Greta Thunberg i la primera ministra de Nova Zelanda, favorites al Nobel de la pau 2019

L'activista sueca de 16 anys podria ser la Nobel més jove de la història

L'activista sueca de 16 anys Greta Thunberg parteix com una de les favorites en les nominacions al premi Nobel de la pau 2019, que s'anuncia aquest matí des d'Oslo (Noruega). La seva mobilització contra l'emergència climàtica, que ha inspirat un moviment global de joves adolescents i estudiants per reclamar als governs del món que actuïn contra l'emergència climàtica, Fridays for Future, li ha valgut una nominació a aquest prestigiós guardó, que ella mateixa va agrair en un tuit quan es va fer pública.

Però, entre les nominacions, hi ha altres noms que també tenen molts punts per endur-se el preuat guardó. La primera ministra de Nova Zelanda, Jacinda Ardern, està nominada per la seva reacció d'empatia i solidaritat cap a la comunitat musulmana del seu país després de l'atemptat de Christchurch, en què un supremacista blanc va matar 50 persones. Adern no només va estar al costat de les víctimes des de l'inici, sinó que va posar en marxa diverses reformes legals contra l'extremisme.

El primer ministre d'Etiòpia, Abiy Ahmed, també podria endur-se el Nobel de la pau aquest any després d'haver signat un acord de pau històric amb Eritrea al mes de juliol i que va posar fi a un conflicte que havia durat més de 20 anys. Altres nominacions amb oportunitats són el moviment pro democràcia de Hong Kong, que manté un pols contra el govern de la Xina, i el líder indígena brasiler Raoni Metuktire, defensor de l'Amazònia. 

L'any passat el Nobel de la pau va estar dedicat a la lluita contra la violència masclista i l'ús de la violació com a arma de guerra, i se'l van endur Denis Mukwege, el ginecòleg que tracta víctimes de violència sexual a la República Democràtica del Congo, i Nadia Murad, activista i supervivent d'esclavitud sexual a mans de l'Estat Islàmic (EI).

Greta Thunberg podria ser la més jove

Si Thunberg s'endú el guardó seria la premi Nobel més jove de la història, un honor que fins ara tenia la jove pakistanesa Malala Yousafzai, que se'l va endur amb 17 anys l'any 2014 per la seva lluita en favor de l'escolarització femenina. Malgrat els milers de detractors que li han sortit en aquest temps, sobretot en l'ala dels negacionistes climàtics i l'extrema dreta mundial, Thunberg ha aconseguit posar el dit a la llaga amb els seus contundents discursos davant dels principals líders mundials.

El que va començar com una vaga escolar davant del Parlament d'Estocolm fa més d'un any s'ha convertit ja en un moviment que ha convocat dues grans aturades globals que ha implicat milions d'estudiants i joves del món sencer. El setembre del 2018 Thunberg es va plantar més de dues setmanes amb la seva pancarta de "Vaga escolar pel clima" amb motiu de les imminents eleccions al país, i després dels comicis va decidir manifestar-se cada divendres al mateix lloc. Exigia al seu govern mesures més contundents per frenar les emissions de gasos d'efecte hivernacle. 

La seva lluita va tenir ressò mundial i la va portar a parlar davant dels principals fòrums polítics internacionals, des de les cimeres de l'ONU pel canvi climàtic fins al Fòrum Econòmic de Davos, on els seus discursos interpel·laven sense embuts els polítics. "No sou prou madurs per dir les coses tal com són", els deia. El seu últim discurs el mes passat davant l'ONU a Nova York també va fer la volta al món: "Milers d'espècies estan en perill d'extinció i només parleu de diners i de contes de fades d'un etern creixement econòmic. Com us hi atreviu?", va dir als polítics, al caire de les llàgrimes.

EDICIÓ PAPER 19/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF