PRÒXIM ORIENT
Internacional 30/05/2019

Israel repeteix eleccions pel fracàs de Netanyahu a l’hora de formar govern

El primer ministre torna a ensopegar amb la idea d’obligar els ultraortodoxos a servir l’exèrcit

Eugeni García Gascón
4 min
Netanyahu arribant al Parlament amb cara seriosa envoltat de guardaespatlles, ahir.

JerusalemLa Knesset va aprovar ahir a la nit una llei que dissol el Parlament i obre el camí per convocar unes noves eleccions generals el proper 17 de setembre. Les dificultats de Benjamin Netanyahu per formar una coalició han acabat amb les grans expectatives del primer ministre només 50 dies després dels comicis celebrats el 9 d’abril.

La causa d’aquesta nova crisi és la mateixa que va provocar la caiguda de l’anterior govern: la falta de consens per regular la incorporació a l’exèrcit dels joves ultraortodoxos. El líder d’Yisrael Beitenu (Israel Casa Nostra), Avigdor Lieberman, va mantenir el pols fins al final i la corda es va trencar pocs minuts abans que expirés el termini que Netanyahu tenia per formar govern. Ni Lieberman ni els partits ultraortodoxos van cedir, de manera que aquesta ha sigut la legislatura més curta de la història de la Knesset.

Durant les últimes setmanes, Lieberman va argumentar que Israel no podia convertir-se en un país sotmès a la llei religiosa jueva, mentre que els partits ultraortodoxos van recordar que ha sigut la religió i el temor a Déu el que ha mantingut la flama del poble jueu durant dos mil·lennis d’exili. La intransigència de les dues parts va acabar amb qualsevol possibilitat de solució.

Una demanda recurrent

Elreclutament dels joves ultraortodoxos ha sigut una demanda de Lieberman des de fa anys. “Han dit que es tractava d’un símbol, però per al meu partit els símbols també són importants”, va dir dilluns. Com a ministre de Defensa de Netanyahu, Lieberman ja va intentar introduir aquesta llei, però el govern va caure al desembre precisament quan el projecte de llei s’havia de votar a la Knesset.

El Parlament va aprovar el projecte de llei en una primera lectura i aleshores les tensions entre els diputats van pujar de to. El reglament de la Knesset preveu una segona i una tercera lectura per convertir-se en llei, però Lieberman no va tenir aquesta oportunitat perquè Netanyahu va dissoldre la cambra per evitar una crisi.

Durant els últims dies Netanyahu ha intentat buscar un compromís. Va dir que la qüestió es podia resoldre “en dos minuts” si hi havia bona voluntat per part de Lieberman, però el líder d’Yisrael Beitenu va insistir una vegada i una altra que no es podia canviar cap coma en un projecte de llei que tècnicament continua en tramitació avui al Parlament.

La pressió sobre Lieberman ha anat creixent dia a dia. En l’entorn de Netanyahu se l’ha acusat d’actuar com un mafiós que busca una venjança personal contra qui va ser el seu amic i el va promocionar políticament. De fet, les relacions entre els dos polítics són entre tenses i molt tenses. La pressió sobre Lieberman ha arribat fins al punt que Netanyahu ha demanat al president nord-americà, Donald Trump, que la Casa Blanca miri d’influir-hi.

“Es tracta d’una llei que és bona per als ultraortodoxos i per al poble d’Israel”, va dir Lieberman en una intervenció al ple de la Knesset ahir a la tarda. Va aprofitar el seu discurs per recalcar que només acceptaria la llei tal com es va votar en la primera lectura, i que ell no ha canviat d’opinió des del primer dia. De fet, no ha canviat d’opinió des de l’any passat.

La ideologia de Lieberman -que és moldau de naixement, viu en una colònia a la Cisjordània ocupada i és més dretà que Netanyahu-és tan pròxima a la de Netanyahu que és difícil distingir-los. Això no obstant, Lieberman és partidari d’entrar a matadegolla a la Franja de Gaza per acabar amb Hamàs, una opció a la qual Netanyahu no ha donat encara el seu vistiplau.

Per la seva banda, els partits ultraortodoxos insistien ahir que no podien acceptar una llei d’aquesta naturalesa. Estaven disposats a fer algunes concessions, però no acceptarien el projecte de llei en tramitació, de manera que ningú semblava disposat a cedir. A mitja tarda, el president d’Israel, Reuven Rivlin, va difondre un comunicat dient que faria tot el possible per evitar unes noves eleccions. Però al mateix temps la Knesset debatia un projecte de llei per a la seva dissolució.

Tot estava preparat per a la mitjanit. Si Netanyahu no aconseguia formar una coalició, la Knesset tenia previst votar la seva dissolució i així evitava que s’encarregués la formació d’un govern a l’exmilitar Benny Gantz, el líder del partit centrista Blau i Blanc. Gantz volia disposar de 48 dies per fer un intent improbable de formar govern, però sobretot per guanyar visibilitat i exposició davant els votants, tot un trampolí de cara a les pròximes eleccions. La votació final de la Knesset va acabar amb la seva il·lusió.

Els privilegis dels ultraortodoxos

Els joves ultraortodoxos que s’enrolen al servei militar constitueixen una petita fracció del 10% de la població ultraortodoxa. Un informe interior de la Knesset, que després es va filtrar a la premsa, diu que l’agost del 2017 a l’exèrcit només hi havia 7.250 haredim (practicants ultraortodoxos del judaisme). Un sector considerable de la població secular considera que és una situació discriminatòria. Molts laics es pregunten: “Per què hem de suportar només nosaltres el pes de la defensa del país?” Basant-se en això, Avigdor Lieberman va redactar el seu projecte de llei. Molts israelians consideren que aquest privilegi és insostenible, i també d’altres com les ajudes econòmiques a les escoles rabíniques o la distribució d’aliments gratuïts als ultraortodoxos que porten a terme l’estat i diverses organitzacions benèfiques.

stats