13/09/2018

Hostilitats ‘tories’

2 min

El Brexit va començar per problemes interns entre tories i continua empantanat, sobretot, per la lluita civil entre tories. Fa temps que el partit conservador britànic va lligar el seu destí polític a la relació del Regne Unit amb la Unió Europea. Però el primer problema de Theresa May, en aquests moments, no és la negociació amb Brussel·les, sinó l’hostilitat de la facció més euroescèptica del seu partit. La primera ministra negocia, de fet, a dues bandes: entre la supervivència política i l’amenaça d’un no-acord amb la Unió. Debilitada a Westminster i amb els líders europeus cada cop més distants. May lluita contra un front intern cada com més hostil, però sense cap més pla alternatiu que reclamar la desconnexió total al marge dels costos polítics i econòmics que comporti.

Complicitats equivocades

“El Brexit va començar el dia que David Cameron va treure els tories del Partit Popular Europeu”, explica un portaveu del PPE a l’Eurocambra. L’aposta euroescèptica de Cameron per intentar frenar l’auge del UKIP el va aïllar de la primera força política del Parlament d’Estrasburg. L’estratègia del Regne Unit d’intentar renegociar el seu estatus a la UE tallant complicitats amb els seus aliats tradicionals va ser un error. Fora del partit d’Angela Merkel, els tories van acabar asseguts a l’Eurocambra amb els representants de l’ultraconservador Llei i Justícia de Polònia, l’extrema dreta dels Demòcrates de Suècia, la d’Eslovàquia o la República Txeca. Són els mateixos conservadors britànics que aquesta setmana han votat en contra de sancionar Viktor Orbán després que el Parlament sentenciés per majoria que el populisme del primer ministre hongarès representa una “amenaça sistèmica” per als valors de la Unió Europea. Malgrat la complicitat euroescèptica, tres membres dels tories van trencar la línia del partit i es van alinear contra Orbán. Un altre es va abstenir.

Xocs interns

Mentrestant, les divisions internes del partit es van fent més profundes. Els rebels del Brexit dur mantenen la primera ministra sota pressió. La idea d’un Boris Johnson prenent el control dels conservadors “deixaria els internacionalistes en una posició molt difícil. Seria el divorci”, es lamenta l’eurodiputat Charles Tannock, un tory partidari de la UE. Malgrat tot, Tannock es consola pensant que “el pitjor podria acabar sent el millor”. Hi ha un sector remain que confia que un no-acord acabi portant a la convocatòria d’un nou referèndum. Les bases del partit laborista també s’estan organitzant per aconseguir una segona consulta sobre l’acord final.

Per a Brussel·les, els terminis de la negociació encara són confusos. La percepció del Brexit avui no és la de finals del 2016. La sortida del Regne Unit ja no és l’amenaça contagiosa que podia arrossegar la UE cap a una desintegració. La complicada materialització del Brexit és avui l’exemple més clar del grau d’interdependència econòmica i política d’una Unió que continua tancant files davant un escenari britànic cada cop més incert.

stats