Israel s'aboca a les terceres eleccions en un any

Gantz i Netanyahu són incapaços de formar govern de coalició i ara el Parlament té l'última paraula

Israel camina cap a la tercera convocatòria d'eleccions en un any, després que les dues grans formacions del país hagin estat incapaces d'arribar a un acord de govern. Després de les legislatives de l'abril passat, que es van repetir al setembre, ni el primer ministre Benjamin Netanyahu ni el líder de l'oposició, el centrista ex cap de l'estat major, Benny Gantz, han sigut capaços de formar govern. Gantz va tirar la tovallola dimecres, cosa que ha posat en marxa el compte enrere: si en els pròxims 21 dies cap diputat és capaç d'articular un govern amb prou suport parlamentari, els israelians hauran de tornar a les urnes.

Després de deu anys al govern amb el conservador Likud, Netanyahu, que va obtenir 55 diputats en un Parlament de 120 per al seu bloc en els comicis del setembre, va ser el primer a renunciar a la formació de govern, obstinat a no formar una gran coalició amb Gantz i reeditar el govern del bloc de la dreta, que va saltar pels aires la tardor del 2018 quan l'ultradretà Avigdor Lieberman, ministre de Defensa, va dimitir per sorpresa en rebuig a la decisió del govern d'obligar els ultraortodoxos a fer el servei militar, cosa que va obrir un cicle de bloqueig polític a Israel sense precedents.

Després del fracàs de Netanyahu, va ser el torn de Gantz, líder de la nova formació centrista Blau i Blanc, que amb el suport de 54 diputats tampoc ha pogut aglutinar les forces de l'oposició en un govern alternatiu. Lieberman, que té 8 diputats, s'ha negat a participar d'un govern del Likud amb els partits ultraortodoxos, ni tampoc ha volgut donar suport a un executiu de Gantz amb el suport dels partits àrabs. L'ultradretà ha defensat una gran coalició i acusa Gantz i Netanyahu de personalisme. La proporcionalitat del sistema electoral israelià ha provocat la fragmentació del Parlament i, per tant, la governabilitat: actualment hi ha 28 partits representats a la Knesset.

"No es pot formar govern perquè Israel s'ha escorat molt a la dreta i perquè la incompatibilitat entre els dos líders és total. Gantz no representa el centreesquerra sinó un centre liberal. Netanyahu no pot renunciar a ser primer ministre perquè pesa sobre ell l'amenaça de ser processat per corrupció, cosa que només pot estalviar-se o ajornar si continua al càrrec. D'altra banda, l'esquerra està desapareguda, els laboristes s'han quedat amb sis escons a les últimes eleccions i el Meretz està encallat en cinc. El drama és que Israel ha anat basculant cap a la dreta i lamentablement la clau la té un personatge com Lieberman, que seria qui pot decantar la balança", explica Antoni Segura, president del Cidob.

Netanyahu s'havia mostrat obert a l'acord, però insistia a ser primer ministre en primer lloc i es negava a aclarir quan li passaria el testimoni a Gantz. L'imminent processament de Netanyahu per un afer de corrupció encara complica les coses perquè el primer ministre s'aferra al càrrec per encarar-se als tribunals des d'una posició de força. Alhora Gantz no vol embrutar-se les mans pactant amb un polític inculpat. I la desconfiança és mútua.

"Si per culpa de Netanyahu ens veiem abocats a unes tercers eleccions, els ciutadans d'Israel d'esquerres i de dretes, cansats de la situació actual, ens faran costat, guanyarem i formarem un govern de reconciliació nacional gran i fort", va dir dimecres Gantz, visiblement enfadat.

Situació inèdita

Per primer cop a la història d'Israel s'ha posat en marxa el mecanisme constitucional que permet que en un període de tres setmanes qualsevol diputat pugui postular la seva proposta de govern. En aquestes setmanes, la fotografia es pot moure, sobretot perquè quan Netanyahu s'assegui al banc dels acusats hi pot haver ruptures entre els partits ultraortodoxos i també dins del mateix Likud.

Si s'imposa el bloqueig polític, les terceres eleccions se celebrarien el març del 2020 i no sembla que les coses hagin de canviar gaire: els grans blocs es mantenen estables a totes les enquestes. Alhora les institucions israelianes s'enfrontaran ben aviat a una altra situació inèdita: la inhabilitació de Netanyahu, que no queda clar en quin moment del procediment judicial s'ha de produir, si des de la seva inculpació formal o bé quan s'obri el procés o bé quan comenci el judici. El primer ministre pot guanyar fins a dos anys de temps si els seus advocats juguen bé les seves cartes. 

I mentrestant, per mantenir cohesionat el seu electorat, Netanyahu escalfa els ànims: dimecres al Parlament continuava acusant els diputats àrabs, que representen el 20% de la població d'Israel, i no els dels territoris ocupats de Gaza o Cisjordània, que no tenen drets polítics, de donar suport al "terrorisme" i de "rebre ordres dels nostres pitjors enemics". Tota una acusació de quintacolumnisme que dibuixa una trinxera contra els aliats de Gantz.

Sense oportunitats per la pau

Amb la deriva a la dreta d'Israel la perspectiva d'un acord de pau amb els palestins ha quedat en via morta. Segura recorda que la política de Washington i el context regional remen en direcció contrària. "Després que Trump anunciés el trasllat de l'ambaixada nord-americana de Tel Aviv a Jerusalem, que digués que els alts del Golan [territori sirià sota ocupació] se'ls podia quedar Israel i últimament deixés de considerar il·legals els assentaments a Cisjordània, lamentablement no hi ha procés de pau i el contrapès que pot fer la UE és mínim. Fa temps que el procés de pau ha deixat d'existir. El joc és a veure qui és més dur, i en aquesta situació sempre guanyarà Lieberman".

EDICIÓ PAPER 26/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF