Publicitat
Publicitat

ITÀLIA

La Itàlia industrialitzada vota per més autonomia

El 'sí' a més competències autonòmiques guanya als referèndums del Vèneto i la Llombardia 

Més autonomia i competències per al Vèneto i la Llombardia, les dues regions del nord d'Itàlia que diumenge van celebrar un referèndum consultiu, on el 'sí' ha resultat clarament guanyador. Al Vèneto, amb capital a Venècia, l'opció de més autonomia ha aconseguit el 98% dels sufragis, amb el 87% del vot escrutat, mentre que a la veïna Llombardia, el 97%, amb el recompte parcial del 60%. Les dues regions representen un terç de l'economia italiana i són dues de les àrees més desenvolupades i que aporten més a la caixa comuna.

Tot i que no hi havia establert un quòrum de participació, el president llombard, Roberto Maroni, havia reconegut que es conformaria si superés el 34% que es va registrar en la reforma constitucional del 2001, però els seus oponents polítics ja parlen de fracàs en no arribar al 50% i quedar-se deu punts per sota.

Itàlia confia en Paolo Gentolini

Per la seva banda, Maroni ha subratllat el "compromís important" adquirit amb aquesta votació: "Impulsar el mandat històric que milions de llombards m'han donat per tenir una autonomia veritable. Anar a Roma i demanar més competències i recursos per la Llombardia", ha proclamat.

Aquestes dues regions han convocat aquests referèndum consultius i no vinculants, que han comptat amb el suport de la majoria de forces polítiques regionals, per demanar suport i negociar així amb el govern més autonomia, punt contemplat per la Constitució. La iniciativa pretén que Venècia i Milà guanyin competències en matèria educativa, mediambiental, de seguretat i migratòria però, sobretot, en política fiscal.

I és que aquestes dues regions, que sumen el 34% del PIB italià, volen reduir el seu dèficit fiscal, la bretxa entre el que aporten a l'Estat i el que aquest "retorna". Una suma que alguns estudis xifren en 54.000 milions d'euros en el cas de la Llombardia i d'uns 18.000 milions per al Vèneto.

Cal veure si aquesta negociació segueix un curs normal, ja que diversos analistes han apuntat en els últims dies el fet que a l'actual govern li quedin tot just quatre mesos de legislatura –conclou al febrer– fet que podria retardar els tràmits.