DEBAT POLÍTIC A FRANÇA
Internacional 15/11/2012

Hollande exhibeix lideratge i recupera l'estat de gràcia

Enfrontat a la impopularitat i a una decepció creixent entre els seus, François Hollande intenta recuperar el lideratge que el va portar a l'Elisi. Els francesos li van aprovar ahir l'esforç.

àlex Vicente
3 min
El president francès, François Hollande, al Palau de l'Elisi, on intenta recuperar el lideratge que el va portar al poder.

PARÍS"Si llegeix la premsa avui, li costarà amagar la seva satisfacció". Així començava l'editorial publicat ahir pel diari Le Monde , amb una afirmació que reflecteix l'aprovat general que els observadors francesos van concedir al president François Hollande després de la seva primera roda de premsa des que va accedir a l'Elisi. La de dimarts va ser una cita allunyada d'una trobada banal amb els mitjans, envoltada d'una solemnitat que resultaria exòtica en altres latituds, i organitzada pel poder socialista amb la voluntat d'enfrontar-se a una situació increïblement desfavorable.

Només sis mesos després d'accedir al poder, Hollande s'enfronta a una davallada en picat de la seva popularitat, amb acusacions permanents d'improvisació i immobilisme com a rerefons, així com la sospita generalitzada d'una renúncia encoberta a les polítiques d'esquerra que havia promès durant la campanya. En només unes hores, però, Hollande va aconseguir calmar els ànims i reafirmar-se com a líder, posant-se al servei d'una França que, lluny del destí gloriós en què els més patriotes van creure durant dècades, s'encamina cap a un nou estatus de país de gamma alta de l'Europa del sud.

Control del partit

François Hollande també ha aprofitat aquesta reaparició pública per donar un cop de puny sobre la taula i silenciar així la discòrdia entre els seus, fins al punt de donar un toc d'atenció a l'ultramediàtic ministre de l'Interior, Manuel Valls.

Valls acabava d'acusar la dreta de ser responsable del "retorn del terrorisme" a França, i havia exigit "solidaritat" als seus socis de govern ecologistes, que amenacen d'abandonar l'executiu si el president no potencia la política mediambiental.

"No preparo la [meva] sort a les pròximes eleccions, sinó la sort de la pròxima generació", va dir Hollande dimarts durant la intervenció pública. El president va insistir en el dogma de la "recuperació", va prometre reorientar Europa "cap a la solidaritat i no cap a l'austeritat", reduir el dèficit francès "a marxes forçades" i reglamentar l'especulació bancària.

Hollande va defensar també la llei del matrimoni homosexual que té a la recambra per al 2013, alhora que semblava renunciar a legalitzar el vot dels estrangers, que el seu partit veu amb grans reserves.

Per alguns, els més convençuts, Hollande ha recuperat els trets d'un gran líder socialdemòcrata, i ha deixat enrere la disfressa de "president normal". Per d'altres, els més decebuts, el president es va mostrar com un social-liberal desacomplexat en la línia blairista, lluny d'aquell candidat que prometia plantar cara als rics i el món de les finances.

Els retrets de l'oposició

"Hollande s'obstina en el seu error i refusa tot enfrontament amb el poder financer. La seva visió comptable no trenca amb el discurs de la dreta", va observar Martine Billard, copresidenta del Partit d'Esquerra del líder antiliberal Jean-Luc Mélenchon. L'oposició de dreta va quedar-ne igual d'insatisfeta. El secretari general de la conservadora UMP, Jean-François Copé, es va mostrar "decebut" amb un Hollande "que segueix mentint sota la màscara de l'autosatisfacció", després de "sis mesos desastrosos". Mentrestant, el seu rival pel lideratge conservador, l'ex primer ministre François Fillon, advertia a Hollande que s'acabarà enfrontant "al mur de la recessió i de l'atur".

Malgrat les crítiques comprensibles dels seus adversaris polítics, i d'un decalatge evident entre les promeses electorals i l'exercici ingrat del poder, el president francès va convèncer. Si no en el fons, com a mínim en les formes. Hollande va estar a l'altura del que els francesos, obsessionats pel model gaullista, esperen del seu cap d'estat: que estigui present però no omnipresent, que sigui actiu però no hiperactiu, que lideri sense semblar autoritari, i que sigui un ideòleg sense resultar partidista. Hollande va donar la talla. La pregunta és si l'estat de gràcia serà igual de breu que el que va acompanyar la seva elecció.

stats