REFORMES DE VIKTOR ORBÁN

Hongria castiga amb presó que els indigents dormin al carrer

Hi ha uns 20.000 sensesostre, i només unes 12.000 places als albergs

Ahir va entrar en vigor una modificació de la Constitució d’Hongria segons la qual viure a l’espai públic i rebutjar anar a un alberg proporcionat pels serveis socials es pot castigar amb presó. “La criminalització de les persones sense sostre existia abans, però ara s’ha generalitzat. Fins ara havien de treballar dins d’un programa públic, hi estaven obligats. Ara poden acabar entre reixes”, explica a l’ARA el periodista Pap István sobre el nou canvi legislatiu. Abans, els consells locals eren els encarregats d’indicar determinades àrees on les persones sense sostre podien estar-se i fins i tot construir-hi barraques improvisades. Ara, la prohibició afecta qualsevol persona que resideix a l’espai públic.

Segons les estadístiques, hi ha unes 20.000 persones a Hongria que dormen al carrer, mentre que només hi ha unes 12.000 places als albergs. “La xarxa està més desenvolupada a Budapest”, detalla Balint Misetics, sociòleg del col·lectiu A Varos Mindenkie (Ciutat per a tots), una plataforma per a persones desnonades i sense sostre a Hongria. A la resta del país, la situació és pitjor.

Des d’aquesta organització intenten donar suport a les persones que viuen al carrer i oferir-los ajuda legal. Però temen que quedaran desbordats pel gran nombre de casos que hauran d’atendre com a conseqüència de la nova llei. Als albergs no hi ha prou places, i sovint les condicions i regles d’aquests centres impedeixen que els indigents puguin accedir-hi: “La majoria dels albergs no accepten parelles. En alguns, fins a vint o cinquanta persones han de dormir en un mateix espai. Els centres que ofereixen una mica de privacitat estan sempre plens”, lamenta Misetics. Amb la nova llei, i davant la falta de places, el ministeri de Recursos Humans planteja reduir encara més els metres quadrats destinats a cada persona als albergs per poder encabir-hi 9.000 individus més.

Crisi econòmica

Arran de la crisi econòmica del 2008, nombroses famílies es van veure incapaces de pagar les hipoteques que havien contractat en moneda estrangera, la qual cosa va fer augmentar la xifra de desnonaments. “Entre el maig i el juny s’han registrat una mitjana de 30 desnonaments al dia. Al mateix temps, el percentatge d’habitatge social és de només un 2%”, aclareix el sociòleg.

No obstant això, a Europa de l’Est el nombre de pisos en propietat que procedeixen de l’època anterior a la dècada dels 90 és elevat: segons dades d’Eurostat del 2015, a Hongria un 73% dels habitants són propietaris. Però no s’han creat nous habitatges públics des dels 90. “El mateix dret a l’habitatge s’ha privatitzat. L’Estat ja no sent la responsabilitat de proporcionar una casa”, explica Misetics.

El sociòleg recorda que ja existia una certa criminalització i persecució legal de les persones sense sostre durant els últims anys, però ara hi ha una llei formal que estableix penes de presó. Amb tot, es creu que la policia difícilment podrà aplicar la nova legislació, sobretot a les zones perifèriques, per manca de recursos. Malgrat això, l’existència de la nova normativa ha generat por, sobretot perquè es tem que es tradueixi en una certa arbitrarietat per part de la policia.

Per exemple, els agents decidiran de manera individual si respecten les pertinences dels sensesotre o si les confisquen i les destrueixen. Segons la nova llei, qualsevol operació d’aquest tipus que la policia dugui a terme ha de ser gravada, però si no ho fa difícilment hi haurà conseqüències: és molt complicat que les persones que viuen al carrer puguin tenir accés a suport legal per reclamar. En aquest context, haurien d’acceptar qualsevol solució, sigui quina sigui.

“L’opinió pública considera que la gent que viu al carrer es pot sentir satisfeta si pot tenir accés a una plaça en un alberg. Però això és un error. L’existència de persones sense sostre no té res a veure amb l’existència o no d’albergs, sinó amb la manca d’habitatge”, conclou Misetics.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF