ÀSIA

L’Índia vota en les eleccions més grans del món

Fins a 900 milions d'electors són cridats a les urnes per revalidar el primer ministre Modi

Avui comença la primera de les set fases en què es divideixen les eleccions generals a l’Índia. Fins al 19 de maig, 900 milions d’electors -gairebé el triple de tota la població dels Estats Units- podran participar en l’exercici democràtic més gran de tot el món. De tots ells, 15 milions tenen entre 18 i 20 anys i votaran per primera vegada en algun del gairebé milió de centres electorals que s’obriran i que seran controlats per deu milions de funcionaris.

El recompte per decidir el repartiment dels 545 escons del Lok Sabha (la cambra baixa del Parlament indi) durarà setmanes. I és que en aquest país les xifres, i tot en general, són a l’engròs. En les últimes eleccions, el 2014, 464 formacions polítiques van presentar a la contesa electoral un total de 8.251 candidats.

La tria no deu ser gens fàcil, i l’organització d’un protocol com aquest, tampoc. Sobretot si tenim en compte que l’elaboració del cens ja presenta moltes irregularitats, que ja van començar durant el seu procés de creació, però també per la magnitud del país i per determinades limitacions culturals d’alguns dels seus habitants, sobretot a les zones rurals més allunyades. I perquè l’actitud del partit que governa des de fa cinc anys, el nacionalista Bharatiya Janata Party (BJP) -Partit Popular Indi- ha posat moltíssimes traves a la població musulmana del país perquè pugui inscriure’s en aquest cens. Entre el 2001 i el 2011 hi havia fins a 172 milions de musulmans a l’Índia, però el nombre de fidels de l’islam ha crescut molt els últims anys.

Principals candidats

Al capdavant del BJP, el primer ministre del país, Narendra Modi, torna a ser el favorit per governar cinc anys més. Però potser no d’una manera tan clara com en l’última legislatura, cosa que l’obligaria a un inèdit pacte amb altres formacions. De fet, en les últimes eleccions regionals, l’oposició al BJP, el Partit del Congrés, que lidera Rahul Gandhi com a hereu de la nissaga dels Nehru-Gandhi, va aconseguir la majoria als estats de Rajasthan, Madhya Pradesh i Chhattisgarh. Aquests resultats fan pensar que les eleccions que comencen seran les més ajustades dels últims anys.

Modi sempre ha utilitzat les eines del populisme amb gran habilitat. Tot i que l’economia del país va créixer un espectacular 7,2% l’últim any -sobretot gràcies a l’èxit en el sector tecnològic, en el qual és una primera potència-, la crisi que viu el món rural, que representa la major part de l’electorat, és molt intensa i justifica la derrota del BJP en llocs on anteriorment havia guanyat amb comoditat, amb un vot que per a molts serà de càstig.

Ara Modi pretén contrarestar la competència electoral de Ghandi, que, per exemple, ha promès als camperols la condonació de préstecs. Potser per això Piyush Goyal, el ministre d’Economia, del BJP, ha presentat per a aquest any uns pressupostos que pretenen reduir l’elevat atur al país, però sobretot recuperar la confiança del sector rural, a més de guanyar el suport de la classe mitjana del país. Per això el govern proposa ara l’increment de la base mínima imposable, millors cobertures de la particular seguretat social d’aquest país i una pensió de jubilació de 37 euros mensuals a partir dels 60 anys. Una xifra que aquí ens pot semblar poca cosa, però que és el pla de pensions més gran de tot el món.

Modi ha sabut tocar la tecla per guanyar-se el cor de la població. Per exemple, els bombardejos a finals de febrer contra el seu rival nuclear, el Pakistan, han exaltat el patriotisme hindú. Però són altres iniciatives les que l’han convertit en una mena d’heroi, com quan fa cinc anys va impulsar la campanya Índia Neta, que consistia en repartir escombres arreu per fomentar la neteja d’un país que té moltes mancances en aquest sentit i necessita canviar la seva imatge de brutícia generalitzada.

Mesures populistes

O com quan va promoure la venda de gas liquat del petroli (GLP) per canalitzar-lo a les cuines de la majoria de les cases del país, que encara fan servir foc a terra per cuinar. L’objectiu era reduir les més de 900.000 morts prematures que es van registrar el 2013 per la contaminació de l’aire a les cases a causa del fum i la cendra. O la promesa que va fer el 2017 de construir cent milions de vàters a l’interior de les cases per posar fi a l’inconvenient que suposa haver de sortir a l’exterior per fer les necessitats més primàries i acabar amb el flagell de les moltíssimes violacions i assetjaments sexuals que es registren cada any contra les dones quan surten de casa per aquest motiu.

Són mesures que contrasten amb actituds repressives impulsades pel govern, com la cancel·lació de llicències a ONGs com Amnistia Internacional o Greenpeace per haver denunciat dissidències a l’executiu de Modi, o el tancament de comptes a les xarxes socials per haver fomentat missatges de suposat odi, que en realitat només eren crítiques al sistema polític vigent. A les eleccions quedarà clar si la població valida o no aquestes mesures.

EDICIÓ PAPER 20/04/2019

Consultar aquesta edició en PDF