Internacional 16/11/2019

L’Havana es fa un lífting pels seus 500 anys

Tot i la mala situació econòmica, Díaz-Canel s'aboca en l'efemèride per construir el seu llegat

Santi Piñol
3 min
Des del mític Malecón havaner, milers de persones segueixen els focs artificials amb motiu del 500 aniversari de L'Havana.

L'HavanaMilers de persones, apostades al llarg del mític Malecón havaner, van assistir divendres a la nit als focs artificials que il·luminaven el cel llançats des del castell del Morro de la Cabaña per commemorar el 500è aniversari de l'Havana. Tot i no ser més impressionants que qualsevol piromusical de la Mercè, als habitants de la ciutat –no acostumats a coses així– els va encantar. "Que maca que han deixat la ciutat. Mai l’havia vist així", diu la Susel, una jove de 22 anys que esperava pel concert a les escales del Capitoli, il·luminat amb llums verds i blaus.

I és que l’aniversari número 500 de la capital de Cuba s’ha preparat en els últims mesos com un objectiu de màxima prioritat nacional. En un context econòmic particularment complicat, el règim ha estat capaç de trobar els diners de no se sap ben bé on per executar les més de 2.000 obres que han fet lluir a la capital cubana en la seva setmana gran.

Una nova cúpula daurada per al Capitoli –pagada per Rússia–, la remodelació del mercat de Cuatro Caminos i el Bulevard de San Rafael o la inauguració de dos hotels de luxe nous han estat els plats forts d'aquesta inversió. Però la gran majoria han estat microtreballs per arreglar cantonades, plantes baixes i carrers plens de sotracs, que eren més que evidents en els mesos previs.

"Aquest cop li toca a l’Havana", deien els dirigents de l’Assemblea Popular Provincial i de l’Oficina de l’Historiador de la Ciutat, els dos ens que encarnen el poder local a la ciutat. Durant molts anys, els recursos que generava la capital havien servit per arreglar altres províncies, però aquest cop el govern l'ha volgut compensar per l’esforç fet i acabar amb la deixadesa que transmetien algunes zones.

Benzineres buides a Santiago durant la gran festa de l'Havana

Fa menys de dos mesos que el president cubà, Miguel Díaz-Canel, va comparèixer per anunciar mesures excepcionals per l’escassetat de combustible i aliments, però aquest dissabte no hi havia ni rastre d’aquestes penúries. Des de l’altra punta de l’illa, a Santiago de Cuba, arribaven notícies de benzineres totalment buides. Un fet habitual –de vegades en altres zones– quan hi ha esdeveniments importants al país.

Per a Díaz-Canel, la celebració de l’efemèride és una oportunitat de començar a construir el seu llegat, basat en el continuisme de la Revolució però amb una estètica més civil i menys militar.

Personalment ha anat supervisant les actuacions que estava implementant des de feia més d’un any l’Assemblea Popular Provincial. No ha estat una tasca fàcil i s’ha vist com –quan vol– l’estructura político-governamental del règim és capaç d’eliminar el burocratisme crònic que arrossega i que tant perjudica l’economia de l’illa.

En un fet excepcional en un país on el poder està fortament centralitzat és que el govern va aprovar un canal d’aprovació especial amb motiu del 500è aniversari de l'Havana, on el poder provincial tenia autonomia per prendre decisions sense passar per l’àmbit estatal i agilitzar molt els processos.

El resultat ha estat satisfactori, amb riuades de gent visitant les zones més importants de la capital i amb la sensació d’excepcionalitat durant l’última setmana. Des de l’últim mes s’hi han anat celebrant setmanes de la cultura de diferents països que han generat ofertes culturals d’alt nivell i a peu de carrer, així com exposicions de fotografia sobre la ciutat.

Destaquen el projecte del corredor cultural del carrer Línea, finançat amb 1,5 milions d’euros per la Unió Europea, que pretén que aquesta coneguda avinguda del barri del Vedado transformi espais mig abandonats, com per exemple un antiga fàbrica de bicicletes, per fer-ne un ús artístic o cultural.

L’aniversari també ha servit per reunir els principals líders del bloc bolivarià, amb l’inestable situació a Bolívia de rerefons després del cop d’estat contra Evo Morales. A falta de confirmació, es preveia l’assistència de Nicolás Maduro i Daniel Ortega. En un principi també s’esperava el president rus, Vladímir Putin, però finalment no hi ha estat anat.

stats