CRISI HUMANITÀRIA
Internacional 20/06/2018

Hongria castigarà amb un any de presó a qui ajudi els immigrants

El Parlament aprova una llei que així ho estableix i que entrarà en vigor de manera immediata

Patrick Kingsley
4 min
Un policia patrullant a la doble tanca que Hongria ha construït en una de les seves fronteres per dificultar l’entrada d’immigrants al seu territori.

BudapestAjudar un immigrant que no tingui papers serà castigat a Hongria fins amb un any de presó. El Parlament va aprovar aquest dimecres una nova llei que converteix en delicte ajudar els immigrants indocumentats que estiguin en territori hongarès i que crea un nou sistema de justícia paral·lel que es podria fer servir amb finalitats polítiques.

La nova legislació s’ha batejat amb el nom de Stop Soros -en referència al magnat George Soros, que ha contribuït a finançar diverses organitzacions de drets humans a Hongria- i entrarà en vigor de manera immediata. D’aquesta manera, el primer ministre hongarès, l’ultranacionalista Viktor Orbán -que va revalidar el seu càrrec a les eleccions de l’abril; el seu partit, Fidesz, va aconseguir la majoria absoluta-, se surt amb la seva i fa realitat una de les seves promeses electorals. I, a més, en una data especialment significativa: ahir se celebrava el Dia Mundial del Refugiat.

Segons la nova llei, ajudar els immigrants a legalitzar la seva situació a Hongria proporcionant-los informació sobre el procés d’asil o oferint-los assistència financera estarà penat fins amb 12 mesos de presó. A més, el govern ha modificat la Constitució perquè sigui il·legal que “població estrangera” es pugui establir al país. D’aquesta manera, Orbán intenta evitar que la UE forci el seu govern a acceptar la famosa quota de refugiats.

Suposats enemics externs

Amb totes aquestes mesures, Orbán aspira que la societat hongaresa sigui molt més homogènia. I per això està disposat a arribar on calgui. Per guanyar-se el suport de l’opinió pública, el primer ministre es presenta a si mateix com l’únic polític del país capaç de defensar Hongria dels “enemics externs” que, segons ell, són els immigrants, el milionari George Soros i fins tot la UE, malgrat que el govern hongarès es beneficia de fons europeus.

Pocs refugiats s’han establert a Hongria arran de la crisi migratòria del 2015, però Orbán ha fet creure als seus electors que la immigració continua sent la principal amenaça per al país. I ho ha aconseguit amb una estratègia infal·lible: ha acorralat econòmicament els mitjans de comunicació que són crítics amb el govern, per exemple, prohibint-los tenir publicitat d’empreses estatals.

“És una amarga ironia que, justament la jornada en la qual s’ha commemorat el Dia Mundial del Refugiat, el Parlament hongarès hagi aprovat una llei que posa el punt de mira sobre organitzacions i persones que donen suport als sol·licitants d’asil, els refugiats i els migrants”, va lamentar ahir la directora d’Amnistia Internacional a Europa, Gauri van Gulik. “Criminalitzar una feina que és fonamental i completament legítima a favor dels drets humans és un atac descarat cap a les persones que busquen protecció internacional i cap a aquells que fan una feina admirable ajudant-les”, va afegir.

Reforma constitucional

El Parlament hongarès també va aprovar ahir una reforma de la Constitució per crear un sistema judicial paral·lel que s’encarregarà dels casos relacionats amb l’administració pública. El govern argumenta que el nou sistema de dues vies és similar al que existeix en alguns altres països de la Unió Europea, com Àustria o Alemanya. En canvi, els detractors d’aquest sistema temen que els nous tribunals seran controlats per adeptes a Orbán i que s’utilitzaran amb objectius polítics. Per exemple, els jutges podrien penalitzar els funcionaris que no mostrin un suport incondicional a Orbán, o dificultar la llibertat de premsa per investigar casos de corrupció que afectin el govern.

“Un esborrany de la llei sobre els nous tribunals administratius donava als jutges tots aquests poders”, va recordar ahir Kim Lane Scheppele, una experta en dret hongarès a la Universitat de Princeton. “La nova esmena constitucional no especifica quines seran les funcions dels nous tribunals, però el projecte de llei ja va aportar pistes sobre les intencions del govern”, va advertir.

El Tribunal Constitucional hongarès ja està controlat per jutges designats pel partit d’Orbán, i la resta estan sota la supervisió de la jurista Tünde Handó, una gran amiga del primer ministre. “Malgrat la pressió política, molts jutges continuen sent independents. Potser per això Orbán ara vol controlar el poder judicial d’aquesta altra manera”, conclou Scheppele.

Itàlia i Àustria busquen aliances per “frenar” la immigració

El ministre de l’Interior italià, Matteo Salvini, i el seu homòleg austríac, Herbert Kickl, es van reunir ahir per estrènyer relacions i demanar a la Unió Europea que endureixi els controls contra la immigració il·legal i que, a la vegada, protegeixi les fronteres externes. Els dos ministres, que es van trobar a Roma i van comparèixer davant els mitjans de comunicació, van anunciar que iniciaran una “aliança” amb països que també vulguin lluitar contra la immigració il·legal al continent. “L’objectiu és protegir les fronteres externes, no dividir el problema entre els països europeus, sinó solucionar-lo entre tots”, va assegurar Salvini, que també és vicepresident d’Itàlia. “Hem de crear una aliança amb els països que pensin igual”, va afegir Kickl. Salvini, que va tancar tots els ports italians al desembarcament del vaixell Aquarius, creu que la Unió Europea està vivint “un moment històric” i que té “l’oportunitat de canviar”. “Creiem que la situació pot millorar en tots els aspectes d’immigració, seguretat i lluita contra el terrorisme, i així aconseguir que es protegeixin les fronteres externes”, va argumentar l’italià. Cooperar amb tercers països, diuen, és clau per gestionar la crisi.

stats