Hongria posa en risc els fons europeus antipandèmia

El govern d'Orbán vol rebaixar les exigències de respectar l'estat de dret per aconseguir els diners

Des del principi de la pandèmia que el govern de l'ultraconservador Viktor Orbán ha posat entrebancs a les negociacions europees per aconseguir un paquet econòmic europeu per contrarestar els efectes del coronavirus i, malgrat haver ratificat l'acord abans de l'aturada d'estiu, Hongria continua amenaçant amb entorpir o fins i tot torpedejar la posada en marxa del fons de recuperació. Si durant les negociacions l'exigència dels nòrdics era intentar rebaixar al màxim la mutualització de riscos, la d'Hongria (i també la de Polònia) era aconseguir deslligar al màxim el desemborsament dels diners dels criteris que determinen la salut de l'estat de dret de cada país europeu: és a dir dels mínims de llibertat d'expressió o separació de poders, per exemple. 

Amb l'arrencada del curs, però, Orbán torna a la càrrega i, malgrat que finalment l'acord va aigualir considerablement aquest punt per aconseguir el seu vistiplau, continua amenaçant. Cal recordar que els vint-i-set caps d'estat i de govern de la Unió Europea van aprovar a finals de juliol un paquet de fins a 750.000 milions d'euros entre crèdits i subvencions que s'aconseguirien de manera inèdita a través de l'endeutament de la Comissió Europea i que es destinarien a mitigar els efectes econòmics de la pandèmia arreu d'Europa. Perquè acabi de posar-se en pràctica, però, encara falta la ratificació de l'Eurocambra i dels Parlaments nacionals, i per aquesta via és per on amenaça de nou Orbán. 

La lletra petita del gran acord europeu

L'autoritarisme creixent dels governs hongarès i polonès fa temps que van obrir el debat sobre la importància de vincular la concessió de qualsevol fons europeu al compliment d'uns criteris bàsics de l'estat de dret, cosa que tant Polònia com Hongria intenten neutralitzar, perquè són dels receptors més importants de fons comunitaris, al mateix temps que estan sota la lupa de Brussel·les per incomplir els valors europeus.

A finals de juliol, Hongria i Polònia van acceptar l'acord perquè van aconseguir que s'ajornés la promesa de controlar estrictament el compliment de l'estat de dret. Malgrat la voluntat de la mateixa Comissió Europea i d'Alemanya, Països Baixos i Bèlgica de deixar-ho ben lligat, la urgència de l'acord va deixar aquesta qüestió per a més endavant, deixant per escrit només el compromís futur de crear aquest mecanisme.

Tot i això, el primer ministre hongarès ha tornat a disparar les alarmes perquè, segons han publicat mitjans com Politico i Bloomberg aquesta setmana, ha enviat a Brussel·les el missatge que el seu Parlament no aprovarà el paquet si no queda clar abans com serà aquest mecanisme de control de l'estat de dret. Fonts comunitàries han admès a l'agència Reuters que aquest és el repte més gran per implementar el pla europeu de recuperació a causa de les posicions dels euroescèptics hongaresos i polonesos. Perquè es pugui posar en marxa el pla i desemborsar el fons, cal que tots els Parlaments nacionals ho aprovin i també l'Eurocambra. 

EDICIÓ PAPER 19/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF