Israel es prepara per a la possible mort de Mahmud Abbas

JerusalemEl govern israelià ha debatut recentment la situació que es crearia un cop desaparegui de l’escena política el president palestí, Mahmud Abbas, que està ingressat en un hospital privat de Ramal·lah recuperant-se d’una infecció pulmonar. Els metges asseguren que Abbas està fora de perill i que aviat obtindrà l’alta, però fa dies que hi ha dubtes seriosos sobre el seu estat de salut.

Els facultatius afirmen que la situació d’Abbas ha experimentat una “sensible millora” des del seu ingrés. El president fins i tot ha permès que li facin fotos i que la televisió el filmi passejant pels passadissos de l’hospital per calmar així les inquietuds de la població palestina.

Malgrat això, el ministre israelià Naftali Bennett, que forma part del gabinet de seguretat, ha reconegut que el govern ha començat a “estudiar possibles escenaris” un cop desaparegui Abbas, que ja té 82 anys i està al front de l’Organització per a l’Alliberament de Palestina (OAP) i de l’Autoritat Nacional Palestina (ANP) des de la mort de Iàsser Arafat fa catorze anys.

Segons Bennett, el “caos” no regnarà a la Cisjordània ocupada un cop mori Abbas “perquè els palestins no ho volen”, a diferència del que passa a la franja de Gaza, on es viu una situació dramàtica des que Hamàs va guanyar les eleccions legislatives el 2006 i va donar un contracop l’any següent, segons afirma.

Divisió del poder

“No hi haurà caos de cap manera”, insisteix també Mordechai Kedar, un militar retirat que forma part del centre d’estudis estratègics BESA de la Universitat Bar-Ilan de Tel Aviv, molt pròxim al govern de Benjamin Netanyahu. “Ja fa molt de temps que el govern s’està preparant per a aquesta situació. Qualsevol escenari possible tindrà una resposta adequada”, afegeix.

L’opinió de Kedar és que la mort d’Abbas potser comportarà la creació de nombrosos “petits emirats” arreu. Segons ell, els hamuls -és a dir, els grups tribals- es dividiran el poder perquè no hi haurà cap personatge que sigui capaç d’imposar-se com a líder de tots els palestins. Això significarà que s’obrirà una nova etapa a Cisjordània. “L’ANP es trencarà, això és segur. De fet, ja no és un cos legítim”, recalca Kedar.

Segons el diari Haaretz, assistim “al principi de la fi”. Ningú sap quant de temps durarà Abbas, però, per la seva edat, no serà gaire. El procés de relleu ja ha començat, però no hi ha cap personatge que tingui el carisma necessari per aglutinar les principals faccions palestines. Aquest ha sigut el principal èxit d’Abbas: evitar una desmembració completa de l’ANP.

La gran contribució d’Abbas a Israel ha sigut la creació d’un mecanisme de “coordinació de la seguretat” que ha funcionat durant els últims catorze anys. Aquest mecanisme també ha sigut essencial per mantenir un control complet sobre les cèl·lules de Hamàs a Cisjordània. L’exèrcit israelià i la policia palestina han col·laborat sense límits en aquesta direcció, i per això Hamàs no s’ha imposat en aquesta zona.

Si es crea una situació de “petits emirats”, com preveu Kedar, serà difícil que els grups tribals que es reparteixin el poder a Cisjordània col·laborin eficaçment amb l’exèrcit israelià, tot i que Israel sempre podrà amenaçar els seus responsables si no hi col·laboren, com ha sigut el cas de Mahmud Abbas. En qualsevol cas, el perill més gran per a Israel seria una possible multiplicació de cèl·lules de Hamàs.

Naturalment, circulen noms de notables que podrien succeir Abbas, però cap d’ells, inclosos Mohammad Dahlan o Jibril Rajub, tenen prou carisma. Un cas diferent és el de Marwan Barghuthi, que sí que té l’empenta necessària però està tancat en una presó israeliana complint cinc cadenes perpètues. Hi ha la possibilitat que sigui deixat en llibertat amb un acord d’intercanvi de presoners amb Hamàs. L’enorme popularitat de Barghuthi, però, podria ser contraproduent per a Israel. El govern israelià no voldrà tenir a Cisjordània un home que -tot i voler la pau a qualsevol preu- està disposat a lluitar amb les armes contra l’ocupació. La doctrina Barghuthi pot resumir-se així: pau i bones relacions amb Israel si es retira dels territoris ocupats; lluita armada si no ho fa.