Publicitat
Publicitat

El perfil

Hongria avalarà a les urnes el seu polèmic primer ministre

Una força neonazi es disputa el segon lloc a les legislatives

Orbanistan s’encamina avui cap a tornar a entronar el seu líder. Els tics autoritaris del fins ara primer ministre hongarès, Viktor Orbán, els que han portat a batejar el país com si fos una república d’aires dictatorials, espanten fora d’Hongria, però sembla que reconforten dins. I totes les enquestes indiquen que el fins ara cap de govern obtindrà de nou una majoria aclaparadora. Podria no ser com la del 2010, quan Orbán va obtenir un espectacular 52% dels vots i els dos terços dels diputats a la cambra hongaresa, però els sondejos tampoc descarten la repetició de la gesta.

Ningú sembla que pugui parar els peus a Orbán, que, governant a cop de reforma legislativa i constitucional, ha capgirat el panorama polític i econòmic del seu país per sotmetre totes les institucions al dictat del Fidesz, un partit de caràcter conservador i d’exaltació nacionalista. Canvis fonamentals del sistema democràtic, executats gràcies a la seva majoria incontestable, que s’han fet sense cap consulta a l’oposició, amb una aparença de legalitat i legitimitat que molt pocs han gosat posar en dubte.

“Viktor Orbán ha demolit el control democràtic sobre les institucions. La seva gent és a tot arreu, els seus tentacles s’estenen per tota l’òrbita de poder polític i econòmic”, explica Peter Nizak, director del projecte hongarès de l’Open Society Initiative for Europe. En els seus quatre anys de poder, el primer ministre Orbán s’ha atrevit amb tot. Una polèmica llei per emmordassar els periodistes crítics, una reforma del Banc Central i del sistema judicial per situar-los sota el seu control, i un repartiment de passaports entre les minories hongareses que viuen als països limítrofs que ha encès els ànims dels seus governs veïns, entre altres mesures polèmiques.

L’última jugada va ser una reforma de la llei electoral, que s’estrena amb la convocatòria d’avui, que ha refet el mapa de circumscripcions, ha minimitzat l’accés de l’oposició als mitjans de comunicació i ha reduït considerablement el nombre de diputats en benefici del partit d’Orbán. “Aquestes seran unes eleccions lliures però no justes. No hi ha una campanya política real. És molt difícil per a l’oposició arribar a l’electorat”, explica Máté Dániel Szabó, director de programes de la Unió per les Llibertats Civils d’Hongria.

L’amenaça dels neonazis

Per acabar d’afegir intriga a aquest panorama polític gairebé monocolor, el Jobbik, un partit neonazi, racista i antisemita, amenaça de convertir-se en la segona força política del país, un lloc que es disputa amb la coalició d’esquerres de socialistes i liberals. “El seu ideari és el de sempre, però han moderat el discurs per captar el vot de protesta i guanyar posicions”, analitza Szabó. “Bona part de l’èxit del Jobbik, i també del Fidesz, és la pèrdua de credibilitat de la classe política, la frustració i la desil·lusió causada per la deriva i els casos de corrupció de l’anterior govern entre socialistes i liberals que van estar al poder abans del 2010”, conclou Peter Nizak.

Viktor Orbán, el futbolista totpoderós

Viktor Orbán, que va despuntar de jove com a futbolista i conserva la passió per la pilota, és un home ambiciós i hiperactiu. Potser per això va ser primer ministre hongarès amb només 35 anys -l’any 1998- i es va convertir en el més jove que havia ocupat mai el càrrec. Va governar durant quatre anys i aquell tastet el va deixar amb ganes de més. Però no va ser fins al 2010 que va tornar a obtenir una victòria a les urnes, aclaparadora. Titllat de populista i ultranacionalista, amb tics autoritaris que el porten a governar -gràcies a la seva majoria- sense comptar amb l’oposició, Orbán fa i desfà tot i les advertències de Brussel·les, Washington i les ONG. A més de reformar tot el sistema democràtic hongarès a la seva conveniència, l’última decisió polèmica d’Orbán ha estat fer construir un estadi de futbol a tocar de casa seva -en una població de mil habitants- amb capacitat per a 3.500 espectadors.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 17/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF