L'Iran assegura que el científic va ser assassinat per una metralleta remota

Mohsen Fakhrizadeh ha sigut enterrat en un funeral d'estat on el règim ha tornat a prometre venjança

El règim de Hassan Rouhani ha enterrat aquest dilluns, en un sentit funeral d'estat, Mohsen Fakhrizadeh, l'anomenat pare del programa nuclear de l'Iran, que divendres va ser brutalment assassinat mentre circulava amb el seu cotxe no gaire lluny de Teheran. Les restriccions per la pandèmia han impedit un acte multitudinari on probablement centenars de milers d'iranians haurien sortit a acompanyar el fèretre al crit de "venjança" i cremant banderes d'Israel i fotos de Donald Trump i de Joe Biden. Així ho van fer, de fet, divendres, hores després de transcendir l'atac contra Fakhrizadeh. Des d'un primer moment, Teheran ha assenyalat Israel com a responsable de l'atac i durant el cap de setmana Rouhani mateix va prometre venjança. "L'Iran respondrà al martiri del nostre científic, però ho farà quan i com ho cregui oportú", va assegurar divendres el mandatari. 

L'Iran promet venjança per l'assassinat del científic Fakhrizdadeh

Mentre familiars i alts càrrecs del règim dels aiatol·làs deien l'últim adeu al científic, la televisió estatal iraniana i altres mitjans afins al govern revelaven una versió de l'atac diferent de la que s'havia explicat fins ara. Segons aquestes informacions, Fakhrizadeh va ser assassinat per "una metralleta operada de forma remota". Ho explicava, sense donar-ne gaire més detalls, el secretari del Consell Suprem de Seguretat Nacional, Ali Shamkhani: "L'assassinat va ser una operació molt complexa, que es va dur a terme de manera remota amb dispositius electrònics. Ningú va estar present al lloc dels fets".

Shamkhani insistia en la implicació del govern de Benjamin Netanyahu –amb la complicitat dels Estats Units de Donald Trump– i, especialment, del Mossad, el servei d'intel·ligència israelià. També ha destacat la participació dels " monafeghin", que en iranià significa hipòcrites i és com les autoritats iranianes anomenen els Muyahidin-Jalq, el braç armat del CNR, un grup exiliat que lluita per enderrocar el règim.

La nova versió canvia totalment el relat que s'havia donat fins ara. Segons les primeres informacions, es va fer explotar un vehicle just quan passava el cotxe de Fakhrizadeh, que a més va ser massacrat a trets per diversos atacants. El diumenge agències de notícies vinculades a la Guàrdia Revolucionària ja havien posat sobre la taula la possibilitat que l'atac s'hagués fet de manera remota. No seria el primer cop. L'assassinat del general Qasem Soleimani, ara fa gairebé un any i que va generar una onada de consternació i ràbia similar, va ser amb drons, en aquella ocasió comandats per l'administració de Donald Trump. Llavors els aiatol·làs llavors van recalcar la implicació d'Israel. 

Un cop dur ple de simbolisme

La mort de Mohsen Fakhrizadeh és un cop dur per a l'Iran. En primer lloc, perquè era el cap de l'organització d'investigació i innovació del ministeri de Defensa, una de les figures de pes dins del règim dels aiatol·làs, tant des d'un punt de vista polític com, sobretot, científic. Les diferents agències d'intel·ligència occidentals veien Fakhrizadeh com el "pare de la bomba iraniana" i el mateix Benjamin Netanyahu l'havia citat alguna vegada com una de les figures clau del suposat armament nuclear de Teheran.

I en segon lloc perquè genera sensació de vulnerabilitat a Teheran. Tal com explicava fa uns dies a l'ARA Irene Martínez, investigadora i professora de relacions internacionals de Blanquerna, evidencia que fins i tot les persones més importants i protegides pel règim estan vigilades i poden ser víctimes d'un atac d'aquestes característiques. "En cas que sigui obra d'Israel, demostra que Tel Aviv té la capacitat d'entrar amb certa facilitat en territori iranià, i de sortir-ne després", recordava. I no és nou: entre el 2007 i el 2012 cinc científics nuclears iranians van ser assassinats en atemptats i l'Iran va acusar reiteradament Israel de complicitat en cadascuna de les morts.

Entrevista a Tica Font, investigadora del Centre Delàs i experta en conflictes i armament

L'Iran assegura que l'assassinat va ser comès per una metralleta operada de forma remota.

Evidentment, és possible. Fa temps que la tecnologia de la guerra va cap aquí: armes remotes, que puguin ser utilitzades a distància, sense la necessitat de tenir una persona present al lloc on es cometrà l'atac. La majoria de potències en tenen. Israel, per exemple, n'utilitza a la frontera amb Palestina.

Com es mata de manera remota?

Normalment amb una càmera a l'aparell i amb una persona que a través d'una pantalla d'un ordinador o d'una tauleta mira les imatges d'aquesta càmera i decideix quan cal atacar. Aquesta persona pot ser a milers de quilòmetres. A Tel Aviv o fins i tot més lluny.

Cada cop són més habituals els atacs amb drons, doncs? 

Exacte, i aquests drons tenen cada vegada més autonomia de quilòmetres. En cas que en aquest atac hi haguessin participat drons, podrien haver estat llançats, per exemple, des d'un vaixell enmig del mar al Golf Pèrsic, o des d'algun punt del Iemen. El dron vola, arriba, ataca i després ha de tornar al lloc d'origen, perquè no es volen deixar pistes. 

Aquest és el futur dels conflictes?

Sí. D'aquí uns anys es consolidaran els desplegaments militars a distància: no caldrà desplaçar-se al terreny sinó que des d'un ordinador a milers de quilòmetres es podrà llançar una intervenció bastant contundent. No només amb aquests drons armats, sinó altres tipus de robots armats que podran substituir els militars de tota la vida. Una qüestió important és la capacitat o no que, mitjançant la intel·ligència artificial, aquests robots puguin executar decisions sense intervenció humana. Que puguin decidir atacar per ells mateixos serà clau.

EDICIÓ PAPER 16/01/2021

Consultar aquesta edició en PDF