Infàncies perdudes a les Filipines: HRW denuncia l'impacte en els nens de la "guerra antidroga" de Duterte

L'organització xifra en més de cent els menors que han perdut la vida en les batudes policials

Tan bon punt va arribar a la presidència de les Filipines el juny del 2016, Rodrigo Duterte va llançar una agressiva campanya antidroga motivat per un alarmant ús de la metamfetamina entre la població. El que havia de ser una ofensiva puntual s'ha acabat convertint en el que ja es coneix com una "guerra antidroga" que ha deixat milers de morts executats extrajudicialment. Aquesta guerra també ha trencat milers de famílies i ha deixat una marca en els nens que difícilment podran esborrar. En un informe publicat aquest dimecres, Human Rights Watch (HRW) fa un crit d'alerta sobre les vides i el futur d'aquestes criatures.

Segons les ONG filipines especialitzades en els drets dels infants, el desembre del 2018 més d'un centenar de menors havien estat assassinats en el marc d'aquest conflicte. Una xifra que ara és més alta, a falta d'una dada global, perquè els mitjans locals han denunciat més morts de menors al llarg del 2019 i el 2020. El govern les ha titllat de "danys col·laterals". A banda dels nens que han perdut la vida, HRW també lamenta que moltes criatures han vist com mataven adults en batudes policials, que es fan molt sovint durant la nit, quan tota la família és a casa. Per tant, molts infants han estat testimonis de la mort d'un dels seus pares.

Pel que fa a les dades totals de morts en aquesta "guerra", tot i que la policia filipina només en reconeix 5.601 (amb dades del gener del 2020), la Comissió Nacional de Drets Humans i altres organitzacions locals estimen que la xifra real pot ser de més de 27.000 persones executades per policies o "assaltants no identificats".

Les organitzacions parlen de 27.000 morts. La gran majoria no s'han investigat

Carlos H. Conde, investigador de HRW a les Filipines, considera que Duterte va dissenyar la seva campanya antidroga perquè fos "una guerra" des del primer moment. "La violència va començar literalment el primer dia", explica. Per això, apunta, la violència que exercien les forces policials no era indiscriminada sinó "molt metòdica". "La policia treballava amb llistes d'informació que els donaven les autoritats locals", afirma. Per tant, els assassinats només es van tornar "visiblement indiscriminats quan el que anomenen «danys col·laterals» van saltar a la llum, com els nens morts en presumptes tiroteigs o els sospitosos assassinats que van acabar resultant innocents". 

"La gran majoria d'aquests assassinats no s'han investigat adequadament", denuncia HRW, que detalla en l'informe que segons el departament de Justícia de les Filipines s'han iniciat investigacions sobre 76 casos però només 33 han acabat al jutjat. Segons explica l'organització, "només un cas" fins ara ha acabat en una condemna: "L'assassinat d'un jove de 17 anys, Kian Delos Santos, per tres agents de la policia l'agost del 2017", mentre estava de genolls i demanava, d'acord amb els testimonis, que no li peguessin perquè l'endemà tenia un examen. Tot i que la policia va mantenir que Delos havia mort durant un tiroteig, un vídeo i diversos testimonis van tombar la seva versió.

Trauma psicològic i estigma

Els nens que han patit un trauma relacionat amb la "guerra antidroga" del govern arrosseguen greus conseqüències psicològiques, que se sumen al fet que alguns han de marxar de casa seva. A més, exposa l'informe, alguns d'ells pateixen bullying a l'escola a causa de l'estigma del "suposat consum de drogues per part d'un parent mort". "Molts nens han deixat d'anar a escola perquè no tenien diners per al transport, el menjar i el material escolar", assegura l'informe, que recorda que la mort d'un pare pot "empobrir encara més la família". Per això moltes criatures es veuen obligades a treballar i algunes acaben vivint al carrer. 

L'organització documenta múltiples testimonis de criatures que han patit la "guerra antidroga" en primera persona. Un dels que apareixen en l'informe és el de la Jennifer M., de Payatas, que tenia 12 anys quan la policia va entrar a casa seva i va ordenar als nens que en sortissin. Ella no va marxar: es va abraçar fort al seu pare perquè "no li fessin mal". Finalment, un dels agents va aconseguir separar-los i la va treure a fora. "Els trets van sonar immediatament i, uns segons després, la Jennifer va veure el seu pare mort a terra", exposa l'escrit. Des de llavors ha tingut malsons, li tremolen les mans, té por dels sorolls, s'ha tancat en si mateixa i té problemes per menjar. "Estava enfadada amb la policia perquè ell suplicava pietat però no el van escoltar", va dir en una entrevista.

Un altre exemple de la pobresa a què es veuen empesos molts nens són els tres fills de Renato A., un caçador que va ser assassinat a Mandaluyong el 2016. Llavors tenien 13, 10 i un anys. Els nens van haver de deixar l'escola i, un cop la seva mare es va tornar a casar, es van veure obligats a viure al carrer. Alguns dies poden dormir a casa d'amics o cosins, però habitualment passen la nit rere un supermercat local, damunt una estora de cartró. El fill gran, Rober A., és ara qui manté els seus germans ensenyant hip-hop a adolescents. 

HRW lamenta que el govern no tingui un "programa específic" per atendre les necessitats d'aquests nens sinó que les poques ajudes que poden són derivades d'altres programes. Exigeix solucions al govern però, a més, considera que les Nacions Unides (ONU) haurien d'iniciar una investigació internacional i independent. "Les famílies de les víctimes haurien de ser compensades", insisteix l'organització. "És desencoratjador que la ONU hagi trigat tant a considerar aquesta matèria", lamenta al seu torn Conde: "Ens agradaria veure-la finalment actuar, i també a altres organitzacions com la Cambra de Comerç Internacional, o fins i tot la Unió Europea". 

EDICIÓ PAPER 27/06/2020

Consultar aquesta edició en PDF