Dimiteixen en bloc tots els diputats pro democràcia de Hong Kong

La renúncia arriba després de la inhabilitació de quatre membres del Consell per ordres de Pequín

La repressió xinesa sobre Hong Kong continua i la ciutat autònoma s'endinsa en una greu crisi política. Carrie Lam, la cap de l'executiu de l'excolònia britànica, ha inhabilitat aquest dimecres quatre dels diputats pro democràcia, hores després que Pequín facultés el seu govern per suspendre els representats del Parlament local en cas que suposessin un "perill per a la seguretat nacional". La resta dels seus col·legues, 15 membres del Partit Democràtic de Hong Kong, han anunciat la seva dimissió en bloc com a mesura de protesta. Una vegada més, la brutalitat de l'autoritat xinesa sobre el territori queda en evidència.

Compareixent davant de la premsa, els 15 legisladors han assegurat que demà dijous faran efectiva la renúncia. En opinió d'una d'elles, Clàudia Mo, la jornada d'avui ha marcat "el repic de campanes per la mort de la democràcia a Hong Kong". "A partir d'ara –ha afegit–, tothom que es consideri políticament incorrecte o antipatriòtic o simplement que no sigui agradable a la vista només caldrà expulsar-lo." La inhabilitació es produeix per una ordre executiva i sense intervenció de cap tribunal. 

Sense veus dissidents

Per primer cop des que Pequín va recuperar el control el 1997, el Consell Legislatiu de Hong Kong no compta amb cap veu dissident. Virtualment, el lema sota el qual Londres va cedir la sobirania després de 156 anys de domini, "Un país, dos sistemes", s'ha fet miques. Culmina així un procés de soscavament de l'autonomia i la democràcia de Hong Kong per part del règim comunista xinès.

La gran paradoxa de la situació, i que indica el grau de ferri control que vol exercir Pequín, és que els quatre legisladors inhabilitats –Alvin Yeung, Kwok Ka-ki i Dennis Kwok, del Partit Cívic, i Kenneth Leung, de l'Associació de Professionals– eren considerats moderats i mai no havien donat suport explícit a la independència.

Tot i així, els quatre delegats inhabilitats formen part de la dotzena de legisladors que van ser vetats per l'executiu per prendre part en les eleccions legislatives previstes per al 6 de setembre, abans que fossin ajornades fins a l'any vinent a causa de la pandèmia de covid-19. El grup havia demanat públicament a l'administració nord-americana que imposés sancions als funcionaris de Hong Kong responsables de les presumptes violacions de drets humans, en la repressió de les reiterades manifestacions de protesta dels últims mesos.

Aquesta és la raó oficial per la qual han sigut inhabilitats en aplicació de la nova llei de seguretat nacional que criminalitza la "secessió, subversió i connivència amb forces estrangeres". Pequín va imposar la llei a finals de juny, després d'anys de protestes pro democràtiques contra el règim xinès.

La inhabilitació d'aquest dimecres ha tingut lloc després que Carrie Lam demanés al president xinès Xi Jinping que aprovés una altra nova llei que li permetés inhabilitar-los específicament. La mesura prohibeix a qualsevol membre del Consell Legislatiu de Hong Kong donar suport a la independència, negar el reconeixement de la sobirania de Pequín sobre Hong Kong i demanar ajuda a "països estrangers o forces estrangeres per interferir en els assumptes de la regió" o bé cometre "altres actes que posin en perill la seguretat nacional".

Si el període legislatiu no s'hagués allargat un any per l'extensió del mandat a causa de la pandèmia, com que havien sigut prèviament vetats per poder presentar-se a les eleccions, els diputats expulsats ja no formarien part del Consell Legislatiu. Però o bé la cap de l'executiu no ha volgut esperar que es complís el termini o potser qui no ha volgut esperar ha sigut Pequín. 

La nova crisi no farà més que augmentar la tensió a l'interior de Hong Kong i entre Pequín i el Regne Unit. Amb tot, difícilment ni Europa ni els Estats Units intervindran de cap manera per defensar-hi la democràcia, més enllà de les mesures anunciades per Londres de donar la ciutadania britànica als nacionals de Hong Kong que tinguin l'anomenat passaport britànic d'ultramar.

En aquest sentit, el Foreign Office acaba de fer públic un comunicat en què assegura que "la decisió de la Xina d'inhabilitar arbitràriament els legisladors elegits pro democràcia de Hong Kong representa un nou assalt a l’alt grau d’autonomia i llibertats [del territori], d'acord amb la Declaració conjunta Regne Unit-Xina", que va definir el traspàs de poders de Londres a Pequín. "Aquesta campanya per assetjar, sufocar i desqualificar l'oposició democràtica degrada la reputació internacional de la Xina i soscava l'estabilitat a llarg termini de Hong Kong". El Regne Unit, la potència hegemònica durant més de segle i mig, però, només té paraules per oposar-se al nou assalt a la democràcia per part de la Xina.

EDICIÓ PAPER 28/11/2020

Consultar aquesta edició en PDF