La policia encercla centenars de joves dins del campus de la Politècnica de Hong Kong

Desenes de detinguts en una de les jornades més violentes de les protestes a la ciutat asiàtica

Centenars de manifestants estan atrapats al campus de la Universitat Politècnica de Hong Kong, on la policia els ha encerclat i els dispara gasos lacrimògens per evitar que puguin fugir. Desenes han estat detinguts quan intentaven escapar del cordó. Des de fa dies els joves s'han fet forts a les instal·lacions universitàries, on han aixecat barricades per evitar l'entrada de la policia. Els agents han fet una xarxa al seu voltant per detenir els activistes, que amaguen la seva identitat darrere de mocadors i màscares per no ser identificats.

Ahir es va desfermar una batalla campal entre manifestants i policia al campus, on els estudiants s’havien atrinxerat i llançaven còctels Molotov, roques i fletxes contra les forces policials, que intentaven fer-los fora amb vehicles blindats, gas lacrimogen i canons d’aigua.

AhirLa policia va dur a terme detencions massives al voltant de la universitat i va amenaçar amb fer servir munició real. Els rectors de cinc universitats de Hong Kong reclamaven “contenció” als dos bàndols i diversos diputats opositors intentaven mediar. Però els enfrontaments i el foc de les barricades enceses pels manifestants ja s’havien estès a d’altres punts de la ciutat, que entrava de ple en la matinada sense cap indici de treva.

Així acabava una de les setmanes més caòtiques i violentes des de l’inici de les protestes al juny. Els joves encaputxats i vestits de negre, que sortien al carrer els caps de setmana, han mantingut el pols amb la policia tots els dies des de dilluns, quan els agents van disparar munició real contra els manifestants i van ferir un jove. Dies abans, el 8 de novembre, un universitari de 22 anys havia mort al caure de l’altura d’un pis dins un pàrquing quan fugia del gas lacrimogen. Dimecres 13 de novembre un home de 70 anys, treballador de la neteja, que feia el seu descans per dinar al carrer, es convertia en la segona víctima mortal de les protestes per l’impacte al cap d’un maó llançat pels manifestants. La protesta manté tancat des de dilluns el centre comercial i financer de la ciutat, a més de totes les escoles, instituts i universitats. El govern va anunciar ahir que tots els centres escolars estarien tancats també avui, com a mínim.

“Pronòstic difícil”

“La repressió policial cada cop més forta es correspon a una lluita al carrer també cada cop més agra i contundent. Ja amb alguns morts. I malgrat això no perd suports. Un bloqueig que difícilment es resoldrà a través de cap cessió de Pequín”, apunta Manel Ollé, professor d’història i cultura xinesa a la UPF. “Probablement se suspendran les eleccions legislatives previstes per a l’any vinent i s’entrarà en una excepcionalitat política de pronòstic difícil”, augura.

Tot i que ahir al matí molts hongkonguesos van ajudar voluntàriament a netejar carrers i a retirar les barricades que bloquejaven diverses carreteres, els estudiants de la Universitat Politècnica, coneguda com la PolyU, s’hi van resistir i es van alçar com l’últim bastió d’una setmana de revoltes concentrades als campus universitaris. Quan alguns veïns hi van anar a retirar les barricades, els estudiants de la PolyU els van llançar maons. A partir d’aquí, l’enfrontament amb la policia es va allargar hores i va acabar atraient cada cop més manifestants. Amb còctels Molotov, pedres i fins i tot fletxes, els joves van fer retrocedir més d’un cop els vehicles blindats policials que intentaven obrir-se pas cap al centre per desocupar-lo. Les múltiples ràfegues de gas lacrimogen i els potents canons d’aigua no van aconseguir fer desistir els joves, ni tampoc van fer disminuir les detencions. Els serveis d’emergència van atendre molts manifestants ferits i almenys un agent va rebre l’impacte d’una fletxa.

“Jo no exculpo la violència d’una part dels manifestants i crec que és molt contraproduent, però veig com un senyal de desesperació i frustració màximes que uns joves estudiants intel·ligents i molt formats recorrin a accions tan extremes perquè senten que d’una altra manera ningú els escolta. És una tragèdia”, opina Benedict Rogers, fundador de l’ONG britànica Hong Kong Watch. Rogers creu que està en perill el model “Un país, dos sistemes”, instaurat a Hong Kong quan va tornar a mans de la Xina el 1997 i que li garanteix certa autonomia, bàsicament economia capitalista i llibertat d’expressió. Els hongkonguesos fa temps que demanen ampliar aquesta autonomia i avançar cap a una veritable democràcia, però l’enduriment del règim xinès sota Xi Jinping va en la direcció contrària, com ha quedat clar al Tibet o contra la minoria uigur a Xinjiang.

Soldats xinesos sense armes

Dissabte soldats xinesos sense uniforme de combat i desarmats van sortir de les casernes de Hong Kong per ajudar a retirar les barricades. La seva presència, tot i ser innòcua, va generar tensió, perquè era la primera intervenció directa de l’exèrcit xinès en el conflicte obert el juny passat. La Xina ha evitat fins ara una intervenció militar i tot apunta que seguirà fent-ho per no perdre l’especial relació econòmica de l’illa amb els EUA, que entre altres coses fa que no s’hi apliquin els aranzels de la guerra comercial de Donald Trump. Fa només quatre dies, la comissió Xina-EUA al Congrés dels EUA va publicar les seves recomanacions davant la protesta a Hong Kong, en què demana congelar l’estatus especial de relació amb l’illa en cas que s’hi desplegui l’exèrcit xinès.

Però la feina bruta de Pequín ja l’està fent la policia de Hong Kong, a la qual organitzacions com Amnistia Internacional acusen de “pallisses, tortura i detencions arbitràries” en les protestes. El diari South China Morning Post denuncia fins i tot el cas d’una noia que hauria avortat després d’una violació en grup per part d’uns policies a la comissaria.

“Cinc demandes, ni una menys”, segueixen corejant els manifestants hongkonguesos. Una és precisament que s’obri una investigació independent sobre els abusos comesos per la policia. De les cinc, només n’han aconseguit una, la retirada total del projecte de llei d’extradició a la Xina -l’espurna que va desfermar la protesta al juny-, i no es va fer fins al setembre, quan més de dos milions de persones ja havien sortit als carrers. Demanen també la dimissió de la cap del govern de Hong Kong, Carrie Lam, i que s’alliberi els detinguts i se’ls retirin els càrrecs de “disturbis”, que poden suposar anys de presó. Però l’última demanda és la més difícil i la més cabdal: que el govern de Hong Kong deixi de ser escollit, com ara, per un comitè de 1.200 persones (representants de diversos sectors amb forts lligams amb Pequín), per instaurar finalment el sufragi universal.

EDICIÓ PAPER 07/12/2019

Consultar aquesta edició en PDF