Harrison Ford, l'heroi nord-americà de la COP25

L'actor presenta juntament amb Bloomberg el "compromís dels EUA" amb l'Acord de París

El planeta necessita herois i els líders reunits a la cimera de l'ONU contra el canvi cimàtic encara més. Potser per això la presència de l'actor nord-americà Harrison Ford a la COP25 que se celebra a Madrid ha despertat un rebombori difícil de passar per alt. "President! Sí, hauria de ser el nostre president", bromejava un jove nord-americà. "Ja va fer de president a Air Force One", recordava un altre, enmig d'una munió de gent amuntegada contra la finestra de la sala on intervenia l'actor, la de l'organització nord-americana We Are Still In, dins del recinte d'Ifema a Madrid. A l'interior ja no hi cabia ningú més. 

"Com molts de vosaltres, he sentit desesperació per l'estat del món, pel futur dels meus fills i dels meus nets. La gent està espantada, emprenyada, i amb tot el dret", ha dit l'actor, que ha aconseguit aixecar una expectació només comparable a la de la jove sueca Greta Thunberg als passadissos de la COP25. "¿Qui hi ha dins?", preguntava tothom en veure l'aglomeració i els mòbils alçats i, pel que sembla, Harrison Ford és un nom conegut en tots els idiomes.   

El que potser no és tan conegut és la vessant d'activista contra la desforestació de l'actor nord-americà. "Se'l coneix més per la seva feina en una galàxia molt i molt llunyana, però en els últims anys ha dedicat molt de temps a lluitar pel medi ambient aquí mateix, a la Terra", d'aquesta manera l'ha presentat la moderadora de l'acte, Helen Mountford, del World Resources Institute. Ford ha lamentat la retirada del seu país de l'Acord de París i ha reclamat als líders polítics "coratge per actuar ja" contra l'emergència climàtica. "Contra la desesperació: esperança i acció col·lectiva", ha afirmat Ford. 

Michael Bloomberg, també a Madrid

Però Ford, que ha marxat de l'acte envoltat també d'un núvol de paparazzis, no era l'únic heroi nord-americà disposat a omplir el buit que ha deixat Donald Trump en les negociacions internacionals contra la crisi climàtica. L'actor participava, de fet, en l'acte de presentació de l'America's Pledge (El Compromís dels EUA) impulsat per Michael Bloomberg, l'exalcalde de Nova York, que també ha pres la paraula.

"¿Per què soc a Madrid? Doncs perquè ningú de la Casa Blanca no ha vingut", ha deixat clar Bloomberg, abans de presentar els compromisos adquirits per la seva fundació filantròpica i per la xarxa We Are Still In, que aplega 10 estats, 287 comptats i ciutats i 2.231 empreses nord-americanes, entre altres organitzacions del país, que es mantenen alineats amb els objectius de l'Acord de París, en contra de la política negacionista del seu propi govern federal en mans de Donald Trump.

Polítiques de descarbonització

Segons els càlculs de Bloomberg, si tots ells segueixen les polítiques de descarbonització anunciades, cap al 2030 els EUA hauran reduït un 37% les seves emissions respecte del 2005, però si a més un govern federal –sorgit potser de les properes eleccions presidencials del novembre del 2020, on el mateix Bloomberg podria acabar sent candidat– també impulsés les polítiques necessàries, aquesta retallada podria ser de més del 50% el 2030.

I és que la xarxa de ciutadans nord-americans que segueixen compromesos amb la lluita climàtica, segons Bloomberg, representa en total un 68% del PIB del país, un 65% de la seva població i més de la meitat de les emissions nord-americanes. "Dit d'una altra manera, si fóssim un estat propi tindríem una economia molt més gran que cap altre país del món excepte els mateixos Estats Units", ha dit.

Bloomberg ha pagat durant dos anys seguits la partida que el govern dels EUA havia d'abonar per a l'organització de la cimera anual de l'ONU pel clima: la COP24 a Polònia l'any passat, amb 4,5 milions de dòlars, i la COP25 d'enguany, amb 5 milions més. Però no només ell i Harrison Ford són a Madrid aquests dies: l'exvicepresident nord-americà Al Gore i l'exsecretari d'Estat John Kerry també eren aquest dimarts a la cimera de l'ONU per demostrar que una part dels Estats Units segueix al costat bo de la força.

EDICIÓ PAPER 19/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF