Israel i Hamàs firmen un alto el foc per acabar amb els bombardejos a Gaza

El govern de Netanyahu aprova una treva dividit i entre un ambient preelectoral

Israel i Hamàs han acordat aquest dimarts un alto el foc que ha començat a les cinc de la tarda. La nova treva va ser negociada per Egipte, un país que està en l'òrbita d'Israel i que no hauria fet res sense l'autorització expressa del primer ministre Benjamin Netanyahu.

L'alto el foc, o "acord entre Hamàs i Israel", segons fonts oficials israelianes, ha arribat tot just després d'algunes hores en les quals les dues parts han reduït significativament els atacs. Des de dilluns, Hamàs ha llançat 460 coets contra les poblacions pròximes a la franja de Gaza, segons l'exèrcit, mentre que l'aviació israeliana ha bombardejat "més de 100 objectius" a l'interior de la franja.

Veïns de Gaza han dit que Israel ha aplicat un cop més la pràctica de la "bomba d'avís" que els seus avions disparen contra el sostre dels edificis alguns minuts abans de destruir-los completament, de manera que les famílies puguin abandonar-los precipitadament. Des de dilluns, sis palestins han mort a la franja i un palestí més a la ciutat israeliana d'Ashkelon.

A Tel Aviv, el gabinet de seguretat presidit per Netanyahu ha mantingut una reunió de sis hores que ha acabat un quart d'hora abans de l'entrada en vigor de l'alto el foc. Diversos ministres, com Avigdor Lieberman, Naftalí Bennet i Ayelet Shaked, han expressat la seva oposició a la treva, però no hi ha hagut cap votació i sí un lacònic comunicat instruint l'exèrcit a actuar "com calgui".

Altres dirigents israelians han criticat l'alto el foc per considerar amb indignació que ha sigut Hamàs, i no Israel, qui ha començat la guerra i qui ha determinat quan s'acaba. La ministra Miri Reguev, molt pròxima a Netanyahu, ha lamentat que sigui "Hamàs qui dicti l'ordre del dia del govern israelià".

El conflicte més violent des de la guerra del 2014 va iniciar-se diumenge a la nit, quan un comando de l'exèrcit va fer una incursió a la franja que va acabar amb la mort de set milicians palestins i un tinent coronel israelià. Hamàs ha advertit aquest matí que ampliaria els seus atacs a altres ciutats israelianes més llunyanes de la franja, com Bersheba i Ashdod, si Israel no aturava els bombardejos.

Per la seva banda, Hamàs ha afirmat que observaria l'alto el foc sempre que Israel fes el mateix. La direcció de l'organització islamista no semblava interessada en un conflicte més llarg i ha indicat que considerava que "l'avís" per la incursió del comando israelià a la franja havia "arribat al seu destí", és a dir, a Netanyahu.

Pel que fa al primer ministre, Netanyahu també havia donat senyals que no vol una guerra com la del 2014 en aquests moments, potser per consideracions electorals. Les eleccions israelianes encara no s'han convocat, però l'ambient que domina a Israel indica que podrien convocar-se en les pròximes setmanes.

La confrontació dels últims dos dies ha deixat un regust de derrota entre molts israelians que volien una intervenció militar més decisiva i no un alto el foc com el que s'ha acordat. Milers de persones han hagut de refugiar-se durant dos dies seguits als refugis antiaeris i han vist per televisió com els coets destruïen les seves cases. Per a molta d'aquesta gent, la resposta de l'exèrcit ha sigut insuficient i el govern de Netanyahu no ha actuat com ells esperaven.

EDICIÓ PAPER 15/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF