Guia de com seguir unes eleccions sota l’ombra del Brexit

Més de 420 milions d’europeus voten per renovar les institucions enmig d’una crisi interna sense precedents

[Segueix en directe l'última hora de les eleccions municipals i europees del 26 de maig]

[Segueix en directe els resultats de les eleccions municipals i europees del 26 de maig]

Fa un mes només un terç dels europeus sabien que avui tocava anar a votar per remodelar el Parlament Europeu. Malgrat la passivitat o la ignorància per allò que passa entre Brussel·les i Estrasburg, el cert és que milions de ciutadans tenen a les seves mans decidir quin ha de ser el futur de la construcció europea en un moment tan transcendental, perquè els fantasmes són interns. Si el 2014 la Unió Europea celebrava eleccions entre el temor de rescats, retallades i deutes públics, avui la clau és la incertesa pel futur de la institució, nascuda com a ens comercial. Els dos grans problemes que ha d’afrontar són la sortida del Regne Unit -la primera d’un soci- i el creixement previst dels partits populistes i ultradretans, que pretenen debilitar des de dins la unitat europea.

Quin impacte té i tindrà el Brexit en les eleccions?

L’Eurocambra ha ajornat la seva remodelació perquè els britànics, encara com a membres de ple dret, voten i trien els seus 73 eurodiputats. De fet, al Regne Unit van ser els primers a fer els comicis, dijous passat, juntament amb els Països Baixos. Quan es faci efectiu el Brexit -en principi el 31 d’octubre- es reduirà la mida de l’Eurocambra, de 751 -comptant el president- a 705 escons.

Com es distribueixen els escons?

Cada estat escull un nombre de diputats en funció de la seva demografia. Alemanya és el que té més eurodiputats assignats, amb un total de 96, i Malta, Xipre, Luxemburg i Estònia, amb sis, els que menys. Després del Brexit, la resta de socis es repartiran 43 escons dels 73 britànics; els 30 restants es reserven per a futures incorporacions. Espanya i França són els més beneficiats, guanyen cadascun cinc escons. Així, l’Estat en tindrà 59.

Com s’organitza el Parlament Europeu?

Malgrat que Emmanuel Macron, entre d’altres, ha plantejat la possibilitat de saltar-se les fronteres, les candidatures són nacionals i cada estat decideix si s’escullen en circumscripció única, com a Espanya, o com a França, en llistes descentralitzades. Però, un cop tenen l’acta, s’organitzen per grups en funció d’afinitats polítiques. Històricament, conservadors i socialdemòcrates s’han repartit càrrecs perquè ocupaven més d’un 50% de l’hemicicle, però aquesta vegada no arribaran a la meitat de l’arc. Es preveu més fragmentació, amb grups forts com ALDE i amb l’opció que la ultradreta tingui una minoria amb capacitat de bloqueig.

En quins grups s’alineen els partits espanyols?

El PP, que va guanyar els comicis del 2014 a Espanya, s’integra al Grup Popular Europeu, on hi ha els partits conservadors i de la dreta tradicional, mentre que el PSOE s’inclou en els socialdemòcrates de l’S&D. A l’inici de la legislatura, Ciutadans i el PDECat van compartir grup amb els liberals de l’ALDE. Aquesta vegada, però, Carles Puigdemont ha dit que només s’integrarà a un grup que defensi obertament el dret a l’autodeterminació, cosa que només li deixa l’opció del grup on hi ha ERC, el dels Verds i Aliança Lliure d’Europa. La llista de Podem s’integra al grup de l’Esquerra Unitària Europea/Esquerra Verda Nòrdica, però Ernest Urtasun, d’En Comú Podem, previsiblement anirà als Verds, on era fins ara perquè formava part d’ICV. Els ultres de Vox encara no estan adscrits enlloc, només han dit que no aniran a cap grup on hi hagi “aliats” dels independentistes. Les projeccions de vot donen a les llistes d’ultradreta un terç dels escons, però la seva heterogeneïtat complica que s’adhereixin en un sol grup parlamentari.

Com es tria la presidència de l’Eurocambra?

És l’única institució de la UE que s’escull per sufragi universal per a cinc anys. El ple del Parlament escollirà el nom del substitut de l’italià Antonio Tajani. La presidència té un mandat de dos anys i mig renovables. L’Europarlament té tres competències bàsiques: aprovar lleis d’abast europeu que cada Parlament nacional ha d’incorporar, dotar de pressupost la UE i controlar les institucions.

Què és el mètode de l’ spitzenkandidat ?

L’argot brussel·lès ha adoptat aquesta paraula alemanya que es tradueix com els principals candidats i que no tothom veu amb bons ulls. En les eleccions del 2014 es va estrenar aquest mètode pel qual va sortir escollit el conservador luxemburguès Jean-Claude Juncker. Cada grup parlamentari de l’Eurocambra presenta un nom per presidir la Comissió, l’executiu. Els principals candidats són: l’alemany Manfred Weber (PPE) i l’holandès Frans Timmermans (S&D), la danesa Margrethe Vestager per ALDE, el txec Jan Zahradil (Conservadors i Reformistes Europeus), l’alemanya Ska Keller i l’holandès Bas Eickhout (Verds) i l’eslovena Violeta Tomic i el belga Nico Cue (Esquerra Unitària Europea).

Els presumptes candidats a presidir el ‘govern’ de la UE

Però, segons els tractats, són els líders de la UE qui, des del Consell i en funció dels resultats electorals, nomenen el president de la Comissió que després el ple del Parlament ha d’aprovar per majoria absoluta. Per això, podria no ser cap d’aquests candidats. La Comissió està formada per 28 comissaris -els ministres europeus- un per cada estat membre. Després del Brexit, les àrees de la cartera del comissari britànic es repartiran.

Com es fa la tria del Consell i el Banc Central?

El Consell Europeu, que presideix el polonès Donald Tusk, el trien els caps de govern de la UE. Té la potestat de nomenar la persona que presideix el Banc Central Europeu, l’òrgan encarregat de la política monetària de l’eurozona, que aviat deixarà de presidir Mario Draghi. Una de les demandes és que el Consell cedeixi competències al Parlament i així les institucions tinguin una representació més directa.

EDICIÓ PAPER 15/06/2019

Consultar aquesta edició en PDF