PRÒXIM ORIENT

Israel: armes per a gairebé tothom

El govern anuncia que permetrà que 600.000 israelians més puguin tenir una arma de foc

El ministre per la Seguretat Interior d’Israel, Gilad Erdan, ha decidit donar llicència d’armes a una gran part de la població israeliana. Aquesta mesura suposarà que 600.000 israelians més podran tenir una arma de foc si així ho desitgen, segons les estimacions que han fet els experts. En l’actualitat, 145.000 persones tenen llicència d’armes a Israel, sense comptar la policia, l’exèrcit i les que en necessiten per a la seva feina, segons dades del mateix govern.

Fins ara els israelians que viuen als territoris ocupats eren els que principalment podien accedir a les armes, perquè es considera que estan en perill permanent, així com els membres dels cossos de seguretat. A partir d’ara, qualsevol israelià que tingui el nivell 07 podrà tenir una arma. Aquest nivell és el que assoleix qualsevol soldat d’infanteria i el que tenen la major part dels oficials i suboficials.

Una llei que es relaxa

El ministre Erdan ha acabat cedint a la pressió del lobi de les armes de la Knesset, liderat pel parlamentari Amir Ohana, del Likud. Ohana argumentava que calia que els israelians estiguessin armats per defensar-se del terrorisme. “Un civil que porta una arma és més una solució que no pas una amenaça, i reforça la feina de les forces de seguretat”, ha argumentat sovint Ohana. I és que, de fet, Israel és un país militaritzat. Només cal veure els informatius de la nit dels canals de televisió públics i privats per observar la gran importància que té l’exèrcit en la vida quotidiana. No hi ha informatiu que no tingui dues, tres o quatre notícies relacionades amb l’exèrcit i la seguretat. A més, els periodistes especialitzats en defensa, com és el cas de Roni Daniel, del Canal 12, el més vist amb diferència, són personatges molt populars.

Malgrat que qualsevol turista que viatgi a Israel pot veure que molts civils van armats pels carrers de les grans ciutats, de vegades amb fusells o subfusells, Israel és un país que aplica un estricte control sobre les armes. No té res a veure amb els Estats Units, on la possessió d’armes és un dret constitucional i on hi ha 120 armes per cada 100 habitants, una quantitat què no té rival enlloc -el segon país amb més armes per habitant és el Iemen, que està en guerra i que té menys de la meitat d’armes que els EUA per cada cent habitants-. En el rànquing mundial, Israel està al darrere d’alguns països europeus. Ara, amb aquesta nova mesura, la situació, molt probablement, canviarà.

D’altra banda, la presència d’armes és més evident en les èpoques en què el conflicte amb els palestins és més acusat. Llavors, a cada hotel, restaurant o cafeteria hi ha un vigilant armat amb una pistola que controla qui entra i surt del local. Però en aquests moments no es dona aquesta situació. Malgrat això, la retòrica del govern és clara. “Molts ciutadans han salvat vides en atemptats perquè algú tenia una arma al seu costat”, va assegurar el ministre Erdan per justificar la decisió. “En aquesta època de terrorisme, qualsevol ciutadà armat incrementarà la seguretat i la possibilitat de desbaratar atemptats i de reduir el nombre d’atacs”, va afegir. “Els civils entrenats que porten una arma en un espai públic contribueixen a crear una sensació de seguretat i actuen com una important línia de defensa contra els atacs dels llops solitaris [...] de manera que incrementen la seguretat pública”, va concloure el mateix ministre.

Perill especial per a les dones

A diferència dels nord-americans, els israelians no poden adquirir armes d’assalt i només poden tenir a casa 50 projectils. A més, han de passar exàmens físics i psíquics per obtenir els permisos, que són més estrictes a Israels que als Estats Units.

Però en els últims tres anys Erdan ha relaxat la regulació. El 2016 el ministre va rebaixar als 21 anys el límit per poder adquirir una arma, va donar permís d’armament a qualsevol militar a partir de la graduació de tinent i va permetre que els guàrdies de seguretat, molt nombrosos al país, s’enduguin a casa l’arma reglamentària. Una comentarista israeliana ha establert una comparació irònica entre el ministre Gilad Erdan i el popular cineasta nord-americà Sacha Baron Cohen, que en la seva última pel·lícula crea un personatge caricaturesc que és un exoficial israelià del Mossad, Erran Morand, que recomana que tots els nens dels EUA vagin a l’escola equipats amb armes de foc per tal de sentir-se més segurs.

Però també hi ha detractors de la nova mesura, persones que creuen que la presència massiva d’armes als carrers i a les cases causarà unes morts que es podrien evitar. Aquests israelians són partidaris que les coses segueixin com fins ara i que continuïn les restriccions. Un grup contrari a la decisió d’Erdan és Gun Free Kitchen Tables (Taules de cuina sense armes), una associació que diu que les estadístiques demostren que qui més surt perdent amb la presència massiva d’armes són les dones, que sovint són assassinades per les seves parelles, víctimes de la violència masclista.

La parlamentària Michal Rozen, del partit liberal Meretz, ha demanat una reunió urgent de la Knesset per debatre la iniciativa. Però sembla que Rozen no tindrà prou suport. A la cambra, el lobi pro armes té un pes considerable. En opinió de Rozen, el ministre no ha tingut en compte que les dones i els nens hi sortiran perdent si es rebaixen les exigències per poder tenir armes a casa.

Tel Aviv estaria venent armament a un grup d’extrema dreta

Els mitjans de comunicació israelians en parlen des de fa dies: Israel està venent armes a organitzacions de l’extrema dreta a Europa. Segons el diari Haaretz hi ha fotografies que mostren que els integrants del grup d’extrema dreta ucraïnès Azov porten armes de fabricació israeliana. La publicació d’aquest material gràfic sobta, ja que la censura que hi ha al país en aquesta matèria és molt estricta. Però en aquesta ocasió els mitjans han reproduït la informació que es publica en altres mitjans estrangers. Tant és així que aquest prestigiós diari israelià diu que Azov no és només d’extrema dreta, sinó directament neonazi. El seu principal líder, Andriy Biletsky, el defineixen com a nacionalista ucraïnès i la major part dels integrants del grup provenen de l’est d’Ucraïna, una zona que ha sigut escenari d’enfrontaments entre les tropes del país i les russes. Azov va començar a funcionar com a milícia fa cinc anys.

EDICIÓ PAPER 11/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF