El Japó es prepara per entrar a Reiwa, una nova era d'"ordre i harmonia"

El regnat del nou emperador Naruhito està batejat amb dos caràcters inspirats en un clàssic de la poesia

És el final d’una època i el començament d’una de nova que ja té nom. El govern japonès va anunciar oficialment el nom de l’època imperial que començarà l’1 de maig, l'endemà que l’ actual emperador, Akihito, abdiqui. Akihito, de 85 anys, és el primer monarca japonès que renuncia en més de 200 anys. Amb ell s'acaba la seva era, coneguda com a Heisei.

Al Japó el regnat de cada emperador va acompanyat d’un nom que identifica el seu mandat, i el nom de l’època passa a ser una part important de la vida quotidiana al país, perquè s’utilitza per indicar la data a tots els documents oficials. En una conferència de premsa, el secretari general del gabinet, Yoshihide Suga, va fer pública la grafia de Reiwa, el nom amb què el príncep hereu Naruhito, de 59 anys, regnarà. El terme té múltiples significats, incloent-hi “ordre i pau”, “harmonia favorable” i “harmonia alegre”, segons estudiosos esmentats als mitjans locals. Naruhito es convertirà en l’emperador 126 de la monarquia més antiga del món.

Heisei, que es tradueix com a “aconseguir la pau”, es va triar el dia en què va morir Hirohito, l’emperador que va regnar durant la Segona Guerra Mundial i pare d’Akihito.

En aquests nous temps, a banda de triar el nom de l’ època imperial un mes abans que Naruhito hereti el tron, el Japó va trencar una altra tradició en ser el govern l’encarregat de seleccionar la paraula Reiwa d’una col·lecció de poesia japonesa, en lloc de la literatura clàssica xinesa, com era habitual.

Tan aviat com es va anunciar Reiwa, els experts van sortir immediatament a definir la paraula, una feina prou difícil per la naturalesa dels caràcters kanji japonesos.

El primer ministre, Shinzo Abe, va explicar que el nom s’havia tret d’una antologia del segle VIII coneguda com a Man’yōshū, i es referia a un vers sobre la floració de les prunes després d’un dur hivern. “El nom de l’era es basa en la llarga herència de la família imperial, l’estabilitat de l’estat i la felicitat de la gent”, va afirmar Abe, que no volia donar detalls sobre com s’havia triat el nom o les alternatives.

Segons la premsa japonesa, el gabinet va triar el nom d’una llista després de consultar-ho amb un grup de nou experts, entre els quals hi havia Shinya Yamanaka, investigador de cèl·lules mare i premi Nobel, i la novel·lista Mariko Hayashi, una de les dues dones del grup de consultors. Ni l’emperador ni el príncep hereu han tingut ni veu ni vot en el procés.

Matís oficial

Alguns comentaristes van assenyalar que el govern del conservador Abe, que ha defensat recuperar el rol dels militars, va triar un nom que contenia un personatge que pot significar “ordre” o “llei”. En un correu electrònic als periodistes, el portaveu de l’oficina del primer ministre, Tomoaki Ishigaki, va matisar que interpretar Reiwa com a “ordre i pau” no era “el significat previst”. Per contra, el funcionari va apuntar que algunes parts del discurs del dirigent es referien a “la cultura nascuda i alimentada mentre la gent uneix els seus cors amb bellesa”.

Milers de persones es van reunir als espais públics de Tòquio per esperar el nom de l’era. Els diaris van llançar edicions especials commemoratives. Al barri de Shinbashi de Tòquio, els soldats van intentar obtenir còpies del document, encapçalades amb el nom de la nova era en caràcters japonesos gegants.

EDICIÓ PAPER 14/09/2019

Consultar aquesta edició en PDF