Biden reforça les aliances tradicionals dels EUA malmeses per Trump

Reprèn el compromís amb l'OTAN i diu que no parlarà amb Kim Jong-un sense condicions prèvies

Han passat cinc dies des que Joe Biden va ser proclamat president electe dels Estats Units i Donald Trump continua sense admetre la derrota. Però els principals líders polítics estrangers semblen confiar més que Trump en el sistema electoral nord-americà i no s'han esperat a saber el resultat de la batalla legal del president contra el recompte per trucar per telèfon a Biden i oferir-se a treballar-hi plegats.

Malgrat que l'encara secretari d'Estat i cap de la diplomàcia nord-americana, Mike Pompeo, insistia dimarts a pronosticar un "segon mandat de Trump" –tot i que no es descarta el to irònic en les seves declaracions–, el president electe ha aprofitat les trucades de felicitació dels líders polítics estrangers per impulsar una agenda exterior molt diferent de la del seu predecessor al Despatx Oval.

Al principi de la setmana Biden ja va parlar per telèfon amb el president de França, Emmanuel Macron; la cancellera alemanya, Angela Merkel; el primer ministre britànic, Boris Johnson, i el taoiseach d'Irlanda, Michael Martin. Un retorn a les aliances tradicionals que havien quedat malmeses pel distanciament de Trump amb les capitals europees, sobretot arran de la seva sortida de l'acord nuclear amb l'Iran.

Amb tots ells, el president electe Biden es va comprometre a refermar l'aliança del país amb l'OTAN i la Unió Europea, i també amb la lluita contra el canvi climàtic, i capgirar així la tendència de l'administració Trump.

Aquest dijous, a més, Biden ha parlat per telèfon amb el primer ministre del Japó, Yoshihide Suga, cap d'un país amb què Donald Trump ha mantingut una forta aliança. També li han arribat trucades de felicitació del president de Corea del Sud, Moon Jae-in, i del primer ministre d'Austràlia, Scott Morrison. Tres aliats clau dels Estats Units a l'Àsia-Pacífic, per als quals Biden suposarà també un canvi com a mínim cap a una política exterior amb més coherència.

"El president electe Biden ha dit que esperava enfortir l'aliança dels Estats Units amb el Japó i treballar junts per un regió indopacífica lliure i oberta", ha explicat Suga als periodistes aquest dijous. El seu predecessor fins fa pocs mesos, Shinzo Abe, havia sigut un dels estrets col·laboradors de Trump a la regió, mantenint l'aliança tradicional dels dos països malgrat els acostaments de l'encara president a Corea del Nord, que ha continuat fent tests de míssils sobre el mar del Japó, i malgrat els seus intents de quadruplicar la factura de Tòquio per les bases militars nord-americanes al país.

En la seva conversa amb Moon Jae-in, Biden ha reafirmat el compromís dels Estats Units en la defensa de Corea del Sud, un país que ha qualificat "d'eix central de la seguretat i prosperitat a la regió indopacífica", segons ha explicat el portaveu del govern sud-coreà, Kang Min-seok. "El president Moon li ha demanat una cooperació estreta per desenvolupar l'aliança bilateral i per a la desnuclearització i la pau a la península Coreana". "Biden ha assegurat que cooperaria per intentar resoldre el tema nuclear a Corea del Nord", ha afegit el portaveu.

El president Trump i el líder de Corea del Nord, Kim Jong-un, van celebrar dues cimeres i una trobada informal per tractar de pactar la desnuclearització de la Península, però després del fracàs de la segona trobada al Vietnam les converses es van estancar. Durant el diàleg, de fet, Trump es va manifestar disposat a aturar les maniobres militars conjuntes amb Corea del Sud per aconseguir l'acord amb Kim Jong-un i fins i tot es va plantejar retirar totes les seves forces de la regió, en contra de l'opinió dels seus propis assessors i dels interessos de Seül.

En la seva trucada, Biden hauria dit que no pensava reunir-se amb Kim Jong-un si no era amb condicions prèvies, però que s'afegia al "principi de la diplomàcia" per tractar les qüestions de la regió. Igual que el Japó, Corea del Sud confia també que Biden posi fi a la negociació iniciada per Trump, que reclamava a Seül fins a cinc cops més diners per mantenir les seves tropes a la Península.

El primer ministre d'Austràlia, el conservador Scott Morrison, ha explicat que també havia parlat amb Biden d'estrènyer la col·laboració en afers com les tecnologies de reducció d'emissions contaminants, entre altres qüestions. 

Qui no ha reconegut Biden encara?

Entre els líders polítics que es resisteixen a reconèixer la victòria de Biden hi ha Vladímir Putin i Xi Jinping, dos mandataris que Trump ha definit repetidament com a "amics" seus, tot i que lideren dos estats considerats rivals per la seva mateixa administració, tant en matèria comercial com política i militar.

Biden probablement no mantindrà la guerra comercial amb la Xina oberta per Trump, malgrat que una part del missatge que algunes empreses xineses juguen amb avantatge al mercat internacional ha calat al Partit Demòcrata. Pequín continuarà sent un rival polític per a la seva administració, sobretot després de l'onada repressiva a Hong Kong i les cada cop més evidents violacions dels drets humans a la província xinesa de Xinjiang sobre la minoria musulmana dels uigurs.

Quant a Rússia, les proves dels constants intents d'ingerència electoral als Estats Units i el conflicte encara obert a Ucraïna no pronostiquen una trucada agradable de Joe Biden amb Vladími r Putin, i menys encara una exhibició de camaraderia com les que acostumava a brindar-li el president Trump.

Tant la Xina com Rússia han evitat fins ara felicitar Biden i han recorregut a les batalles legals obertes pel recompte de vots per argumentar la seva espera, igual el president de Mèxic, Andrés Manuel López Obrador, el populista d'esquerres que ha mantingut una sorprenent bona relació amb Trump i que sembla no voler espatllar-la. Al Brasil, Jair Bolsonaro també continua sense reconèixer la victòria de Biden, tot i que el cap de la Cambra de Diputats brasilera sí que ho ha fet.

Entre els aliats de Trump que sí que han reconegut públicament la victòria de Biden hi ha el primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu, i el president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan.

Nomenament del cap de gabinet

Joe Biden continua tirant endavant el procés de transició malgrat que la Casa Blanca encara no li ha donat llum verda formal, i aquest mateix dimecres al vespre nomenava un dels càrrecs més importants del govern, el del cap de gabinet. Entre les funcions d'aquest càrrec, que no requereix l'aprovació del Senat, hi ha supervisar la feina de tot el personal de la Casa Blanca, gestionar l'agenda diària del president i decidir amb qui es reuneix. El cap de gabinet de Biden serà Ron Klain, que ja va ser el seu cap de gabinet entre el 2008 i el 2011, quan era vicepresident d'Obama.

Klain també va ser cap de gabinet del vicepresident Al Gore, per qui va treballar també com a advocat principal en la seva batalla pel recompte electoral contra George W. Bush l'any 2000. Klain també és conegut per haver sigut el cap del dispositiu contra l'Ebola durant l'administració de Barack Obama, i ha treballat en diverses campanyes demòcrates, fins i tot amb el mateix Joe Biden els anys 80 i en la del 2008.

"La profunda i variada experiència i la capacitat de Ron Klain per treballar amb gent de tot l'espectre polític és precisament el que necessito en un cap de gabinet de la Casa Blanca quan afrontem aquest moment de crisi i pretenem reunir aquest país", ha dit Biden en un tuit.

EDICIÓ PAPER 21/11/2020

Consultar aquesta edició en PDF