paraules, la tensió diplomàtica és evident, Johnson va començar a atiar el joc de la culpa, per curar-se en salut en cas de l’ara més que previsible no acord. Així, va atribuir a una iniciativa de la Unió Europea el fet que, finalment, es puguin establir controls fronteres a l’illa d’Irlanda.

“El Regne Unit no els imposarà sota cap circumstància”. I va insistir que amb “solucions imaginatives” es pot resoldre el problema del backstop. Les seves paraules van sonar a l’expressió d’una fórmula diplomàtica buida.

La minigira de Boris Johnson, que dimecres el va dur a Berlín i ahir a París, es tanca sense cap avenç significatiu, tot i l’eufòria de la premsa britànica més fidel al premier, que ahir va interpretar la visita a Berlín com la llum al final del túnel. La UE escoltarà en els pròxims dies les noves idees que arribin de Londres, si n’arriben. Però tant Merkel com Macron com Michel Barnier, negociador en cap de la Unió, saben que el temps s’esgota i que no hi ha cap fórmula màgica que substitueixi el backstop. Johnson ven fum.