Itàlia elimina els aspectes més controvertits de les lleis antiimmigració de Salvini

Les ONG de rescat no podran ser multades si treballen sota les instruccions de l'estat

Un any després que l'ultradretà Matteo Salvini quedés fora del govern d'Itàlia, el nou executiu s'ha decidit a reformar els aspectes més controvertits de les lleis antiimmigració que va impulsar quan era ministre de l'Interior. El consell de ministres dels seus exsocis de govern, el Moviment 5 Estrelles, i els socialdemòcrates del primer ministre Giuseppe Conte va reformar ahir el seu gran llegat, els dos decrets migratoris que van imposar la política de ports tancats a les ONG de rescat al Mediterrani central i els obstacles a l'arrelament dels migrants a Itàlia. 

Salvini i la UE ja han bloquejat al mar tres mil migrants

El govern italià ha eliminat en part les multes per salvar vides al mar que Salvini havia fixat primer en un milió d'euros i que després havien quedat entre 10.000 i 50.000 euros. Amb la nova versió de la llei, els rescats ja no seran punibles, sempre que es facin en coordinació amb el Centre de Control de Roma i amb l'estat de bandera de l'embarcació. Però les ONG no deixaran de ser perseguides per fer la feina de rescat que els estats negligeixen: l'estat italià encara es guarda la potestat de multar-les si "hi ha motius d'ordre públic i de seguretat o de violació de les normes sobre el tràfic il·lícit de migrants", cosa que està penalitzada amb penes de presó de fins a dos anys (que sempre haurà de dictaminar un jutge, en contrast amb la via administrativa que preveien els decrets Salvini) i la mateixa multa d'entre 10.000 i 50.000 euros. Amb el nou marc legal, les embarcacions humanitàries ja no podran ser confiscades i la competència dels ports tornarà al ministeri d'Infraestructures, i el ministre de l'Interior no podrà imposar-s'hi. 

Protecció humanitària i dret internacional

L'altra novetat important és que la nova normativa recupera les formes de protecció humanitària que garanteixen poder quedar-se a Itàlia als migrants que, si fossin retornats, s'exposarien a "un tracte inhumà o degradant" o a veure perillar les seves vides. Els que ho puguin acreditar tindran dret a demanar asil a Itàlia, tal com estableixen el dret internacional i la Convenció de Ginebra. També s'han endurit les penes contra individus implicats en baralles que acabin amb assassinats o lesions per motivacions racistes. Els migrants també podran demanar la regularització tres anys després d'arribar a Itàlia i no quatre, com establia el decret Salvini. El període d'estada màxim als centres d'internament passa de 180 dies a 90. 

Els socialdemòcrates del Partit Demòcrata italià han volgut vendre els canvis com el desmantellament de l'herència ultradretana, una condició que havien posat per a la seva entrada al govern fa un any. Però per a Open Arms, que fa anys que pateix l'assetjament de les autoritats italianes per la seva tasca humanitària, té un gust agredolç: "Salvini va destrossar tot el sistema d'acollida, i ara, en lloc de tornar a la realitat anterior, es fan canvis a mitges que no resolen molts dels problemes. Ens amenacen amb multes si no fem les coses bé, quan saben que totes les ONG mai hem deixat de respectar el dret internacional: per motivacions polítiques mantenen l'ombra de la sospita contra nosaltres i ens adverteixen que hem d'estar controlats. Els decrets de Salvini s'haurien d'haver derogat, però el govern s'ha quedat a mig camí", explica a l'ARA Riccardo Gatti, cap de missió i director d'Open Arms a Itàlia. 

El vaixell humanitari de l'ONG badalonina va rumb a Barcelona per fer una sèrie de reparacions després d'haver superat dissabte una inspecció dels guardacostes italians. A diferència d'altres vegades, els guardacostes no van al·legar temes administratius ni tècnics per mantenir el vaixell aturat, com sí que han fet amb embarcacions d'altres ONG. L' Open Arms s'ha hagut d'adequar a exigències normatives tan sorprenents com el fet que els refugiats tinguin la consideració de passatgers i no de rescatats: "Ens fan portar 300 armilles salvavides i bots de salvament per a 300 persones, i aquest cop hem passat la inspecció perquè havíem salvat 278 vides. Però què passarà si el pròxim cop trobem una pastera amb 450 persones en perill?", es pregunta Gatti.

EDICIÓ PAPER 24/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF