L’Iran, l’altre nou focus on s’escampa el coronavirus

Es registren vuit morts i hi ha 43 casos confirmats i 785 de sospitosos

Dues dones es protegeixen amb mascaretes al mig del carrer a Teheran. / ARASH KHAMOOSHI / EUROPA PRESS

Dijous i divendres es van començar a veure les primeres persones amb mascaretes als carrers de Teheran, després que dimecres el ministeri de Sanitat iranià confirmés les dues primeres morts pel coronavirus a la ciutat de Qom, a uns 150 quilòmetres de la capital. Ahir, en canvi, ja eren molts els que anaven amb protecció a la cara i fins i tot guants de plàstic o làtex a les mans per evitar el contagi, i el coronavirus es va convertir en el tema recurrent de conversa a tot arreu. I amb raó.

El portaveu del ministeri de Sanitat, Kianush Yahanpur, ha informat que el nombre de morts per l’epidèmia al país ja arriba a vuit, hi ha 43 casos més confirmats i 785 sospitosos, fins al punt que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha mostrat la seva preocupació pel ràpid avanç de la malaltia al país. El portaveu governamental va aclarir que la majoria dels casos detectats són residents de Qom o persones que havien viatjat recentment a aquesta ciutat santa, que és lloc de pelegrinatge per als musulmans xiïtes. Això, però, no va tranquil·litzar la població en vista de les mesures que s’estan prenent.

Les escoles de Teheran van suspendre ahir totes les classes. Al principi es va creure que era perquè encara s’estaven comptant els vots de les eleccions legislatives que es van celebrar divendres, però després es va saber que no, que era pel coronavirus i que continuaran tancades fins dilluns.

La mateixa mesura s’ha aplicat a Qom i a la província de Gilan, al nord del país, on també s’han registrat dos casos del brot. D’altra banda, l’alcaldia de Teheran va anunciar que farà treballs de desinfecció al metro i als autobusos de la ciutat, i que penjarà cartells informatius als carrers sobre com prevenir la malaltia. “No tinguis por del coronavirus, es pot prevenir”, és l’eslògan d’una campanya que ha llançat la ràdio governamental Jawana, una de les més populars del país, per evitar que s’estengui el pànic entre la població, però sembla que està passant tot el contrari.

Apatia del govern

I és que 66 metges iranians que s’autoanomenen Grup 66 van fer públic ahir un comunicat per demanar al govern que prengui ja mesures dràstiques, com decretar el tancament de tots els centres educatius, cinemes i teatres fins a l’Any Nou Persa -que se celebra el 21 de març-, que suspengui les pregàries col·lectives a les mesquites i que els empleats de les empreses treballin per torns i menys hores al dia.

De moment, però, les autoritats els han ignorat. Ahir, ni tan sols havien establert restriccions de viatge entre les ciutats afectades pel brot. Els periodistes estrangers a l’Iran que disposen d’un visat de premsa de curta durada -com és el cas de l’ARA- estan obligats a concertar totes les entrevistes al país a través d’una agència de notícies governamental, que també supervisa la seva feina. Aquesta reportera va sol·licitar ahir entrevistar una autoritat sanitària o governamental sobre el coronavirus, i la petició va ser rebutjada perquè, van argumentar, “es considera un tema polític”. De fet, el diari ultraconservador Keykhan, un dels de més tirada a l’Iran, publicava en portada: “Les mentides i els rumors sobre el coronavirus són l’últim joc brut dels enemics de l’Iran”.

Ocultar informació

Això és el que temen els iranians, que el govern estigui ocultant l’abast real de l’epidèmia en un moment en què el règim dels aiatol·làs es troba contra les cordes: per la crisi econòmica que viu el país a causa de les sancions econòmiques dels Estats Units i pel malestar evident entre la població, que va quedar palès divendres a les eleccions legislatives. Només el 40% dels electors -el 30% a Teheran- van votar. Mai s’havia registrat un índex de participació tan baix. Els iranians van decidir no acudir a les urnes com a protesta.

Davant la manca de dades fiables, la gent s’ha llançat a les xarxes socials per informar-se, on lògicament també corren els rumors i els acudits, perquè si alguna cosa no falta a l’Iran és la sorna: “Tot a l’Iran està fet a la Xina, però qui ens havia de dir que a la nostra tomba també hi hauríem d’escriure made in China!”.

EDICIÓ PAPER 28/03/2020

Consultar aquesta edició en PDF