LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ

“Per què he de respectar un déu estúpid i capriciós?”

Irlanda vota en referèndum eliminar la blasfèmia com a delicte

Els irlandesos han agafat el gust als referèndums. Així, després del del 2013 (sobre el matrimoni homosexual) i el del maig del 2018 (despenalització de l’avortament), ahir en van celebrar un altre, en aquest cas sobre la blasfèmia. Sobre si l’havien de suprimir com a delicte fins ara inclòs a la Constitució.

Per evitar, per exemple, ridículs relativament recents com el que va passar un conegut actor britànic.

“¿Què li diria a Déu a les portes del cel?” La pregunta l’hi van fer a Stephen Fry, que a més d’actor és també escriptor i dramaturg, presentador de televisió i activista. L’hi van demanar en un programa de la televisió pública irlandesa, The meaning of life [El sentit de la vida], el febrer del 2015. Sense arribar als extrems escatològics amb què es relaciona amb la religió l’actor espanyol Willy Toledo, actualment processat per injúries a Déu i la Mare de Déu, Stephen Fry va respondre al seu entrevistador: “[Li diria que] com gosa crear un món on hi ha tanta misèria. És culpa nostra? Això no està bé. És absolutament i totalment malvat. Per què he de respectar un déu estúpid i capriciós que crea un món tan ple d’injustícia i dolor?”

La presumpta estupidesa divina no va caure gens bé a un espectador del poble d’Ennis, a l’oest de la república, que va denunciar els comentaris com a suposadament blasfems.

El més rocambolesc del cas és que més de dos anys després la policia irlandesa va obrir una investigació criminal per escatir si Fry va cometre algun delicte sota la llei de difamació, una norma que havia estat modificada el 2009 però que va mantenir dins de l’articulat la categoria de blasfèmia com a delicte, ja que així figura en un dels apartats de l’article 40 de la Constitució.

Blasfèmia és, segons la llei encara vigent, publicar o difondre material “abusiu o insultant en relació amb els assumptes sagrats per a qualsevol religió”. A Irlanda, però, quan es parla de religió, sobretot és la catòlica. I tot el que l’afecta, també la protecció contra qualsevol mena d’atac, queda estrictament recollit en la Constitució del 1937.

Multes de 25.000 euros

El denunciant de Fry no es va considerar ell mateix ofès, però sí que va determinar, acollint-se a tota la legislació esmentada, que les paraules del dramaturg podrien ser sancionades amb fins a 25.000 euros de multa. Per blasfem. Al cap d’unes setmanes, però, la policia va tancar “una investigació increïble”, en paraules de l’afectat.

Si les enquestes encerten, que ho faran, pròximament Fry podrà tornar a dir a Irlanda que Déu és “estúpid i capriciós”, sense importar a quin déu es refereixi, ni sense por de patir cap persecució, ni de jutges ni de policies ni de telespectadors.

Així, els tres milions d’irlandesos cridats ahir a les urnes van decidir si suprimien el punt 6.1 de l’esmentat article 40 de la Constitució. Al mateix articulat, però, també s’hi inclouen les figures penals de la indecència i la sedició, que el govern sí que vol mantenir vigents. A més dels arguments obvis a favor de la llibertat d’expressió, hi ha arguments de caràcter tècnic legal que aconsellen suprimir de la Constitució aquest delicte, ja que la carta magna no es pot considerar un codi penal en ús.

En aquesta ocasió, a diferència dels dos anteriors referèndums esmentats al principi, fins i tot l’Església catòlica ha apostat per la supressió de la blasfèmia. D’altra banda, la llibertat religiosa continua protegida dins de la Constitució en un altre article que no s’ha tocat.

Malgrat l’esmentada reforma legal del 2009, o la investigació contra Fry, a Irlanda mai ningú no ha sigut jutjat per blasfèmia des del 1855. Els resultats del referèndum es coneixeran a partir del migdia. El recompte s’inicia avui al matí.

El referèndum d’ahir va tenir lloc coincidint amb les eleccions a la presidència de la república, un càrrec del tot simbòlic. D’acord amb totes les enquestes, Michael D. Higgins, de 77 anys, renovarà el mandat per set anys més.

Un delicte a 71 països del món

La blasfèmia és l’acte d’expressar menyspreu o falta de respecte cap a déu o símbols sagrats. Fins a 71 païos del món consideren la blasfèmia un delicte i la condemnen amb penes de presó o multes. Entre aquests països n’hi ha alguns de destacats de la Unió Europea, com ara Alemanya, Itàlia i Espanya. L’Iran i el Pakistan fins i tot preveuen penes de mort per a aquells que ataquen l’islam. El relator especial de l’ONU per a la llibertat de religió ha sol·licitat reiteradament la derogació d’aquestes lleis.

Dublín obre una fossa comuna de nadons en un convent

Irlanda obre un altre capítol de la seva història més fosca, en autoritzar l'exhumació d'un "gran nombre" d' esquelets humans, la majoria de nadons, trobats l'any 2017 en una fossa comuna d'un centre d'acollida de mares solteres, al comtat de Galway. Les instal·lacions van estar regentades per l'ordre religiosa de les germanes del Bon Socors, entre el 1925 i el 1961.

El següent pas és el tràmit parlamentari i un cop els diputats hi donin llum verda es podrà examinar el jardí on hi ha enterrades les restes humanes i, en la mesura del possible, tractar d'identificar-les per donar-los un "descans digne", segons ha indicat la titular de la cartera d'Infància, la diputada independent Katherine Zappone.

"No estic segur que sapiguem on ens estem ficant, però és la decisió correcta", va declarar el primer ministre, Leo Varadkar, que ja va abordar el maig passat un altre escàndol d'adopcions il·legals detectades en agències estatals i religioses que podria afectar milers d'irlandesos.

EDICIÓ PAPER 11/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF